Política

la crònica

Periodisme al carrer

L'any 1976, en presentar-me a diputat com a cap de llista d'una de les opcions en joc, em van dir: “No sortiràs. D'entrada no ets gironí i no formes part de les nissagues familiars de Girona. No ets un Marca: ets David Marca i prou”. Tenien raó: em van faltar pocs vots, però no vaig sortir. Així els alcaldes, presidents de Diputació, Casino, Manaies, confraries i institucions, han estat gairebé sempre tots membres d'aquest clan. Al Bisbat, que se sàpiga, no ho han intentat. La bona societat gironina és força classista i masclista. L'actual alcaldessa va trencar la tradició i més d'un devia remugar. Diu que no es torna a presentar. S'entén prou bé. Ha d'estar cansada de l'aventura: fer-ho després d'un Nadal era una papereta difícil. Ha cobert el període amb dignitat i seriositat, discretament, sense jugar-se el físic. Recordarà més els gironins, que els gironins a ella.

“Girona, temps de canvi!”, s'ha sentit aquesta setmana. És ben clar que ha arribat l'hora i no es tracta solament d'una persona per una altra. S'imposa un canvi d'estil, de mentalitat, de trencament de la tradició dels uns i unes i d'eradicar en la mesura del possible l'oposició exercida com a norma. Oposar-se per sistema és cansat, pesat, destructiu i inútil. Ha de ser avorrit oposar-se jugant a parlamentari i no obtenir res. Els països amb tradició democràtica, fan partit en el període electoral: després, en bona part, fan ciutat i país.

Per primera vegada, un periodista jove, culte, experimentat, amb bon caràcter i esperit de servir a la ciutat, té moltes possibilitats d'accedir a l'alcaldia. L'avantatge no és pas el de fer-se ell mateix les entrevistes o fer el pregó de festes. Consisteix que un periodista professional ha viscut i conviscut amb la societat, l'ha despullada i ha observat les seves reaccions i ha après a distingir entre la veritat i la mentida, que li han plogut barrejades en aprofundir en els problemes socials, opinions i crítiques. Carles Puigdemont ostenta un bagatge important, gens habitual en un periodista de la seva edat, d'ofici, de relacions humanes, de política municipal i autonòmica, de saber estar en qualsevol lloc i moment, d'entusiasme comunicatiu i d'il·lusió per demostrar que hi ha altres alternatives que les que hem vist fins ara, per pilotar una ciutat de la mida de Girona, on es coneix tothom, convertint-la en un gran safareig de bugaderes. La mentalitat d'en Carles és dinàmica, honesta i inquieta. La crisi i les grans obres, amb una problemàtica abassegadora i molesta, el posaran a prova. Tots els alcaldes que ha passat per la plaça del Vi han deixat empremta de la seva personalitat. La joventut, il·lusió i preparació d'en Carles poden deixar marcat un nou estil de regir una ciutat, problemàtica pel seu emplaçament i l'esgotament del terme municipal. L'observarem atents i crítics. Perquè guanyarà, és clar!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Guerra a Europa

La UE aprova el primer lliurament a Ucraïna de fons originats pels actius russos

Barcelona
guerra a gaza

Calculen que uns 21.000 nens estan desapareguts a la Franja

barcelona
Estat espanyol

El jutge del cas Koldo rebutja cedir la investigació a la fiscalia europea

Barcelona
GIRONA

Salellas convoca una junta local de Segurerat pel tiroteig a Font de la Pólvora

GIRONA
Guerra a Europa

Moscou responsabilitza Washington de l’atac mortal a Sebastòpol

Barcelona
política

Dos policies de les protestes contra la sentència rebutgen que s’apliqui l’amnistia

barcelona
Nova Caledònia

Revifen els disturbis després de les detencions d’independentistes canacs

Barcelona
Estat espanyol

Tornen a ajornar la declaració de la parella de Díaz Ayuso

Barcelona
Guerra a Gaza

Netanyahu diu estar obert a un “acord parcial”, però descarta aturar l'ofensiva

barcelona