Política

Feu convergent però sobiranista

Convergència té 24 alcaldies a Osona i la comarca podria ser decisiva per al futur govern de la Diputació si el vot convergent augmenta

Les consultes sobiranistes alimenten l'independentisme al bressol de Plataforma per Catalunya

La comarca més sobiranistaés també el bressol de Plataforma per Catalunya

Osona és una comarca de molts contrastos polítics. Els resultats electorals palesen que, malgrat que la moderació impera majoritàriament en els seus 51 municipis –24 són governats per Convergència i Unió–, els extrems estiren amb força. D'una banda, el sentiment independentista és molt més fort del que, fins i tot, testimonia el fet que Esquerra Republicana tingui 10 alcaldies (entre elles la de Manlleu). Només cal remetre's al resultat de les consultes sobiranistes del 13D del 2009, en què Osona va assolir una de les participacions més altes de Catalunya amb un 41,1% del cens i un vot majoritari, lògicament, a favor de la independència del país. A l'extrem més oposat hi ha la xenòfoba Plataforma per Catalunya, un moviment polític nascut en aquest territori i amb seu central a Vic –on disposa de quatre regidors– i que està en clar ascens. En les darreres eleccions al Parlament va estar a punt de donar la campanada i assolir el 5% i en el cas d'Osona es va convertir en la cinquena força política, superant el PP i Iniciativa per Catalunya.

Aquestes municipals es presenten com una oportunitat per a moltes forces polítiques. En primer lloc per a Convergència. Els nacionalistes aspiren a mantenir l'hegemonia en el territori i a ampliar-la, en detriment de socialistes i republicans.
En les darreres eleccions al Parlament ja van assolir més del 50% dels vots emesos, superant en 30.000 la segona força més votada, ERC. Els republicans van perdre catorze punts i els socialistes, sis, i van passar dels 10.637 vots del 2006 als 6.609 d'aquest 2010. Malgrat les diferències, els socialistes –que tenen el control de 10 alcaldies a la comarca– es juguen molt en aquestes eleccions a Osona. L'equilibri electoral que els permet controlar la Diputació de Barcelona pot esquerdar-se de manera decisiva en cas que Convergència es quedi el segon representant del partit judicial de Vic,
cosa que passaria si s'extrapola el resultat de les eleccions al Parlament a les municipals. Una combinació d'ascensos convergents a Osona, el Garraf i el Barcelonès podria desplaçar definitivament els socialistes del control de la Diputació,
un reducte de poder que han controlat durant dècades.

Divisió sobiranista

Per a qui els averanys tampoc són gaire bons és per a Esquerra Republicana. Els republicans controlen el mateix nombre d'alcaldies que el PSC, deu, i són la segona força a la comarca. Ara bé, les eleccions del 28 de novembre passat ja van marcar una tendència preocupant per als seus interessos. Els republicans van rebre un seriós correctiu: van passar d'assolir un 23,6% dels vots el 2006 a quedar-se amb un 9,4%. En el camí han deixat més de 10.000 vots. Una part dels vots republicans es van transformar en vots útils per a Convergència, altres es deurien quedar a casa, però la resta van anar clarament a mans de dues opcions competidores: Solidaritat per la Independència (que va recollir 7.070 vots) i Reagrupament (1.753). La factura electoral es podria quedar aquí si no fos perquè amb tota probabilitat el partit de Laporta presentarà batalla a Osona. No en va Alfons López Tena té un bon predicament en aquestes terres gràcies a la bona feina feta amb Osona Decideix; un capital que no es poden permetre perdre. A més, Reagrupament, que ja ha anunciat que no es presentarà a les municipals, estudia fer-ho, excepcionalment, en uns quants territoris, entre ells Osona. Finalment, no es pot deixar de banda el paper que pot tenir la Candidatura d'Unitat Popular, que té tres regidors a la comarca i que ja ha rebut l'oferta d'Esquerra per presentar-se conjuntament a Vic (on el partit té dos dels tres regidors). Una aliança independentista a múltiples bandes seria el que permetria a Esquerra conservar al maig la seva capacitat política.

L'opció xenòfoba

Si Osona ha aportat a Catalunya una particularitat política aquesta és, sens dubte, la d'haver donat a llum el moviment que representa Plataforma per Catalunya, el partit que lidera Josep Anglada. Aquest polític populista i xenòfob ha aconseguit consolidar una opció política que advoca sense escrúpols per l'expulsió de Catalunya dels immigrants. La concentració d'immigrants a Vic ha donat ales al discurs racista i simplista d'Anglada que té representació municipal a les dues principals ciutats osonenques: Vic (4 regidors) i Manlleu (2), a banda d'haver estès el seu moviment a altres municipis de Catalunya. El pitjor de tot, però, és que per frenar el discurs d'Anglada, les forces polítiques de Vic han hagut d'assumir, d'una manera o altra, una part del seu discurs i han endurit les mesures contra la immigració il·legal i la incívica i han portat l'alcalde nacionalista Josep Maria Vila d'Abadal
a adoptar un discurs no exempt de suscitar polèmica envers la resta
de forces polítiques amb represen-tació municipal a Vic.

Ara bé, el discurs racista d'Anglada, lluny de dissipar-se, va assolint noves adhesions. El moviment que dirigeix va estar a punt de fer-la grossa en les darreres eleccions al Parlament. Durant bona part de
la nit electoral, Plataforma per Catalunya aconseguia fer-se un lloc a l'hemicicle català, empès pels vots que li arribaven de diverses parts
del país i molt especialment d'Osona (4,48% dels vots) i del Baix Penedès (4,78%). En el cas d'Osona, Plataforma va aconseguir passar al davant d'Iniciativa i del Partit Popular. En bona part, si el discurs dretà de PxC ha pogut anar creixent és perquè no s'ha consolidat cap oferta política conservadora a Osona. El Partit
Popular –que a ciutats com Badalona defensa un discurs agressiu envers els immigrants– no té representació política a Osona. El 2003 tenia 1 regidor a tota la comarca i
el 1995 va arribar al seu sostre: cinc regidors. Ara, els populars d'Alícia Sánchez-Camacho han situat Osona en el punt de mira i ja han anunciat que intentaran assolir-hi representació municipal, cosa que podria implicar associar-se amb alguna
altra marca electoral, com ja fan ERC, el PSC i Iniciativa.

179
regidors
té CiU
111
regidors
té ERC
80
regidors
té el PSC-Progrés Municipal
44
regidors
formen part de llistes d'independents
21
regidors
té ICV-Entesa pel PM
7
regidors
té Plataforma per Catalunya
3
regidors
té la CUP


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.