Política

XAVIER RUBERT DE VENTÓS

FILÒSOF

“Les consultes espanten molta gent a Catalunya”

agitació ·

“Estic una mica en contra de les manifestacions que crispen innecessàriament els espanyols”

“Catalunya necessita sobirania pròpia. Una interdependència sobirana”

Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) és filòsof, polític i assagista. Ha estat catedràtic d'Estètica des de 1973 a l'Escola d'Arquitectura de la UPC i professor a Berkeley, Harvard o Nova York. Eurodiputat del PSC entre 1985 i 1994. Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Xavier Rubert de Ventós, filòsof català de capçalera, no s'autoconsidera “molt nacionalista”, però creu que ara cal votar independència. Així ho farà demà a la consulta de Barcelona.

Per què votarà pel “sí”?

Perquè no hi ha més
remei.

I per què creu que no hi ha més remei?

Avui és un bon moment. Perquè vivim una època en què des dels Balcans o Txecoslovàquia fins a Flandes i el Quebec hi ha hagut processos o intents d'independència molt importants. No estic segur que el referèndum sigui sempre el millor camí, però jo no en conec cap de millor. A diferència de fa uns anys, es viu en un món interdependent,
en què l'estat-nació perd força. I Catalunya és una comunitat, un grup, un col·lectiu que necessita una sobirania pròpia fins i tot per després entendre's amb Espanya i amb la Unió Europea. Una mena d'interdependència sobirana. Jo estaria encantat amb una confederació tipus Commonwealth amb Espanya, però veig que ara amb Espanya no ens hi entenem i comprenc que ells no ens entenguin. Això genera mala llet a tot arreu, i no és bo per a ningú. Per tant, el millor seria ara optar per votar la independència.

El problema, però, és que almenys les enquestes no donen ara una majoria clara de catalans a favor de la independència.

És una de les coses difícils que tenim ara. És una situació similar al que va passar amb Europa quan volia, per una banda, expandir-se cap a l'est –una diàstole– i al mateix temps crear una administració política més poderosa –una sístole–. Quan vols concentrar-te i alhora expandir-te, entre la sístole i la diàstole, potser tens un atac de cor. Ara, Catalunya viu un moment així amb la crisi econòmica, la reacció hostil d'Espanya i la pèrdua d'identitat a causa de la nova immigració.

I aleshores, què cal fer?

Jo estic una mica en contra de les manifestacions que crispen innecessàriament els espanyols. Una de les coses que podríem plantejar a Madrid és un sistema de divisió de l'estat en funció del que la gent voti, i no del que alguns somniïn.

La consulta que es farà a Barcelona, doncs, li agrada com a camí?

Sí, sense cap dubte. Però també és cert que les consultes a Catalunya espanten molta gent per l'instint conservador burgès benestant i per les finances. Wall Street es faria l'escandalitzat. Tot canvi que no és assenyat implica preocupació pels diners. Això és una dificultat. Però el fet que costi no implica deixar-ho córrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.