Política

Estrasburg ens mira

El Tribunal de Drets Humans admet que la reforma del Codi Penal condicionarà el debat sobre les denúncies dels presos

El cas adquireix la categoria de prioritari

El relat ha estat recurrent des del precís instant en què la repressió judicial contra l’independentisme va començar a prendre forma. Ni els encausats pel procés ni els seus equips d’advocats inicialment van dissimular massa les seves reticències sobre les expectatives d’obtenir un tracte de garanties per part dels tribunals espanyols. Per això, insistentment s’ha al·ludit a Europa com a punt de destí per aconseguir un rescabalament que, forçosament, s’assumia que havia de ser sobrevingut. És a dir, a posteriori, perquè, com diu la dita, el mal ja estaria fet.

Amb sentències condemnatòries de la causa especial 20907/2017 a la mà, i sense més instàncies de recurs a l’Estat, aquesta via de reparació que fins no fa gaire es veia com un camí difús i desconegut ja comença a deixar entreveure com serà el seu traçat, que comença i acaba dins els murs del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg. Aquesta setmana la seva presidenta, Síofra O’Leary, ha llançat algunes pistes que permeten ni que sigui insinuar com es tractaran els casos dels nou líders independentistes condemnats pel Suprem. D’entrada, una de les coses que va dir és que aquest afer ha estat catalogat “d’impacte”, categoria que el TEDH va instaurar el març del 2021 per donar prioritat a aquells assumptes que ho exigeixen per la seva transcendència. Per a l’entorn dels expresos d’ERC, aquesta és una molt bona notícia, ja que suposa més diligència a l’hora d’afrontar un cas en un tribunal que, per dir-ho suau, es pren les coses amb calma, tot i que també s’admet que aquest augment de celeritat no implicarà que això es despatxi en mesos. Va igualment per llarg, parlem d’anys, però potser no tant com el que es preveia inicialment. Ja és un pas.

O’Leary també va indicar que, en total, s’han rebut una quinzena de denúncies dels presos indultats, que s’han agrupat en tres categories, en funció de la potencial vulneració dels drets recollits en la Carta Europea dels Drets Humans (CEDH), i que suposen el nus gordià que sustenta l’acusació. El primer grup fa referència a les conculcacions de drets que van patir els encausats que van estar en presó preventiva; el segon, a les dels condemnats per malversació i sedició, i el darrer, a la possible afectació sobre el dret de la llibertat d’expressió que va patir el Parlament català per no permetre-hi certs debats, categoria que, per posar l’exemple més clar, recull una part significativa de la línia de defensa de Carme Forcadell i que, per la seva condició d’expresidenta de la cambra, té una argumentació jurídica única i excepcional respecte de la resta. A partir d’aquest dibuix inicial, una de les moltes qüestions que està per veure es com s’aniran encaixant les presumptes denúncies de violacions de la CEDH expressades per cadascun dels represaliats en aquest esbós d’esquema de causa i que afecten drets bàsics com ara el de tenir un jutge establert per llei o un tribunal imparcial, entre d’altres.

Un debat larvat que s’ha obert en els últims dos anys entre l’independentisme és com poden arribar a afectar els indults, primer, i la recent reforma del Codi Penal, després, en aquesta revisió de la causa a Estrasburg. Algunes veus, que coincideixen amb la visió de la defensa d’una part dels condemnats, no pas tots, temen que el TEDH apreciï una voluntat d’esmena per part de l’Estat espanyol i, per tant, això afecti, i no pas per bé per als seus interessos, la resolució final. “Nosaltres seguim els esdeveniments de molt a prop”, ha manifestat, respecte a això, O’Leary, aquesta setmana, i hi ha afegit que es miraran amb especial atenció com tracta el Tribunal Suprem la revisió dels casos dels condemnats per ajustar-los al nou marc normatiu penal estatal. I el que acabi fent l’alt tribunal espanyol determinarà, i no pas poc, el debat que acabi tenint el TEDH. Per la banda dels antics presos d’ERC, també hi ha optimisme respecte a això perquè recorden que l’únic element que, a parer seu, pot fer trontollar el cas és que els denunciats perdin la seva condició de víctimes. I perquè això passi hi ha d’haver un reconeixement de vulneracions de drets per part de l’Estat, primer, i un rescabalament, després. I un element tan poc empíric com és l’olfacte assenyala que Marchena i la seva cort, ara mateix, no només no aniran en aquesta línia, sinó en la contrària quan trobin una escletxa.

15
denúncies
ha rebut el TEDH per part dels nou condemnats del procés per vulneracions de drets reconeguts en la CEDH.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia