La setmana passada el cap de l’oposició al Parlament, Salvador Illa, llançava una pregunta a l’aire després que ERC cedís a incloure el tram de la B-40 al pressupost. “Per què costa tant en aquest país aprovar els pressupostos?”, preguntava Illa. Una pregunta que ens fem tots i que no ha estat contestada ni per ell ni pel govern d’ERC. La pregunta sense resposta pot ser interpretada. En circumstàncies similars, a Europa, els governs que no tenen majoria, que no poden tirar endavant el seu projecte polític i que han de cedir en tot, el que fan és convocar eleccions; una cosa que aquí no passarà perquè Aragonès vol continuar a la Generalitat fins al març del 2025 –quan tocaran eleccions–, perquè en el calendari electoral és complicat encaixar les eleccions al Parlament i perquè la majoria de grups tampoc estan preparats per anar ara a unes eleccions. Per mantenir-se a la Generalitat, la conjuntura li va a favor: cap grup està en condicions de presentar-li una moció de censura. Si la presenta JxCat, no tindria el suport dels socialistes ni de cap altre grup i si la presentés el PSC, tampoc tindria el suport aritmètic de JxCat perquè fos votat el seu candidat. Vista la situació actual en un hemicicle on ERC i Junts estan com gat i gos i la CUP, allunyada; sense cap indici de reconciliació a mitjà termini per part dels grups de la investidura i amb unes eleccions generals a final d’any on es pot girar la truita, Aragonès i Illa tenen prou cintura per entendre’s sempre que es marquin una data per a unes eleccions abans del 2025. En cas contrari, el Parlament esdevindrà una olla de grills. De moment, ERC i el PSC estan obligats a entendre’s a la cambra catalana malgrat que queda en l’aire saber com acabaran els ajuntaments i les diputacions, els futurs judicials i la frustrada taula de diàleg. Per això és tan difícil pactar el pressupost, del qual millor seria veure’n l’execució que no pas les intencions.