L’OTAN es reforça a l’est d’Europa i augmenta la capacitat de reacció ràpida
S’incrementaran fins a més de 300.000 els efectius de les forces d’alta disponibilitat
S’elevaran a brigades alguns batallons al flanc oriental
“És la transformació més gran de la nostra defensa col·lectiva des del final de la guerra freda.” Així de contundent va ser ahir el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, sobre els acords que els països de l’Aliança Atlàntica preveuen segellar en la cimera d’aquest dimecres i dijous a Madrid. L’OTAN no està en guerra, ha repetit des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, però sí que es prepara.
Els líders dels països que formen part de l’OTAN acordaran augmentar de 40.000 a més de 300.000 els efectius de les forces d’alta disponibilitat, segons va avançar Stoltenberg en una roda de premsa prèvia a la cimera. Es tracta de forces preparades per actuar amb rapidesa en casos d’emergència: poden desplegar-se en qualsevol escenari en un termini de cinc dies i fins a un màxim de 30. “L’objectiu és llançar el missatge que estem preparats per protegir i defensar cada polzada de territori aliat”, va remarcar el noruec.
En una trobada amb la mirada fixada en l’est en plena guerra d’Ucraïna, Stoltenberg també va avançar que s’acordarà el major reforç militar a la part oriental d’Europa davant l’amenaça russa. Els líders dels països de l’OTAN apostaran per reforçar com a brigades alguns dels batallons desplegats a l’est. Els detalls, va dir, s’hauran de tancar en la cimera.
La “brutal invasió” perpetrada per Rússia a Ucraïna justifica el “gir fonamental” que l’Aliança Atlàntica farà a la cimera de Madrid, va assenyalar el seu secretari general, que va assenyalar Rússia com “la més gran i més directa amenaça”.
Per ara, el diàleg amb Moscou no està sobre la taula. “Han elegit la confrontació en comptes del diàleg. Ho lamentem, però hem de respondre a la realitat”, va sentenciar.
Mentre la cimera de l’OTAN engega els motors, una cosa es fa palesa: les estratègies de defensa han d’anar acompanyades de diners per tal de poder-les executar.
L’OTAN va publicar també ahir les darreres dades de despesa en defensa dels seus membres i l’Estat espanyol és el segon que menys gasta en aquest àmbit: hi destinarà aquest any l’1,01% del producte interior brut (PIB), lluny de l’objectiu del 2% fixat per l’Aliança Atlàntica.
Només Luxemburg, amb un 0,58%, gasta menys en defensa que l’Estat espanyol, mentre que la xifra s’enfila fins al 3,47% del PIB en el cas dels Estats Units. “Hem d’invertir-hi més”, va remarcar Stoltenberg, tot i subratllar que és el vuitè any consecutiu que els aliats europeus i el Canadà augmenten la despesa en defensa. Des del 2014, els països de l’OTAN han incrementat en més de 350.000 milions de dòlars els pressupostos de defensa.
Reunió amb Erdogan
Més enllà del nou full de ruta, una altra part essencial de l’estratègia de reforç de l’OTAN serà l’adhesió de Suècia i Finlàndia, una petició encara bloquejada pel president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Els esforços per superar el veto d’Ankara continuen aquest dimarts a Madrid amb una reunió al més alt nivell entre els líders dels tres països.
