Política

Escòcia

Sturgeon hi posa data

La primera ministra d’Escòcia anuncia la convocatòria d’un nou referèndum sobiranista per al 19 d’octubre del 2023

Demana autorització a Londres i alhora s’anticipa al no i porta el cas al Tribunal Suprem britànic

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va presentar ahir a Edimburg el full de ruta per celebrar un segon referèndum sobre la independència. Primer va introduir una proposta de llei amb els aspectes clau de la consulta: se celebrarà el 19 d’octubre del 2023, mantindrà la mateixa pregunta que el referèndum del 2014 (“Hauria de ser Escòcia un país independent?”) i serà “consultiva”.

Sturgeon va dir que, si algú argumenta que una hipotètica victòria del sí no tindria el mateix valor o legitimitat pel fet de ser un referèndum consultiu, està “equivocat”. Va recordar que els referèndums per la devolució de poders a Escòcia del 1997, el d’ independència del 2014 i el del Brexit del 2016 també van ser “consultius” i es va haver de legislar després.

En el cas del Brexit, el procés va durar cinc anys. En el de la primera consulta sobiranista tenia el permís de Londres. Aleshores va guanyar el no, però si hagués guanyat el sí la independència no hauria estat automàtica. S’hauria iniciat un procés legislatiu. Ara, igual.

Paral·lelament, Sturgeon va demanar, també ahir, al primer ministre britànic els poders per poder celebrar un referèndum (l’ordre 30). Downing Street ha dit que ho valoraria, però tothom sap que dirà que no. Sturgeon no esperarà la resposta i ahir mateix també va demanar a l’advocada general del govern escocès que sol·liciti al Tribunal Suprem britànic si acceptaria una vista per determinar si el Parlament escocès pot celebrar un referèndum sobre la independència sense el consentiment de Londres. Sturgeon va dir que, actuant així, busquen “claredat i certesa legal d’una manera oportuna i sense el retard ni el dubte continu que d’altres voldrien”.

La decisió del Suprem serà la clau. Al Regne Unit no hi ha una constitució escrita. Si el Suprem diu que no, que legalment Escòcia no pot celebrar la consulta sense el consentiment de Londres, aleshores, va dir Sturgeon, això deixaria clar que “la noció d’un Regne Unit com a unió voluntària és una ficció, perquè Westminster [Londres] tindria sempre l’última paraula”.

“Error de Westminster”

“Seria un error de la legislació de Westminster, no de la justícia. I no hi hauria un argument més gran que aquest per a la independència”, hi va afegir. En aquest cas, convertiria les eleccions generals britàniques de finals del 2024 en plebiscitàries, amb la qüestió independentista com a únic punt en el seu programa.

Si el Suprem digués que la consulta és legal, aleshores el Parlament escocès aprovaria la legislació per celebrar-la. Els partits unionistes escocesos van dir ahir que, si s’hi arribés, no participarien en la consulta i que, per tant, una victòria del sí no seria legítima. Sturgeon va replicar que la no participació unionista no convertiria en il·legítim el referèndum. Seria legítim (com d’altres consultes amb poca participació) i legal. O sigui que la clau serà la decisió del Suprem. I si diu que la consulta és legal, aleshores seria molt complicat per a Johnson i el govern britànic mantenir-hi el vet.

LA FRASE

[Duent la celebració del referèndum al Suprem] busquem claredat i certesa legal
Nicola Sturgeon
primera ministra D’ESCÒCIA

Johnson separa el Regne Unit

Daniel Postico

El referèndum europeu del 2016 –i, sobretot, la decisió de Johnson el 2021 d’implementar un Brexit dur– ha debilitat la unió del país, com ja en van advertir llavors l’actual primer ministre. El Brexit ha provocat la nova consulta independentista escocesa quan la causa havia quedat enterrada el 2014 per 30 o 40 anys. A Irlanda del Nord ha aconseguit que es parli d’un referèndum de reunificació de l’illa d’Irlanda per primer cop. La legalitat de la consulta escocesa és en mans, ara, del Suprem. Johnson també té una batalla oberta amb la UE al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la voluntat d’eliminar parts de l’acord del Brexit que va signar per satisfer els unionistes nord-irlandesos. I com més intenta complaure els votants brexiters i nacionalistes anglesos, més se li complica la situació a Irlanda del Nord, a Escòcia i amb la UE, amb la qual podria iniciar una guerra comercial. I tot plegat, en el pitjor moment de Johnson, amb el lideratge qüestionat en el seu partit per l’escàndol de les festes en plena pandèmia i per la crisi del cost de la vida. Aquest és el moment que ha escollit Sturgeon per posar en marxa la seva estratègia independentista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia