Política

ADRIANA DELGADO I HERREROS

ALCALDESSA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET (ERC)

“Vam entrar i ja hi havia un problema d’ocupacions, però no s’havia fet res”

Ha optat durant bona part del mandat per governar amb el PSC i els comuns, tot i que amb els socialistes en tenia prou per fer majoria

Admet que es van trobar amb un problema greu quan van arribar a l’alcaldia, les ocupacions, però presumeix d’haver-lo encarrilat

L’oposició coneixia bé la casa i les necessitats, però els hem trobat bastant crítics i demagògics
Em quedo amb la capacitat que hem tingut de tirar endavant projectes, tot i les dificultats
No pot ser que no es trobin pisos i n’hi hagi tants de buits. És un dels grans reptes del municipi

Adriana Delgado (Pont de Vilomara, 1978) és a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet des del 2011. Hi va entrar com a regidora a l’oposició, un rol que va assumir durant vuit anys. Però en les eleccions del 2019 ERC va ser la força més votada, amb Delgado com a cap de llista, i un tripartit segellat amb el PSC i els comuns la va convertir en alcaldessa. Amb la investidura, Delgado va trencar amb dotze anys de vara a mans de CiU.

No només trenquen amb una majoria absoluta que va permetre a CiU governar sola entre el 2015 i el 2019, sinó que guanyen les eleccions. L’escenari somiat, suposo.
Va ser tota una sorpresa. Esperàvem millorar el resultat de les anteriors eleccions, però hi havia una majoria absoluta i no esperàvem guanyar. I els resultats requerien fer-ne una lectura.
Quina lectura?
La gent volia un canvi dins de l’Ajuntament. Calia un canvi de polítiques i d’actituds.
Per què?
Perquè la majoria absoluta havia portat CiU a actituds molt tancades, de ser poc propers i estar poc al mateix nivell que la ciutadania. La nostra campanya va ser molt en aquest sentit, de fet: Amb tu, com tu, per tu...
En què notaven aquestes actituds tancades?
Només calia parlar amb les entitats. Ho notaven elles mateixes i t’ho explicaven. Calia ser més oberts i tenir més en compte les seves peticions.
I pacten amb el PSC i amb els comuns, mentre que Junts queda sol a l’oposició.
En teníem prou amb el PSC, però vam creure que el regidor dels comuns podia aportar una visió social i d’esquerres, més enllà del PSC. Per què no amb Junts? Doncs he de dir que quan estàvem acabant el mandat no vam veure que hi hagués cap actitud d’obertura de CiU cap a cap altre grup. La seva actitud també era així de tancada cap als grups municipals. Vèiem que donaven per fet que guanyarien i que seguirien governant.
Com ha estat la relació amb Junts des que són vostès qui tenen l’alcaldia?
Sempre és cordial. Però sí que hem vist que ha costat d’entendre i superar els resultats de les eleccions i el pacte de govern que vam fer. I també haver de canviar del govern a l’oposició després de tants anys. Fins i tot vam rebre comentaris que els havíem fet fora d’un lloc que semblava que els tocava a ells. Nosaltres no vam fer fora ningú, va ser decisió de la ciutadania. A partir d’aquí han estat força crítics, però poc propositius. Coneixen bé la casa i les necessitats del municipi, però els hem vist bastant demagògics.
Ha funcionat el tripartit?
Creiem que sí. Ens hem entès en les principals propostes estratègiques del municipi, i també va quedar bastant clar quins eren els desacords. Això també ho vam pactar.
Desacords?
Sí. Sobretot qüestions a escala nacional, que aquí no hi ha entesa. Les desavinences estaven pactades, i per això en les mocions més polítiques que s’han tractat hi ha hagut llibertat de vot. Això sí, vam marcar també unes línies vermelles que s’havien de mantenir.
Quines línies vermelles?
L’estelada, el llaç groc... Som municipi per la independència i això no havia de canviar. El govern és majoritàriament independentista perquè qui hi té més pes és ERC.
És curiós això de pactar les desavinences.
És molt important. S’han de pactar els acords però els desacords també, perquè segurament són aquests últims els que et portaran més problemes.
La sortida dels comuns del govern va ser un problema?
No, en absolut. Va ser el regidor dels comuns, que va plegar. Nosaltres vam mantenir la proposta que la persona que entrava continués assumint responsabilitats de govern, però això ja és una qüestió personal de la nova regidora. Tot i això, ha mantingut el suport igualment. És regidora a l’oposició, però sense fer-ne.
I hi tenen relació?
Contínua. Però no participa en la presa de decisions del govern.
Amb què es queda d’aquest mandat?
Amb la capacitat de tirar endavant que hem tingut en un mandat extraordinàriament difícil. Hem estat capaços d’afrontar la crisi de la pandèmia, que ha estat brutal i global, i a més hem tirat endavant altres projectes: des del projecte de la piscina coberta –que no ha anat tan ràpid com voldríem, però la licitació de la redacció del projecte ja està en marxa– fins a la zona de vianants del carrer Gran o la rehabilitació de Castellet. Però sobretot em quedo amb aquesta capacitat de tirar endavant tot i les dificultats.
I de la pandèmia, què recorda?
La recordo molt dura i amb molts dubtes. Sobretot amb moltes incerteses. Els primers mesos la gent es moria, es posava malalta, necessitava protecció i no la tenia. Va ser bonic i satisfactori veure com la gent es mobilitzava per ajudar els altres, es van crear xarxes de voluntaris. Això és molt satisfactori, però va ser molt dur, sobretot perquè no sabíem cap on anàvem.
