Política

PAU RICOMÀ I VALLHONRAT

ALCALDE DE TARRAGONA (ERC)

“Defugim el clientelisme de governs anteriors”

Ricomà assegura que aposta pel patrimoni històric, però durant el seu mandat s’han produït situacions crítiques

Vol una ciutat neta i sostenible, allunyada del turisme de masses, però afavoreix el creixement dels viatges de creuer

A l’Ajuntament de Tarragona no vivim en el dia de la marmota perquè treballem molt
No podem omplir les sales de l’edifici de la Tabacalera únicament amb inversió pública

Pau Ricomà fa més de tres anys que és alcalde de Tarragona. El 2019, ERC arrabassava l’alcaldia al PSC de Josep Fèlix Ballesteros, que feia tres legislatures que governava a la plaça de la Font. Ricomà ha hagut de fer mans i mànigues per tirar endavant el seu projecte, pactant primer amb En Comú Podem i, després, amb la CUP i Junts per Tarragona, quan els comuns van decidir trencar l’acord. En una legislatura marcada pel fort impacte de la pandèmia, a Tarragona encara s’arrosseguen temes històrics que sembla que ningú pugui solucionar.

En aquest moment, tres anys i escaig després d’haver accedit a l’alcaldia, la gestió del seu equip de govern es troba en el punt que vostè tenia previst quan va iniciar el mandat?
Han passat tantes coses en aquest temps que no puc dir que estem on esperàvem perquè hi ha hagut molts condicionants. Per exemple, la pandèmia ha afectat clarament els pressupostos de l’Ajuntament. Tot i això, els nostres pilars de govern, la cohesió social i la sostenibilitat, no han canviat.
Què destacaria del seu mandat?
La capacitat de treball i l’honestedat de l’equip de govern. Hi ha hagut un gran canvi en relació amb l’anterior equip de govern, que destacava per haver imposat un clientelisme molt accentuat.
Ara no hi ha clientelisme a l’Ajuntament de Tarragona?
No es pot dir que hagi desaparegut completament, però la relació amb les entitats ciutadanes és completament diferent i, sobretot, no hi ha cap biaix ideològic a l’hora de tractar amb elles.
Les entitats i associacions que ja rebien diners dels altres governs, continuen rebent subvencions del consistori?
Es fa de forma més transparent. Ara no es donen diners a entitats a través de les empreses municipals, tal com es feia en anteriors governs, que aprofitaven aquesta opacitat per afavorir entitats de la seva mateixa ideologia.
Se’ls ha criticat per no promocionar prou el sector turístic de la ciutat.
Els números diuen tot el contrari. A més, hem recuperat la tradicional participació del sector privat en la presa de decisions, un fet que l’anterior govern havia anul·lat. En aquest consell consultiu hi participen hotels, càmpings, etc. I estan informats puntualment d’allò que fem i farem.
Quin és el model turístic que vostè planteja per a la ciutat?
Volem que sigui sostenible. Per exemple, nosaltres formem part del grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat i ara rebrem una aportació de 3,5 milions d’euros de l’Estat per l’actuació al Fòrum de la Colònia. Això descentralitzarà l’oferta turística, molt concentrada a la Part Alta, i permetrà que el Fòrum de la Colònia s’integri en tota aquesta zona de vianants, lliure de vehicles i descarbonitzada dels voltants del Mercat Central.
Es vol fugir del turisme de masses?
Sí, evidentment. Tenim un patrimoni [històric] molt interessant que ens obre les portes a tenir turisme tot l’any.
Vostès han repetit durant tota la legislatura que volen una ciutat més sostenible i menys contaminant. L’exemple de tot això és el seu projecte de carril bici, però això, i el fet de voler fugir d’un turisme de masses, és compatible amb ser una ciutat de creuers?
S’ha de ser molt prudent amb això perquè fa anys que es treballa per dur creueristes a Tarragona. Actualment la pressió turística a la ciutat no és insuportable, no genera problemes grans. De fet, els creuers han de ser la porta cap a altres zones turístiques del territori, com el modernisme de Reus, etc.
