Aragonès acusa davant l’ONU Espanya, França i Itàlia de minoritzar el català
Els retreu no haver-li ofert reconeixement, protecció ni impuls
Veu una vulneració de drets no poder accedir amb normalitat lingüística a serveis públics
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar ahir que per primera vegada l’executiu català participava en el programa de sessions oficials del 15è Fòrum de les Minories de les Nacions Unides (ONU) per denunciar la “progressiva substitució de la llengua catalana per la castellana” en un procés “conscient de recentralització política i econòmica i d’assimilació nacional i cultural”, i va acusar tres dels quatre estats on el català té presència: l’espanyol, el francès i l’italià, de no haver-li ofert “el reconeixement, la protecció i l’impuls que mereixen totes les llengües del món”. Precisament el fet que tingui presència en quatre països –el quart és Andorra, on és oficial– i deu milions de parlants converteix el català en una llengua que no és minoritària sinó “minoritzada”, va assegurar Aragonès.
La intervenció d’Aragonès es va produir després que l’executiu català presentés dimarts un pla de xoc amb 100 accions dels diferents departaments per fomentar l’ús del català, i en un context de persecució judicial per la imposició del 25% de castellà a l’escola malgrat els darrers compromisos del 27 de juliol de la taula de diàleg entre governs en aquest sentit i que també incloïen sol·licitar que el català fos llengua d’ús al Parlament Europeu. El PSOE, el PP i Vox es van oposar, al novembre, a impulsar la seva oficialitat com demanava Junts en el transcurs de la comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats. A més, el Consell d’Europa ha advertit l’Estat espanyol en diverses ocasions a prendre accions legislatives immediates per garantir l’ús del català.
Aragonès va insistir ahir a reclamar el “reconeixement de certes obligacions” de l’administració estatal i els seus operadors, com a mínim, perquè parlants de llengües minoritzades puguin accedir a serveis públics en la seva llengua, perquè si no, es tracta d’una vulneració “dels nostres drets nacionals”. El president va remarcar el valor de l’elaboració del Pacte Nacional per la Llengua, com a eina del “clar consens” per “aturar la substitució de la llengua catalana per la castellana” i va alertar del risc de pèrdua d’espais en el sector audiovisual i digital de comunitats lingüístiques minoritzades de nacions sense estat quan el procés de regulació està ens mans de les autoritats que, precisament, les discriminen.
