Política

OTAN

La reunió de Turquia, Suècia i Finlàndia acaba sense desbloquejar el vet a l’OTAN

Stoltenberg creu que l’adhesió de Finlàndia i Suècia a l’organització faria més forta a l’Aliança

La primera reunió que han celebrat conjuntament Turquia, Suècia, Finlàndia i l’OTAN per a tractar de desbloquejar el veto d’Ankara a l’entrada dels països nòrdics en l’Aliança ha acabat aquest dilluns sense acord.

No obstant això, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha titllat de “constructiva” la trobada “sobre les històriques sol·licituds d’ingrés en l’OTAN presentades per Finlàndia i Suècia”, que els aliats tractaran en la cimera de la setmana que ve a Madrid.

“L’adhesió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN faria més forta a l’Aliança i més segura a tota la zona euro-atlàntica. Turquia té preocupacions legítimes de seguretat sobre el terrorisme que hem d’abordar. Així que continuarem les nostres converses (...) i espero trobar una manera d’avançar al més aviat possible”, ha incidit.

Finlàndia i Suècia han sol·licitat l’entrada en l’OTAN després de la invasió russa d’Ucraïna, però el procés d’adhesió s’ha complicat perquè Turquia, membre de l’Aliança, acusa Hèlsinki i sobretot a Estocolm de mantenir una política d’acolliment de militants kurds, als quals el president turc, Recep Tayyip Erdogan, acusa de terroristes

Els trenta membres actuals de l’organització transatlàntica han de recolzar per unanimitat l’entrada de nous països, per la qual cosa es necessita el vistiplau d’Ankara.

Stoltenberg no considera que la cimera de líders aliats entre el 28 i el 30 de juny a Madrid sigui “una data límit”, encara que si Ankara dona el seu vistiplau a l’entrada de Suècia i Finlàndia, els dos països participarien en la cimera com a “convidats” oficialment a entrar en l’Aliança.

L’estatus de “convidats” els permetria participar en totes les reunions de l’OTAN, però encara no estarien coberts per l’article 5 de defensa col·lectiva, que només arribaria amb la ratificació de l’adhesió en l’àmbit nacional dels 30 aliats.

A més de les sol·licituds d’entrada de Suècia i Finlàndia, l’agressió russa contra Ucraïna ja ha motivat que l’Aliança vagi a duplicar els seus batallons en països del flanc est fins a arribar a vuit i que els aliats hagin posat sota comandament de l’OTAN a més de 40.000 militars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

ERC facilitarà la investidura de Puigdemont si es posa d’acord amb el PSC

barcelona
unió europea

Von der Leyen torna a allargar la mà a l’extrema dreta durant el debat europeu

barcelona
guerra a gaza

L'exèrcit israelià amplia la seva ofensiva a Rafah

barcelona
GIRONA

Asens reivindica el vot "antifeixista" en l'inici de campanya

GIRONA
guerra a gaza

L’exèrcit israelià diu que va avisar Netanyahu de la feblesa del país abans de l'octubre

barcelona
Amèrica Llatina

El TIJ no aplicarà cautelars contra Quito per l’assalt a l’ambaixada de Mèxic

barcelona
Política

Mor Ángeles Flórez, última miliciana socialista espanyola viva

rússia

Detenen un alt comandament militar rus per corrupció, el quart en un mes

barcelona
política

Junts vol situar a Europa la demanda d’un referèndum dins la Constitució

barcelona