I l’impacte mediambiental?
D’una banda, els nous molls estan preparats per al canvi energètic, de nous combustibles per als vaixells, com l’hidrogen, per exemple.
Com es troba l’estudi de la qualitat de l’aire impulsat per l’Ajuntament?
Jo crec que encara no està adjudicat. No puc ser més explícit en aquest tema.
En la seva conferència del mes de juny vostè destacava la importància d’un tren tramvia que connectés Tarragona amb Reus, Vila-seca o Salou i Cambrils. Parlant de trens, hi ha una vella reivindicació ciutadana que sembla que ha quedat en l’oblit: es traurà la via del tren de la façana marítima?
Aquest tema entra dins del debat del nou POUM. Per Tarragona passen combois amb mercaderies perilloses, i amb el corredor mediterrani encara n’hi passaran més. Estem treballant, amb diferents plataformes, per evitar aquest pas dels trens carregats amb productes perillosos, i el ministeri ha impulsat una taula de treball per abordar aquesta problemàtica. La nostra proposta és donar suport a una estació intermodal a Vila-seca que connectaria amb Tarragona mitjançant el tren tramvia que comentaves i que tindria la seva parada a l’estació d’autobusos de la ciutat. Ara cal veure on aniria l’estació del centre de Tarragona i, en cap cas, ens plantegem una altra catenària a la ciutat, que seria com una altra ferida a l’urbanisme municipal.
Un altre dels temes pendents i històrics de Tarragona és la Tabacalera. Com està?
És el més complicat de tots, amb diferència. Els equips de govern anteriors volien fer un projecte sense comptar amb l’Estat i la Generalitat, i això no pot ser. A banda de la part dels magatzems, que es destinaran a usos públics, hi ha l’edifici noble, que és molt gran. Allí es va fer una carta als Reis, demanant que s’hi instal·lessin el Museu Nacional Arqueològic, el Museu d’Història de Tarragona i una gran biblioteca. Pensar en un museu de la ciutat de 10.000 metres quadrats no és realista. L’aposta és fer una gran biblioteca, d’uns 7.000 o 8.000 metres quadrats, perquè Tarragona té un dèficit d’aquesta mena d’equipaments. Hem demanat el suport de l’Estat i de la Generalitat també, i estem en converses amb totes dues administracions. Ara, si algú pensa que tot aquell espai immens de la Tabacalera l’omplirem només amb inversió pública, s’equivoca.
Hi haurà, per tant, inversió privada? Per a quins usos?
Pot haver-hi una oferta museística que no sigui pública, o potser hi pot haver un ús hoteler.
La sensació és que a Tarragona passen els alcaldes i les legislatures i hi ha projectes que no s’acaben de desencallar, com alguns dels que s’han citat ara. A Tarragona vivim en el dia de la marmota?
No, no vivim en el dia de la marmota perquè som un Ajuntament que treballem molt. Hem aconseguit el compromís per fer el Fòrum de la Justícia, que feia dècades que estava encallat, també la Ciutat de Repòs i de Vacances o desfer el jardí vertical de la Tabacalera, que era un focus d’insalubritat i que va costar més de 3 milions d’euros. Ara hem aconseguit fons Next Generation per treure la plataforma del Miracle, etc. És clar que queden moltes coses a fer, com el preventori de la Savinosa, i estem parlant amb la Diputació per desencallar aquell projecte.
En la seva conferència del juny vostè destacava el suport a l’esport de base de la ciutat, però el cert és que l’Ajuntament continua gastant autèntiques fortunes per finançar els equips professionals dels diferents clubs, com el Nàstic. L’Ajuntament es planteja deixar de subvencionar aquests equips, i més si es té en compte que ciutats dels voltants, com Reus, fa anys que no ho fan i, fins i tot en el cas de la capital del Baix Camp, es va deixar desaparèixer el principal club de futbol de la ciutat?
A Tarragona, en tot cas, no s’hi destinen fortunes. Aquests clubs tarragonins porten el nom de la ciutat arreu. De forma general, aquesta situació d’aportacions econòmiques s’ha contingut i es fa de forma transparent. He de dir que no ens agradaria, però, que el cas de Reus succeís aquí, no ens agradaria que el Nàstic desaparegués. Que un club desaparegui no és un bon model.
