Política

Els conspiradors

Artur Mas i Xavier Trias fa temps que assenyalen el govern espanyol com el responsable de la guerra bruta contra ells

Els àudios de Villarejo confirmen les evidències

Artur Mas i Xavier Trias fa temps que, quan parlen de qui va ordir la trama consistent a difondre notícies falses sobre la seva suposada però inexistent tinença de diners en un banc de Suïssa, no dubten ni un moment a assenyalar Mariano Rajoy i els seus homes de confiança al govern.

Encara no ha sortit cap àudio en què el comissari José Manuel Villarejo buidi el pap amb el que va ser president del govern espanyol entre el 2011 i el 2018, anys durant els quals la policia patriòtica va treballar a tot drap conspirant contra els polítics catalans, però tampoc fa falta, perquè tot el que ha sortit i s’ha escoltat fins ara és més que revelador sobre la implicació de ministres del seu govern. Si, tal com s’ha escoltat, Jorge Fernández Díaz estava tant al corrent de les operacions d’aquesta unitat policial paral·lela, i el mateix passava amb l’aleshores totpoderosa María Dolores de Cospedal, la lògica dels mecanismes polítics fa pensar que el seu president, Mariano Rajoy, també n’estava al corrent.

Ara bé, com que Fernández Díaz és capaç de negar la realitat dels fets, “fins i tot sota tortura”, com ell mateix diu en un dels àudios en què s’entrevista amb Villarejo, a hores d’ara no hi ha cap prova directa del coneixement que tenia Rajoy de tot plegat, però la sonoteca de Villarejo és tan àmplia que ja es pot afirmar sense cap dubte a equivocar-se que la conspiració contra l’independentisme català per enderrocar els seus líders actuant al marge de la llei es va ordir al govern espanyol ocupat aleshores pel Partit Popular.

Ja hi havia proves de tot això. La visita que el 2012 Jorge Fernández Díaz va fer a Jordi Pujol per dir-li “vigila el que esteu fent”, vista amb perspectiva, és una revelació clara que el ministre avisava l’expresident que un dia rebria.

Més proves al marge dels àudios de Villarejo. Homes de la policia de la màxima confiança de Fernández van intentar intervenir en el cas del Palau de la Música volent convèncer el fiscal Emili Sánchez que els passés la investigació del cas amb unes proves que el fiscal no va veure clares. La informació que li van donar i que mai es va judicialitzar és la que va aparèixer un temps més tard publicada al diari El Mundo sobre els comptes falsos a Suïssa.

Més proves. La condemna en ferm al que va ser director adjunt operatiu (DAO) de la Policía Nacional, Eugenio Pino, per haver intentat introduir proves contra el fill gran de Pujol de manera irregular, és l’evidència palmària de la intervenció de la policia patriòtica per enderrocar el seu enemic número u, Jordi Pujol i Soley.

Després han arribat tots els àudios i les evidències de la implicació dels polítics del PP en la trama de conspiradors. Però les proves ja hi eren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Junts alerta que si no guanya el 9-J la UE pot creure “que el procés ha acabat”

barcelona
guerra a ucraïna

Augmenten a dotze els morts en l’atac rus contra un hipermercat

barcelona
guerra a gaza

Camions amb ajuda humanitària comencen a entrar a la Franja pel pas de Kerem Shalom

barcelona
guerra a ucraïna

Rússia ataca un hipermercat a Khàrkiv quan era ple de gent

barcelona
política

L’ANC no se’n surt de triar nou president

barcelona

Les seus del PSC i Junts a Girona, vandalitzades

GIRONA
guerra a gaza

Israel ignora el Tribunal de l’ONU i intensifica l’ofensiva sobre Rafah

barcelona
guerra a europa

El cap de l’OTAN defensa els atacs d'Ucraïna contra territori rus

barcelona
política

Els socialistes avisen el poder judicial que haurà d’aplicar la llei d’amnistia

barcelona