Ha encallat projectes la pandèmia, suposo.
No els podrem executar, però estan encarrilats. És clar que el més estratègic i que vam haver de guardar va ser el de la piscina coberta, però ja l’hem encarrilat. També volem fer una prova pilot d’un projecte de servei de transport a demanda. És un projecte que teníem ganes d’haver tirat endavant ja. Però també n’hi ha que els hem pogut fer, com el talús de la Balconada. Però, és clar, inauguracions, poques. Que a tothom li agrada, eh. Però no ha pogut ser la prioritat.
I la seguretat? Semblava un dels grans reptes a l’inici del mandat.
És l’altre gran pilar del mandat. Però, alerta, que les ocupacions ja venen de temps enrere, eh. No és que, ara que governa ERC, surtin més ocupacions. Més aviat al contrari. Quan vam entrar al juny, ja vam veure, per les incidències policials, que hi havia un problema amb pisos ocupats. I vam demanar la llista de pisos ocupats del municipi. I no hi havia res. No estava feta, i ens va sorprendre molt. La vam fer en quinze dies, entre els tècnics i la policia. Tot plegat ens va dir que hi havia seixanta pisos ocupats a Sant Vicenç. Seixanta. I alguns de conflictius, amb altres qüestions lligades en molts casos a tràfic de drogues.
I com es gestiona aquesta patata calenta?
Vam treballar-ho des de zero fins a fer llista amb propietaris i animar-los a fer denúncia. Ens vam trobar molts grans tenidors, moltes immobiliàries, gestories... Pocs pisos de particulars. Però és que fins i tot l’Agència d’Habitatge tenia pisos ocupats i no estaven denunciats. Amb feina de la Policia Local, reunions amb Mossos i treball amb Habitatge, es van anar resolent casos.
I ara quants pisos ocupats hi ha?
Trenta-cinc. I els més conflictius s’han resolt, per denúncia de propietaris que ha acabat amb desallotjament, o bé per la pressió policial i ciutadana, que ha fet que aquestes persones deixessin aquests pisos. I també, gràcies a actuacions policials que ja van anar encarades a localitzar plantacions de marihuana. Ara fa temps que no hi ha ocupacions noves. Les dades objectives de la policia diuen que baixen els fets delictius. Anem a millor.
Més enllà de les conflictives, també hi ha les socials.
Sí. I aquí tenim un repte majúscul per al futur. No tenim cap pis disponible a l’Ajuntament per a una emergència social. Ara a la caserna de la Guàrdia Civil se’n faran i també hem signat un conveni amb Sareb per llogar cinc pisos. Hi ha molts pisos buits a Sant Vicenç, no hi ha pisos de lloguer assequible i tenim ocupacions. És un cúmul de circumstàncies i paradoxes. No pot ser que no es trobin pisos i n’hi hagi tants de buits.
I en seguretat? El cap de l’oposició ha defensat en públic que Sant Vicenç no li sembla un poble prou segur.
Estem donant sortida a processos selectius dins la Policia Local per professionalitzar i estabilitzar la plantilla. Hem adquirit un vehicle nou, armes, hem fet formacions... Creiem que s’ha fet una millora important en els últims anys. I fins que no ho hem fet nosaltres, no s’havia multat mai un incompliment de les ordenances de convivència ciutadana i d’animals de companyia. Potser sí que s’havia creat una sensació d’impunitat, però hem estat nosaltres que hem començat a sancionar aquestes actituds. Ho hem fet nosaltres, no els que governaven abans.
Quan va ser investida alcaldessa, es proposava fer un canvi en la manera com l’Ajuntament es relaciona amb la ciutadania. Ho ha aconseguit?
Espero que sí. Hi ha hagut un canvi amb entitats, comerços i empreses. Hem obert l’ajuntament. Hem fet un esforç en transparència i, de fet, vam rebre el segell Infoparticipa per la transparència del web municipal.
I el judici, com l’ha portat?
Com he pogut. He intentat que no em condicionés. La querella ens va arribar un any i mig després. És bastant sorprenent. Hi ha uns interessos polítics i repressius al darrere. Això m’ha marcat els darrers mesos amb la celebració del judici, perquè no és agradable i, sobretot, per l’amenaça de la inhabilitació. Per calendari ens ha anat de la pitjor manera i era segur que, si hi havia una inhabilitació, no em podia presentar. En l’aspecte personal no m’hauria agradat, però em sabia greu sobretot pel projecte en comú d’Esquerra. Som un equip de persones, i un canvi en aquest sentit ens hauria afectat a tots.
Li va costar decidir-se a tornar a ser candidata?
No. Ho tenia clar i comptava amb el suport d’ERC. Tot just hem començat ara. No havíem encapçalat mai el govern per fer les polítiques transformadores que volíem aplicar. Crec que ens tocaria tornar a governar i fer-ho amb un mandat més o menys normal i sense estar tan condicionats per una pandèmia global com la que hem viscut.
En surten reforçats com a grup municipal, creu?
Hem tingut tants problemes que segur que sí. I crec que la ciutadania també valorarà això. No només ha estat pandèmia, sinó també mancances que veníem arrossegant des de feia anys i que hem pogut solucionar. Vull creure que la gent veurà que el grup que hi ha ara és molt més madur que el que va començar.
I què ha d’estar al capdamunt de la llista de prioritats?
Evidentment el tema de la piscina coberta i l’ampliació del gimnàs municipal. I la mobilitat, cal una millora per aprofitar que tenim dues estacions, de Renfe i FGC, a 300 metres. Hem de ser l’estació intermodal del Bages. Som el punt on les dues vies es creuen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.