Aquestes grans aportacions a clubs de la ciutat, especialment a primers equips i professionals, no són una forma de clientelisme també?
No, perquè som transparents.
Que sigui transparent no vol dir que no hi hagi clientelisme.
D’acord, però no és un tema que hagi provocat cap debat. Quan governes has de mantenir uns certs equilibris, i això és com el tema dels creuers, no pots deixar la feina de molta gent en sec.
Parlant d’esport, vostè, quan estava a l’oposició, va ser molt crític amb el projecte dels Jocs Mediterranis. Va dir, un cop va accedir a l’alcaldia, que faria una auditoria de tots els Jocs, i no s’ha fet.
L’auditoria comptable es va fer i va mostrar un dèficit de 13.000 euros, desmentint el que havia dit l’anterior equip de govern, que havien mostrat un superàvit. Els Jocs Mediterranis van ser un projecte fallit, perquè no es va complir res d’allò que s’explicava en el pla director. A més, la cerimònia inaugural va deixar una imatge de Tarragona molt irreal.
Entenc que vostè, amb l’auditoria comptable, dona per finalitzada la fiscalització d’aquell esdeveniment?
Si féssim una auditoria de compliment, de gestió, dels Jocs, seria interminable.
Esmentava la cerimònia d’inauguració. En aquell esdeveniment es van produir irregularitats molt grans, amb la conxorxa del comitè organitzador per facilitar entrades a Societat Civil Catalana. De fet, l’assemblea local de la CUP –el grup parlamentari de la CUP és soci de govern amb ERC– ha decidit dur aquelles irregularitats i la de la venda d’entrades de tots els Jocs a l’Oficina Antifrau de Catalunya. Vostès no ho faran?
No ens agrada com es va fer tot allò de les entrades, però ara mateix estem centrats en el bon funcionament de la gestió dels equipaments de l’Anella Mediterrània.
Vostè remarcava anteriorment la importància del patrimoni històric de la ciutat com a pol d’atracció de visitants que permetin a Tarragona tenir turisme tot l’any. Durant el seu mandat s’han produït, però, situacions greus de gestió del patrimoni, com són la destrossa feta al relleu de la deessa Minerva, el tancament de l’amfiteatre, l’oblit de la font dels Lleons o la passivitat davant les polèmiques actuacions a Sedassos o el teatre romà. Es pot parlar d’aposta pel patrimoni amb aquest bagatge?
Nosaltres hi apostem molt. Hi ha dificultats inesperades i algunes altres que venen de fa temps. L’amfiteatre és cabdal. Quan vam tenir coneixement de l’estat del monument vam tancar-lo de seguida. La torre de Minerva s’escapa a cap estratègia perquè és una desgràcia puntual i que ara és al jutjat. Pel que fa a la plaça dels Sedassos, és obvi que és una herència, i que si ho desfem tindrà un cost importantíssim. A banda de les grans intervencions, hi ha quelcom més important, que és el manteniment; és una cosa que no es veu, però és cabdal, i hem aconseguit aportacions de la Generalitat per aquest concepte.
Com es pot governar un Ajuntament com el de Tarragona sense pressupostos?
Amb cirurgia fina, amb molta feina, evidenciant que la majoria de temes que afecten la ciutat necessiten un acord molt ampli. En aquest sentit, crec que ha faltat generositat per part de l’oposició, especialment del PSC. En una època tan complicada, amb una pandèmia pel mig, negar-se a negociar els pressupostos demostra molt poca alçada política i molt poca responsabilitat envers la ciutadania.
En les eleccions de 2019 vostès s’enfrontaven a un partit desgastat per dotze anys de govern, esquitxat per la corrupció (Inipro) i amb el desastre dels Jocs Mediterranis ben recent. Amb tot, només van ser capaços d’empatar a set regidors amb el PSC.
Crec que augmentarem la nostra majoria. Volem consolidar el canvi que hem començat a fer en aquesta legislatura.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia