Pegasus hauria atemptat contra drets fonamentals
El Síndic de Greuges ho sosté en un informe que serà presentat al Parlament, al Congrés i al Consell d’Europa
L’espionatge amb Pegasus ha atemptat contra els drets fonamentals de les persones que han estat espiades. Així ho va assegurar ahir el síndic de greuges, Rafael Ribó, en la presentació de l’informe Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i altres drets. Segons va denunciar Ribó, tot i que en els casos de particulars espiats que s’han conegut, uns 18 tenien autorització judicial per a l’espionatge, igualment es va atemptar contra els drets fonamentals de privacitat, defensa i participació política dels afectats.
Per altra banda, en altres casos, més de 40, a més, es van vulnerar les garanties legals: “No hi ha hagut cap respecte a la legalitat, i l’espionatge s’ha fet sense cap restricció i sense cap control”, va dir Ribó.
El Síndic exigeix “reparació” per part dels poders públics implicats i una reforma “urgent” de la llei de secrets oficials. A més, demana un sistema públic i col·legiat d’autorització i de control judicials en el seguiment de comunicacions i ha puntualitzat que partits, sindicats i entitats han de quedar excloses d’aquest control. Finalment, demana que es blindin les relacions entre client i advocat.
LA FRASE
“No hi ha res que empari l’accés a terminals mòbils”
Rafael Ribó va fer ahir la presentació de l’informe acompanyat pel catedràtic de dret penal Joan J. Queralt, el qual va explicar que en la legislació no hi ha res que empari la possibilitat d’accedir al contingut de terminals mòbils: “No hi ha cap empara, ni tan sols cap autorització judicial, per accedir als terminals mòbils”. Queralt hi va afegir que, en tot cas, unes escoltes autoritzades a aparells mòbils podrien fer seguiment de certes comunicacions, però a la resta de la informació que emmagatzema el dispositiu: “Agendes, fotografies, contactes o moltes altres coses que hi ha, no haurien de poder ser accessibles”, hi va afegir Queralt.
L’informe presentat ahir ja s’ha lliurat al Parlament de Catalunya i s’adreçarà també al Defensor del Poble espanyol, a les Corts Generals i a diverses instàncies del Consell d’Europa.
