Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa
Lukaixenko assegura que Bielorússia no entrarà a la guerra a Ucraïna
Kíiv alerta d’una “mobilització encoberta” de tropes sota l’aparença de “sessions d’entrenament”
Ucraïna demana als bielorussos que no s’involucrin en la “guerra bruta” de Rússia
El president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, ha assegurat aquest divendres que el seu país no entrarà en la guerra a Ucraïna al costat de Rússia.
“No parin atenció a aquests udols [soroll mediàtic]. Avui no vam anar enlloc. A dia d’avui no hi ha cap guerra. No ho necessitem”, ha assenyalat durant una vista a un complex militar industrial al camp d’entrenament d’armes combinades d’Obuz-Lesnovski, a la regió de Brest, a prop de la frontera amb Polònia “Hem de calmar-nos. Tots s’haurien de dedicar a les seves coses si volem que no hi hagi guerra”, ha afegit.
Lukaixenko ha sortit així al pas de les informacions sobre una suposada mobilització encoberta i la creació d’una força conjunta del seu país amb milers de tropes i material bèl·lic russos a la frontera sud.
El diari bielorús Naixa Niva va informar el passat dilluns que rebia “indicacions des de tot el país que homes reben notificacions per presentar-se a oficines de reclutament” com a part d’una “mobilització oculta”.
El Comandament de l’Estat Major d’Ucraïna va assenyalar el dia 18 en el seu butlletí bèl·lic diari que “la mobilització encoberta de les Forces Armades de Bielorússia continua sota l’aparença de sessions d’entrenament”. Segons la seva informació, Bielorússia estaria prenent mesures per capacitar operadors de sistemes de míssils antiaeris i tripulacions de tancs.
El vicecap del departament Operatiu Principal de l’Estat Major de les Forces Armades d’Ucraïna, Oleksi Grómov, va advertir el dia abans que l’amenaça que les forces russes “reprenguin l’ofensiva al front nord està augmentat”. “Aquesta vegada, la direcció de l’ofensiva pot canviar cap a l’oest de la frontera entre Bielorússia i Ucraïna, per tallar les principals artèries logístiques del subministrament d’armes i equip militar a Ucraïna des dels països socis”, va alertar. Segons el militar, als aeròdroms bielorussos hi ha avions MiG-31 que poden ser armats amb míssils de creuer del tipus Kinzhal.
El mateix dia l’aviació russa va començar a patrullar les fronteres de la Unió Estatal que Rússia manté amb Bielorússia.
Dijous el portal bielorús de Radio Svoboda va indicar, en base a imatges de satèl·lit, que Rússia concentra forces i equip militar a l’aeròdrom bielorús de Ziabrivka, a la regió de Gomel, propera a la frontera amb Ucraïna, en el marc de l’enfortiment de l’agrupació militar conjunta entre els dos aliats.
El passat dia 10, Lukaixenko va anunciar que havia acordat amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, desplegar un grup regional conjunt de tropes per “l’agreujament de [la situació a] les fronteres occidentals de la Unió Estatal”.
Segons Minsk, el nombre total del component rus del grup serà de fins a 9.000 militars, uns 170 tancs, fins a 200 vehicles blindats de combat i fins a 100 canons i morters amb un calibre de més de 100 mil·límetres.
Crida als bielorussos perquè no s’involucrin en la “guerra bruta” russa
Les Forces Armades d’Ucraïna han fet avui una crida als bielorussos perquè no s’involucrin en la “guerra bruta” que Rússia lliura contra el poble ucraïnès.
“Durant segles, els nostres pobles han estat units per l’amistat i les relacions de bon veïnatge, moltes vegades en la nostra història hem lluitat contra enemics comuns, sempre ens hem donat suport mútuament”, subratlla Kíiv en un vídeo publicat a Facebook.
Segons l’Estat Major General ucraïnès, el govern de Bielorússia “es prepara per unir-se a l’agressió armada russa contra Ucraïna, per arrossegar el poble bielorús a una guerra bruta”.
Zelenski va proposar el passat dia 11 enviar una missió d’observadors internacionals a la frontera ucraïnesa amb Bielorússia, país al qual acusa d’estar involucrat en la guerra i prestar el seu territori als russos per atacar Ucraïna.
Ucraïna afirma que això no només va passar al febrer, perquè Rússia pogués entrar al nord d’Ucraïna des de Bielorússia en el seu fracassat intent de prendre Kíiv, sinó també en els vuit mesos que dura el conflicte armat, entre altres coses per llançar drons iranians i míssils contra el país.
