El dèficit fiscal, 40 anys després

Catalunya suporta un “ofec” financer “premeditat” per part de l’Estat, que “abusa” del concepte de “solidaritat” per demostrar que Catalunya surt “folgada” del franquisme i per associar-la al “privilegi”. Aquesta és una de les idees centrals del llibre Narració d’una asfíxia premeditada, de Ramon Trias i Fargas, economista i conseller de Finances del primer govern de la Generalitat de Jordi Pujol, que l’editorial Tibidabo torna a publicar gairebé quaranta anys després de la seva primera edició (1985). En la presentació que es va fer ahir de la reedició del llibre, el catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo va resumir l’ofec financer com la “maldat estructural del sistema polític espanyol contra Catalunya”, que Trias i Fargas va detectar poc després de la Transició en què tant es va implicar. També va trobar les “trampes” de la Constitució contra la plurinacionalitat, causades per l’ambigüitat.

El convergent va arribar a expressar un desig ple d’incerteses, que era un mal auguri sobre el sistema de finançament: “Espero que els autonomistes catalans tinguin sort”, va escriure per cloure el llibre. I el cert és que el finançament actual fa que Catalunya perdi un 8,5% del PIB cada any; és a dir, 20.000 milions d’euros de dèficit fiscal, segons va calcular per al 2022 el conseller d’Economia, Jaume Giró.

En aquest sentit, l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell (CiU) va argumentar en la seva intervenció que l’actual sistema de finançament –que és del 2009–, tot i que “no és bo”, “és d’inspiració federal”, i que des d’un punt de vista català és millor no implicar-se gaire en la seva reforma “perquè un de nou serà menys federal”. Trias i Fargas ja va reconèixer que un dels problemes parteix de l’acceptació inicial des de Catalunya de la metodologia del cost efectiu per calcular el que havia de rebre, que ja era inferior al que havia de ser. En tot cas, Mas-Colell va proposar ahir que el finançament prevegi el cost de la vida en les diferents comunitats, que es marquin les competències de les administracions i que s’harmonitzin impostos com ara el de patrimoni per “evitar la competència fiscal” exercida des de Madrid o Andalusia, si l’Estat no el suprimeix per a tothom, com ell voldria.

El model de finançament federal dels EUA era el que admirava Trias i Fargas, però sabia les dificultats per implementar-lo. La catedràtica d’hisenda pública de la UB Núria Bosch ho atribueix a “la manca de cultura federal a Espanya”, que “té la concepció de caixa única, que tots els impostos pertanyen al govern espanyol”. En aquest sentit, l’exconseller d’Economia Antoni Castells va subratllar “la tendència arran de la Transició d’anar enrere i desvirtuar el pacte constitucional”. I va posar en la diana el germà gran del seu anterior partit, el PSOE, per la centralització. Tots els ponents, però, diuen que s’entén molt del conflicte català llegint un llibre que consideren “visionari”.