Puigdemont adverteix el Suprem que ha d’enviar la seva causa a un jutjat de Barcelona

El president a l’exili, Carles Puigdemont, en un recurs interposat aquest dijous al Tribunal Suprem, ha recordat al jutge Pablo Llarena que no és el jutge competent per investigar-lo com es desprèn de la sentència dictada pel TJUE dimarts passat en resposta als dubtes sobre les euroordres que havia plantejat el mateix magistrat instructor. “Es pot acordar ara o esperar a què ho determini algun altre tribunal d’execució [a partir d’una euroordre] o pitjor encara esperar a què ho dictamini el TEDH”, adverteix l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye, al magistrat Llarena i li aconsella que sense més dilacions s’enviï la causa on correspon, al jutjat d’instrucció de Barcelona que per torn correspongui. Els eurodiputats compten amb la immunitat, en el sentit que no poden ser jutjats sense el permís previ del Parlament europeu, però no són aforats i no han de ser jutjats en un tribunal diferent a aquell que correspongui on hagin passat els fets que els imputen.

En el recurs, l’advocat Gonzalo Boye, a banda de tornar a qüestionar la competència del jutge Llarena, demana impugnar els recursos interposats per la Fiscalia del Suprem i l’Advocacia de l’Estat. La pretensió de la fiscalia que es modifiqui l’acusació de sedició (despenalitzada) per la d’aldarulls públics agreujats topa, segons argumenta Boye, amb el fet que aquest nou delicte no existia el 2017 i la sedició ha estat despenalitzada. És en aquest sentit que recorda al magistrat Llarena que això ja fa d’entrada impossible que pogués prosperar una nova euroordre per uns fets que ja ni són delicte a l’estat espanyol. A banda de recordar-li que la sentència de Schleswig-Holstein ja va dictaminar, el 12 de juliol de 2018, que no es podia imputar ni rebel·lió, ni sedició i ni tan sols aldarulls públics a Carles Puigdemont.

En l’escrit, el lletrat Gonzalo Boye adverteix també els fiscals que en el seu escrit –presentat contra el nou processament dictat pel jutge Llarena– , cometen una vulneració greu del dret a la presumpció d’innocència contra el president Puigdemont. En aquest sentit qüestiona que puguin fer una traslació dels fets de la sentència del judici de l’1-O –una sentència, diu, que no s’hauria d’haver dictat mai–, com a prova acusatòria contra el president a l’exili quan aquest encara no ha estat ni tan sols interrogat per aquells fets. I pel que fa a l’argumentari de l’Advocacia de l’Estat li retreu que no qüestioni ni impugni el processament de Llarena contra Puigdemont pel delicte de malversació agreujada. En aquest sentit, Boye posa en evidència com l’advocada de l’estat, en la causa principal dels comdemnats per l’1-O, manté que no s’ha de revisar la condemna pel delicte de malversació perquè la sentència deixa clar que no hi va haver ànim de lucre i, en canvi, en el cas dels exiliats no qüestiona que se’ls apliqui el de malversació agreujada.