La mesa de Torrent és absolta
El TSJC creu que els polítics no van desobeir el TC i que les resolucions que els han dut a judici són simples proclames polítiques
Josep Costa defensa el principi de la inviolabilitat parlamentària i durà el cas al TS
La sentència compara la mesa de Torrent amb la de Forcadell
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJC, considera que el president del Parlament de Catalunya durant la XII legislatura i els seus tres membres de la mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, no van delinquir en acceptar a tràmit dues resolucions sobre l’autodeterminació de Catalunya i la monarquia borbònica.
El tribunal va comunicar ahir a les parts la sentència absolutòria però el cas encara no ha acabat el seu recorregut judicial. Un dels acusats, Josep Costa, ja va anunciar ahir que hi recorrerà al Tribunal Suprem perquè, tot i que ha quedat absolt, no se li ha reconegut el principi de la inviolabilitat parlamentària, que, al seu criteri, fa que no pugui ser perseguit judicialment.
La sentència absolutòria s’ha dictat per dos vots a un, per un costat el del ponent Carles Mir i el seu company de tribunal, Francisco Segura, i per un altre la magistrada Marta Pesqueira, que ha presentat un vot particular argumentant el perquè ella sí que hauria condemnat.
El nucli jurídic del cas era determinar si els quatre acusats havien desobeït les sentències i els requeriments del Tribunal Constitucional amb relació a no permetre cap debat que suposés la materialització del procés d’independència de Catalunya, interromput la tardor del 2017 amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
L’absolució dels quatre polítics s’ha dictat per una qüestió formal, de prova, però també per una qüestió de fons, de falta de fonament jurídic en l’acusació. En aquest sentit, el tribunal considera que durant la vist oral, en què s’escolten els testimonis i es valoren les proves, “no ha quedat acreditat que els acusats hagin tingut coneixement” de la prohibició dictada pel Tribunal Constitucional.
Sentències prèvies
Les acusacions fonamentaven la seva tesi de desobediència en dues sentències del Tribunal Constitucional sobre el procés polític a Catalunya i que, al seu entendre, implicaven el Parlament en el sentit que no es podia donar curs a cap iniciativa vinculada amb el procés independentista.
El tribunal ha examinat detalladament la literalitat d’aquestes sentències i admet que el TC impedeix la materialització del procés independentista a través d’iniciatives parlamentàries, però en cap cas prohibeix que es pugui debatre sobre la qüestió.
Els jutges Mir i Segura resumeixen aquesta idea escrivint que el Tribunal Constitucional reconeix el dret a defensar públicament una ideologia concreta, sigui quina sigui, i entenen que això és el que van fer els membres de la mesa en acceptar a tràmit les dues resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia espanyola.
En interpretar el sentit del Constitucional, els jutges afirmen: “Es reconeix el dret a l’exposició i defensa pública de qualsevol concepció ideològica, incloent-hi les que pretenguin per la condició de comunitat nacional a una determinada col·lectivitat.”
El que no es prohibeix
En un altre moment de la sentència, s’hi afirma: “La idea central és que el que prohibeix el Tribunal Constitucional és l’autodeterminació del poble de Catalunya, així com la sobirania del poble de Catalunya, dins un procés de sedició unilateral sense respectar els instruments de la Constitució per la seva pròpia reforma. El que no prohibeix és que es pugui exterioritzar la seva defensa com a aspiració política per part del Parlament.”
El tribunal també ha constatat que quan en el ple del Parlament van debatre la resolució sobre l’autodeterminació i la corona no s’havia rebut la providència del Tribunal Constitucional prohibint-ho de manera expressa. D’aquesta manera, el dia que es va debatre la resolució de l’autodeterminació es va aprovar a les 10 del matí, 7 minuts i 8 segons, mentre que la comunicació prohibint-ho del TC no es va rebre fins a les 10 i 9 minuts. La resolució sobre la corona es va aprovar a les 10 i 5 minuts del matí, mentre que la prohibició no va arribar fins a les 10 i 8 minuts. Es dona la circumstància, un punt còmica, que el correu amb la prohibició del TC es va enviar al correu del Parlament a les 9 i 55 minuts, però com que el document pesava molt va trigar més del previst a arribar i va fer tard.
Aquell dia, i abans que es fes la votació, el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va prendre la paraula per demanar a la mesa si no s’havia rebut cap notificació del TC, i la resposta va ser negativa, ja que encara estava viatjant per la xarxa telemàtica.
Al final de la sentència es fa una interessant comparació entre el capteniment de la mesa presidida per Roger Torrent i la que presidia Carme Forcadell en l’XI legislatura. Segons el tribunal, la “diferència essencial es troba en la manca de continuïtat en el procés unilateral de desvinculació de la Constitució, i de les resolucions del Tribunal Constitucional, que va dur a terme l’anterior mesa del Parlament, tot i que no ho va aconseguir”.
El judici de la mesa de Roger Torrent ha tornat a posar en el centre del debat jurídic el concepte de la inviolabilitat dels diputats i si aquests poden ser perseguits per la seva acció política. Si el tribunal hagués acceptat aquest punt hauria d’haver declarat nul tot el procediment i dictar l’absolució. El fet de no haver observat el tema de la inviolabilitat portarà l’exvicepresident del Parlament Josep Costa a presentar un recurs al Tribunal Suprem.
