Política

Amnistia denuncia Espanya per l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català

L’entitat critica l’Estat espanyol pel ‘Catalangate’ en el seu informe anual

També reprova la vulneració de drets humans en els “abusos que empara” la llei Mordassa i la massacre de Melilla

Amnistia Internacional denuncia l’espionatge amb el programari Pegasus en l’apartat dedicat a l’Estat espanyol de l’informe anual sobre els drets humans, que presenta aquest dimarts. Segons el text, durant el 2022 “s’ha agreujat el clima d’impunitat i la manca de rendició de comptes” en alguns àmbits de drets humans.

La reprovació d’Amnistia arriba el mateix dia que es constitueix la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya, sobre la guerra bruta contra l’independentisme orquestrada des del ministeri de l’Interior. I també coincideix en la reunió per videoconferència que finalment el comitè de l’Eurocambra que investiga l’ús del programari Pegasus a la Unió Europea farà amb la comissió de Defensa del Congrés, després de la plantada de la setmana passada. La setmana passada els membres de la comissió del Congrés van esquivar la trobada amb el comitè europeu per la moció de censura de Vox.

A banda del cas d’espionatge principalment a l’independentisme català, conegut com a Catalangate, l’informe d’Amnistia denuncia la vulneració de drets humans a residències geriàtriques durant la pandèmia de la covid-19 o els “abusos que empara” la llei Mordassa, que han deixat la ciutadania “desprotegida” davant “l’ús excessiu de la força” de la policia. La massacre de Melilla també apareix al recull, com a exemple del fet que “s’han agreujat les violacions de drets humans a la frontera”.

En el cas concret de la llei Mordassa, Amnistia Internacional subratlla que el rebuig a la tramitació parlamentària de la reforma d’aquesta norma ha suposat una “oportunitat perduda d’última hora” en matèria de llibertat d’expressió, reunió i manifestació, així com en matèria d’immigració, atès que la llei “segueix avalant les devolucions il·legals a la frontera”.

D’altra banda, a parer de l’entitat l’any 2022 “també ha evidenciat” a Espanya la protecció “insuficient” de les autoritats dels drets econòmics socials i culturals “en un context d’incertesa econòmica”.

Si bé d’una banda es destaca com a fet favorable les iniciatives governamentals per ajudar famílies vulnerables -ajut de 200 euros per a llars amb rendes inferiors a 14.000 euros anuals, rebaixa de l’IVA de la llum, limitació de l’increment dels lloguers-, de l’altra es denuncia que “la desprotecció del dret a la salut i a l’habitatge han continuat”.

En aquest sentit, es posa èmfasi, per exemple, en el fet que la inversió sanitària de les Comunitats Autònomes “segueix molt lluny” de dedicar a l’Atenció Primària el 25% de la inversió total en sanitat, “com recomana l’Organització Mundial de la Salut”. També es destaca que l’any passat, en el context de crisi econòmica “milers de persones” han tingut “problemes” per accedir o conservar l’habitatge “sense comptar amb la protecció de l’Estat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia