Acte unitari per reivindicar l’1-O amb tots els partits
Els organitzadors diuen que hi seran ERC, Junts i la CUP, i que volen totes “les ànimes de l’independentisme”
L’acte a l’Arc de Triomf apel·la al protagonisme de la ciutadania
A diferència del que va passar a la manifestació de la Diada convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Consell per la República (CpR) i les altres cinc entitats que organitzen la concentració en commemoració del cinquè aniversari del referèndum de l’1-O (Òmnium, l’ANC, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona) confien que a les cinc de la tarda d’aquell dissabte a l’Arc del Triomf hi hagi una delegació d’ERC, Junts i la CUP. Així ho va manifestar el representant del govern del CpR, Antoni Castellà, segons les converses que fins ara havien mantingut amb les formacions. “Assistiran a l’acte, hem dit d’inici que la idea és la transversalitat i que tothom hi està convidat”, va deixar clar Castellà, tot i que les invitacions no es van començar a formalitzar fins passada la roda de premsa de la presentació d’ahir al matí.
Tot i que el lema de la concentració és Defensem l’1-O, guanyem la independència, la convocatòria està oberta a totes les persones i organitzacions que “comparteixen la idea del referèndum, del concepte del dret a decidir”, va insistir Castellà, en el qual inclou també els comuns. Les paraules transversalitat i unitat van ser les més repetides durant la presentació d’un acte que vol destacar la importància de la ciutadania en la consecució de l’1-O. Per aquest motiu s’hi convida tothom que el va fer possible i que continua reivindicant-lo com a “legal i legítim”, ja que està convocat per un govern, aprovat per una majoria parlamentària i amb una participació homologable en un àmbit internacional, va recordar Castellà, sense entrar a valorar quins són els mecanisme per aconseguir la independència.
La ciutadania tindrà, per tant, un paper rellevant perquè “sense aquesta el referèndum no s’hauria arribat a fer” i gairebé estarà a tocar de l’escenari. Només es reservarà els laterals a les institucions i els partits i a les entitats i la societat civil organitzada, va dir el vicepresident de l’ANC, Jordi Pesarrodona. Perquè ningú se’n senti exclòs i es visibilitzi el seu paper el 2017 el secretari general de la Intersindical, Sergi Perelló, va explicar que s’ha obert un lloc web – www.1octubre2022.cat – per recollir i visibilitzar adhesions d’entitats i col·lectius des d’on també es podrà baixar material i cartells.
L’acte s’iniciarà amb la intervenció de la presidenta del Parlament durant el referèndum de l’1-O, Carme Forcadell, i el tancarà el que aleshores era president del govern, Carles Puigdemont. El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, va apel·lar a la “la generositat” del 2017 per trobar la “transversalitat i atrevir-nos a anar més enllà” i va fer un prec perquè la iniciativa tingui “totes les ànimes de l’independentisme” representades. Un crit a la unitat que va reclamar la vicepresidenta d’Òmnium, Marina Gay, per reivindicar l’“exercici democràtic que va representar” l’1-O i que ha costat la repressió a 4.200 persones.
LA FRASE
L’ANC duu la repressió a l’autodeterminació a Nova York
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va coorganitzar dimecres la presentació al Graduate Center City de la Universitat de Nova York de l’informe Eines de repressió: l’Estat espanyol i les tendències mundials en el silenciament dels moviments d’autodeterminació, que ha elaborat l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), de la qual l’expresidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, és vicepresidenta. En aquest document s’explica l’impacte que la repressió al moviment independentista català ha tingut per a governs d’altres països per silenciar activistes de nacions sense estat i com recorren a principis com ara la “unitat nacional”, l’“interès nacional” i la “seguretat nacional”per justificar accions repressives, expliquen des de l’ANC. Posa com a exemples els arrestos i les detencions selectives, l’espionatge massiu, la propaganda estatal i la promoció de polítiques que etiqueten els activistes dels drets humans com a terroristes, que s’han produït en moviments d’autodeterminació dels kurds, els tàrtars de Crimea i el Tibet. “Ens vam adonar que quan vèiem la Xina, Rússia, l’Iran, estats autoritaris suprimint minories, sovint aquests deien: «Bé, és el que està fent Espanya als catalans»”, va explicar el secretari general de la UNPO, Ralph Bunche.
