La masmorra de Gaddafi

En el Bengasi alliberat s'ha inaugurat un parc temàtic sobre “l'enfonsament de Gaddafi”. Es tracta del fort d'Al Katiba, l'últim símbol de poder del règim que va caure en mans dels revolucionaris. Centenars de curiosos visiten cada dia el blindat palau residencial de Muammar al-Gaddafi a l'est de Líbia, convertit ara en un espai públic.

Ni el fred, ni el vent, ni la pluja abundant han impedit a Akram Rashad visitar per primera vegada a la vida aquest indret fins fa res infranquejable. Cap bengasí no havia pogut acostar-se a aquest fortí fins ara, custodiat gelosament per la Guàrdia Presidencial, durant els 40 anys de dictadura del coronel.

El palau va ser construït a la dècada dels setanta sobre l'antiga avinguda de la Independència, rebatejada per Gaddafi amb el nom de Gamal Abd el-Nasser, i principal artèria de la ciutat. A dins d'aquesta fortalesa de 8.000 metres quadrats, el dictador va ordenar construir la seva residència presidencial i pavellons per a presoners. Aquest símbol de poder absolut, o el que en queda, està ara en mans del poble. La residència de Gaddafi és un garbuix de ferros i runa que se sosté sobre parets totalment ennegrides pel fum després d'haver estat incendiat pels rebels. A la part del darrere queden encara alguns dels mosaics que la van decorar.

N'hi ha que quan entren manifesten la seva còlera i llancen pedres contra el palau. Altres, es fan fotografies per immortalitzar aquest moment històric, o s'enduen algun tros de rajola del terra com a record.

Un quilòmetre més enllà hi ha els calabossos, diversos metres sota terra. Costa d'imaginar la situació difícil en què es trobaven els presoners. Algunes masmorres no són més que forats de dos metres quadrats sense ventilació. Diuen els locals, perquè encara ningú ho ha pogut confirmar, que després de la batalla d'Al Katiba van ser alliberats uns 75 presoners, trets de dins dels forats excavats a terra. “En aquestes presons secretes tenien els presoners tancats com si fossin animals. Només els treien un cop al dia per anar al lavabo, i la resta de les vegades havien de fer les seves necessitats a la cel·la”, assegura Muhammad, que es va oferir de voluntari per fer de guia a la “casa de l'horror”. Rere els murs d'aquest palau blindat es va gestar una de les forces de seguretat privada més temudes per la població, les brigades africanes lleials a Gaddafi, conegudes com a “mercenaris”, que han servit de reforç al règim per intentar aixafar les revoltes, després que molts oficials desertessin de l'exèrcit en negar-se a complir les ordres d'atacar civils amb armes.

Entre els visitants d'aquest centre de poder derrocat hi ha fins i tot joves activistes egipcis de la plaça de Tahrir del Caire que han decidit unir-se als seus companys libis en la revolució. Tarek Shalaby, de 26 anys, que va estar acampat a Tahrir des del 25 de gener, el primer dia de les revoltes d'Egipte, va travessar fa dos dies la frontera des de Salum per unir-se als voluntaris de l'est de Líbia que “volen anar a lluitar per l'alliberament de Trípoli”.