Política

Turquia

Tensió política

Erdogan, contra la repetició de la història

Ekrem Imamoglu, l’alcalde d’Istanbul inhabilitat per un jutge, bat el president a les enquestes sobre les eleccions del juny vinent

L’actual líder turc va arribar al poder el 2002 gràcies a la popularitat que va acumular com a batlle de la mateixa ciutat

L’home fort de Turquia vol evitar que el cercle es tanqui a la seva contra. Governar l’antiga Constantinoble el va catapultar a l’escalafó més alt del poder, i ara lluita amb totes les seves armes perquè ningú el desallotgi del palau presidencial beneficiant-se del mateix trampolí. Recep Tayyip Erdogan va arribar al tron el 2002, empès per la popularitat que va acumular com a alcalde d’Istanbul. Vint anys després, algú podria repetir la seva història.

“No estic espantat!” Aclamat per centenars de persones mentre sonava música patriòtica, Ekrem Imamoglu esperonava els seus seguidors. Estaven concentrats davant de l’ajuntament d’Istanbul, la ciutat més poblada del país, per donar suport a l’alcalde, una de les figures més destacades de l’ampli espectre polític que fa oposició a Erdogan. De l’edifici en penjava una gran pancarta amb el retrat del fundador de Turquia, Mustafa Kemal Ataturk. Confiat, sabent que tenia totes les mirades locals i internacionals al damunt, Imamoglu va continuar el seu discurs. “El seu veredicte és il·legítim”, va afirmar a la multitud, i hi va afegir: “No tinc jutges que em protegeixin, però tinc setze milions de constantinopolitans i la nostra nació al darrere.”

El dia abans, el dimecres de la setmana passada, les autoritats turques havien condemnat Imamoglu a dos anys i mig de presó i a mantenir-se allunyat de la política. La sentència ha provocat sospites al voltant d’Erdogan, qui trauria profit com ningú altre d’una hipotètica absència d’Imamoglu a la pròxima cursa electoral. El juny del 2023, més de seixanta milions d’electors estan cridats a les urnes en unes eleccions generals poc prometedores per a Erdogan. La crisi econòmica li ha fet perdre atractiu i la seva dinastia es veu amenaçada per l’auge de noves figures polítiques. Entre d’altres, i sobretot, Imamoglu. L’alcalde d’Istanbul s’erigeix com el líder de l’oposició capaç d’aglutinar forces al seu voltant. Al cap i a la fi, va ser ell qui va propinar una de les grans derrotes que el Partit del Desenvolupament i la Justícia (AK) d’Erdogan hagi patit mai des de fa vint anys.

El 2019, a les eleccions municipals de la ciutat, Imamoglu va guanyar per poc marge al capdavant d’una coalició d’oposició, que van aconseguir així apartar l’AK, que feia vint-i-cinc anys que era al consistori. Quan un tribunal, també sota la llarga ombra del president, va anul·lar aquells comicis i va ordenar repetir-los, Ekrem Imamoglu va guanyar amb encara més comoditat, impulsat per la indignació d’activistes prodemocràcia a peu de carrer. El motiu de la sentència actual contra Imamoglu són unes paraules que va dedicar als membres de la comissió electoral que van anul·lar la seva victòria inicial: “Estúpids.”

El ministre de Justícia, Bekir Bozdag, afirma que “cap òrgan ni persona pot donar instruccions als jutges”. L’equip d’advocats d’Imamoglu ha apel·lat contra la condemna, però el tribunal d’apel·lació podria no manifestar-se fins després de les eleccions. És improbable que l’alcalde vagi a presó amb una pena de menys de quatre anys, però aquest retard impediria la participació electoral del candidat que bat l’home més poderós de Turquia a les enquestes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia