Política

Catalans i terroristes

Un article en la revista de dret penal de la Universitat de Bolonya esbossa la repressió de l’Estat contra el moviment independentista de Catalunya

Es vol desprestigiar l’acció política i criminalitzar el col·lectiu

Rossella Selmini i Benet Salellas són els autors de l’article a ‘Studi sulla Questione Criminale’

La revista de dret penal que edita la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Bolonya ha publicat en el seu últim número un article signat per Rossella Selmini, professora de sociologia i criminologia, i Benet Salellas, advocat, en què s’analitza l’estratègia repressiva de l’Estat contra el moviment independentista català, estratègia que defineix com a “criminalització de massa” per l’abast que ha agafat, amb més de 3.000 persones perseguides.

L’article va sorgir a iniciativa de Selmini, interessada en el procés d’independència de Catalunya i estudiosa dels comportaments de control social i polític que exerceixen els estats, que va convidar Salellas a participar-hi des del seu vessant de jurista. Tots dos ja es coneixien arran d’un congrés a Bolonya sobre la criminalització de la dissensió política. La publicació, Studi sulla Questione Criminale, va ser fundada el 1976 i s’edita de manera quadrimestral oferint un punt de vista crític sobre el dret penal.

El treball, titulat De Barcelona a Leningrad, reflexions sobre la criminalització del moviment independentista català, s’ha fet d’acord amb el coneixement que els dos autors tenen de la temàtica, bibliografia i també amb entrevistes. El títol s’inspira en l’operació coneguda com a Volhov i els autors expliquen que l’estratègia que aplica l’Estat és criminalitzar el moviment independentista donant l’aparença que s’ha buscat la complicitat dels russos.

La tesi de l’article és que, després del referèndum de l’1 d’octubre, l’Estat ha desplegat sobre el moviment independentista català una estratègia per presentar-lo com a violent amb un objectiu deslegitimador davant d’Europa, donant a entendre que els catalans són violents, terroristes i amics dels russos.

El text comença afirmant que la resposta que l’Estat espanyol ha donat a l’embat independentista és “una de les onades de repressió més importants que hi ha hagut a Europa en els últims anys”. Els autors contraposen el caràcter de “democràcia formal” de l’Estat amb el “moviment clarament pacífic” de l’independentisme, i és per això que vol trencar aquesta realitat per presentar-lo com a violent.

La repressió ha tingut dos objectius segons els autors: ha estat selectiva, dirigint-se contra líders polítics, acadèmics i altres personalitats rellevants del país, i s’ha estès a les bases, de manera que s’ha intentat “criminalitzar la massa”.

Per entendre la reacció de l’Estat, els autors adverteixen que la democràcia espanyola és plena de l’autoritarisme que va regir durant el franquisme i parla d’una manera de fer de l’Estat que defineix com a “postfeixisme”.

Tot i que la major part dels represaliats ho van ser després de l’1 d’octubre, en l’article també s’explica que l’estratègia de perseguir l’independentisme ja venia d’abans. En aquest cas, cita els 712 alcaldes perseguits per la Fiscalia General de l’Estat, la investigació del jutjat d’instrucció 13 i els escorcolls i detencions del 20 de setembre del 2017, així com les detencions de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

L’article és molt dur amb el tracte donat al govern, empresonat o exiliat. Els autors recorden que els polítics perseguits per l’Estat s’havien presentat a unes eleccions amb un programa electoral i la seva acció responia a l’aplicació d’aquest programa. “No es tracta d’un grup armat clandestí a l’assalt de les institucions”, s’hi diu. L’article analitza el delicte de sedició i el concepte d’ordre públic per dir que Espanya encara és en temps de Franco.

Els autors parlen de l’operació Judes i el cas de Tamara Carrasco per sostenir la seva tesi d’atac al conjunt de les bases, amb “l’objectiu de convertir el dissident polític en un criminal, un terrorista”. També s’assenyala l’ajuda del sistema mediàtic espanyol en la construcció del relat i posterior difusió d’aquesta falsa imatge d’un moviment que es comporta violentament.

Duríssima condemna de presó a un noi de Barcelona

L’article publicat a Studi sulla questione criminale explica que molts dels represaliats post referèndum són joves detinguts en les manifestacions de protesta contra la repressió. Un dels quals és Oriol Calvo, a qui la secció setena de l’Audiència de Barcelona ha condemnat a una duríssima pena de presó de quatre anys després de considerar-lo culpable dels delictes d’atemptat i desordres públics. L’Oriol va ser identificat, no pas detingut, durant uns incidents que hi va haver el 15 d’octubre a Barcelona quan els Mossos d’Esquadra reprimien amb duresa una protesta contra la sentència del Suprem. El jove, que ha presentat recurs contra la condemna, nega els fets de què se l’acusa i denuncia una acció del tot arbitrària dels agents de policia que el van detenir. Per condemnar-lo, el tribunal va donar plena credibilitat al testimoni que van prestar els policies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona