Política

Junqueras, Romeva i Bassa demanden Espanya davant del Tribunal de Drets Humans per l’1-O

El líder d’ERC confia que l’eventual sentència beneficiï la resta d’afectats per la causa del procés

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa ja han presentat el seu recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per la condemna del Tribunal Suprem a 13 i 12 anys de presó, respectivament, pels delictes de sedició i malversació en relació amb l’organització de referèndum de l’1-O. Tots tres denuncien Espanya per haver vulnerat diversos drets humans, com el dret a un judici just, a la llibertat d’expressió i reunió, així com de diversos drets polítics. En una roda de premsa aquest dimecres, Junqueras ha assegurat que confien que l’eventual sentència del TEDH beneficiï la resta d’afectats per la causa del procés.

A més, Junqueras ha advertit que el cas de l’1-O és “una causa col·lectiva contra l’independentisme” que es pot repetir contra “tots els que posin en qüestió l’statu quo” a l’estat espanyol. “Això no és excepcional”, ha avisat.

Els recursos de Junqueras, Romeva i Bassa se sumen als ja presentats per Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Quim Forn. Així, Estrasburg ara ja té sobre la taula totes les queixes dels expresos per la causa del ’procés’. Des de l’equip legal de Junqueras, Romeva i Bassa veuen “lògic” unificar el cas en una macrocausa i estimen que es podria resoldre en dos o tres anys si s’aplica la política de priorització del TEDH.

Segons ha pogut saber l’ACN, els exconsellers Carles Mundó i Meritxell Borràs han optat per no anar a Estrasburg seguint el consell de l’equip d’advocats implicats en la defensa. En el cas de Santi Vila ni tan sols va recórrer la sentència del Suprem al Tribunal Constitucional. Els tres van ser condemnats a un any i vuit mesos de presó per desobediència.

Nou casos a Estrasburg

Els nou expresos han presentat per separat els recursos contra la condemna del Suprem, ratificada a posteriori pel Constitucional. El primer va ser l’expresident d’Òmnium Cultural, que es va avançar per un dia a Jordi Turull registrant per sorpresa el document el juny del 2021. Els últims en fer-ho han estat Junqueras, Romeva i Bassa després que el TC resolgués els seus recursos.

Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència) i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles.

Segons fonts del TEDH, els jutges poden decidir unir els recursos en una macrocausa, però normalment no anuncien públicament aquesta decisió. A principis d’any, les mateixes fonts comentaven que els casos estaven encara en una fase “preliminar” i que, de moment, no s’havien fusionat.

El cas de Junqueras, Romeva i Bassa

Junqueras, Romeva i Bassa, que van presentar el seus escrits el 15 i 19 de juliol, consideren que s’ha vulnerat el seu dret no ser condemnats per una acció que no constitueix una infracció segons el dret nacional o internacional (principi de legalitat), així com del dret a un judici just. També creuen que se’ls ha violat el dret a la llibertat, a la llibertat d’expressió i de reunió. Igualment, denuncien que hi ha hagut un abús de poder en el marc d’una “estratègia de silenciament polític”. En la mateixa línia, al·leguen una vulneració del dret a les eleccions lliures perquè s’ha “abusat” de la presó provisional, “la indeguda suspensió cautelar de totes les funcions polítiques” dels afectats, “la prohibició de participació en campanya” i la “vulneració d’immunitats parlamentàries”, tant nacionals com internacionals.

La defensa de Junqueras, Romeva i Bassa espera que el seu cas “serveixi” per a la resta de persones afectades per la causa del ’procés’. “Volem respostes que serveixin per a totes les altres (demandes) que estan a la cua”, ha remarcat l’advocat Andreu Van der Eynde. A més, el lletrat confia que l’eventual sentència doni “solucions de caràcter global”: “Com poden ser suggeriments de reforma legislativa”.

Procés llarg a Estrasburg

El primer pas del procediment és que el TEDH admeti a tràmit els recursos. A diferència d’altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan ho fa.

Un cop passat el filtre inicial els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. El TEDH resol amb més rapidesa els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l’afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara mateix. Ara bé. en una roda de premsa al gener, el president del TEDH, Robert Spano, ja va reconèixer la “importància” del cas català i va assegurar que el tribunal tindrà en compte la seva recent política de “priorització”.

Quina sala agafarà el cas?

Quan el TEDH admet d’entrada un recurs l’adjudica a un comitè o a una sala. Si es tracta d’un cas sobre el qual ja hi ha una àmplia jurisprudència anirà a parar a un comitè de tres jutges. En canvi, si es considera un cas relativament nou, l’examina una sala de set jutges, que comunica al govern en qüestió la queixa i li permet presentar observacions.

Cap recurs s’envia directament a la Gran Sala formada per 17 jutges, però una sala pot redirigir el cas a aquesta màxima instància si és un afer important que afecta la interpretació del Conveni Europeu de Drets Humans o si hi ha risc d’incongruència amb una decisió prèvia del TEDH. També es pot remetre un cas a la Gran Sala a petició de qualsevol part en el termini de tres mesos des de la resolució de la sentència per part de la sala de 7 jutges, però el Tribunal només ho accepta en casos excepcionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia