Estrasburg investigarà la vulneració de drets a Turull i Sànchez el 2017 i el 2018

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg també ha admès a tràmit les demandes que com a diputats van presentar Jordi Turull i Jordi Sánchez durant els 2017 i el 2018 per vulneració del dret a la representació política. En una nota de premsa del despatx Molins Defensa Penal, que n’exerceix la seva defensa, expliciten que primer va ser Sànchez qui el 23 de juny del 2017 va presentar la seva demanda contra l’Estat espanyol, i posteriorment ho va fer Turull el 30 de juny. Ara el TEDH dona una marge fins el proper 1 de setembre a l’advocacia de l’Estat per donar les explicacions corresponents.

Turull va denunciar la vulneració del dret a la llibertat i a la representació política reconeguts a la Conveni Europeu de Drets Humans, afegint-hi un abús de drets per part de les autoritats espanyoles. Exposava que estan en llibertat sota fiança i sent diputat al Parlament, complint a mesures cautelars que li havien imposat, el Tribunal Suprem (TS) el va enviar a presó el 23 de març del 2018 –com també a Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva– quan estava en ple debat d’investidura i va haver de renunciar a exercir el seu dret parlamentari i retirar-se com a candidat. El jutge Pablo Llarena suggeria per prendre la decisió que el procés no estava desactivat i que hi havia risc de reiteració delictiva. Una decisió que es va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) i que va tardar 21 mesos a desestimar, fet que va provocar nous afegits a la demanda a Estrasburg per manca d’imparcialitat de diversos magistrats. Turull ha valorat en una piulada l’admissió a tràmit: “Ho vam dir i ho farem. Combatrem aquest activisme polític judicial de l’Estat contra l’independentisme a on calgui”.

En el cas de Sànchez va denunciar que se li havien vulnerat els seus drets polítics en cinc ocasions: per participar a la campanya de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017; per prohibir-li participar en l’activitat ordinària del Parlament, malgrat haver estat elegit com a diputat en aquells comicis; impedir-li participar al ple d’investidura com a candidat a la presidència del govern el 12 de març de 2018; i també prohibir-li fer-ho en el del 13 d’abril com a candidat a la presidència després de l’intent fallit d’investidura de Turull.

La darrera va ser la suspensió de les funcions de diputat en aplicació de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal quan Sànchez s’havia retirat de la demanda davant el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides poc abans que aquest emetés el dictamen  per així poder interposar la demanda contra Espanya davant el TEDH.

Sànchez també ha assegurat en un enfilall de piulades que aquest és “un pas molt important que obligarà Espanya a explicar-se”, afegint que “estic convençut serà condemnada i emplaçada a evitar nous abusos”.

Estrasburg ja va admetre el passat 14 de maig una demanda del president d’ERC, Oriol Junqueras, per prohibir-li assistir a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya el desembre de 2017 i exercir de diputat, mentre era en presó preventiva per orde de Llarena.

Les admissions a tràmit es produeixen pocs dies després que el Comitè de Drets Humans de l’ONU dictaminés que l’Estat espanyol va violar els drets polítics de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, al suspendre’l com a diputat el 2018 abans que tingués cap condemna, i sense motius “raonables i objectius”.