Política

Mig segle matant

ETA compleix avui cinquanta anys d'existència en els quals ha assassinat prop de mil persones

Entre els fundadors hi ha persones que han tingut activitat pública fins fa ben poc, com ara el lingüista José Luis Álvarez Emparanza, Txillardegi, que es va presentar per ANV el 2008, i Julen Madariaga, que aposta per Aralar.

El 1979, sis dirigents de l'organització van ser jutjats en el Procés de Burgos i condemnats a mort, però la pressió internacional va fer que les penes fossin commutades per la de presó. En protesta per aquest procés, ETA va cometre aquell mateix any el seu primer segrest, tot i que no va ser fins al gener del 1972 quan va raptar un empresari per motivacions econòmiques, una extorsió que és la seva principal font d'ingressos i que ha continuat practicant fins ara a través de l'anomenat impost revolucionari.

L'atac més espectacular

El 1973, ETA va cometre l'atemptat més espectacular de la seva història. El 20 de desembre va assassinat el llavors president del govern, Luis Carrero Blanco.

Poc després, el 1974, es va escindir en dues branques: milis, partidaris de la violència terrorista i minoritaris en aquell moment, i polimilis, majoritaris, més lligats a les lluites obreres i que apostaven per la violència selectiva. Les dues branques van continuar separadament i els seus atemptats es van superposar fins al 1982, quan els polimilis es van dissoldre.

Els anys més violents

El principi de la dècada dels vuitanta van ser els pitjors anys de violència terrorista. Només durant el 1980 ETA va provocar 99 morts.

El 1983, van aparèixer els Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL, moviment terrorista organitzat per persones de la cúpula del Ministeri de l'Interior i que fins a final del 1987 va assassinar més de 25 persones, 14 de les quals eren membres d'ETA.

El 1987, l'organització va fer un gir en els seus atemptats i va atacar la població civil amb la bomba de l'Hipercor, que va causar 21 morts.

La mesa d'Ajuria Enea, un acord dels partits bascos per afrontar el problema de la violència al País Basc subscrit el 1988, va ser el primer intent d'arraconar ETA i les organitzacions polítiques que li donaven suport. En aquesta època va tenir lloc també el primer intent de negociació amb l'anomenada «mesa d'Alger». Així s'iniciava un esquema que s'ha repetit diverses vegades: ETA va declarar una treva –entre el 8 de gener i el 4 d'abril del 1989–, es va negociar i després de la ruptura, va tornar a les armes.

Cop contra la cúpula

El primer cop contra ETA es va produir el 1992 amb la desarticulació a Bidart (França) de la seva cúpula. Aquí va començar un descens de l'activitat terrorista de l'organització que ha continuat fins ara.

El 1995, ETA va fer un altre gir assassinant el regidor del PP a l'Ajuntament de Sant Sebastià Gregorio Ordóñez. Fins llavors, els polítics quasi no havien estat en el seu punt de mira.

Un any després, l'organització va portar a terme el segrest més llarg, el del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, alliberat per la Guàrdia Civil després d'haver estat 532 dies en un amagatall.

El 10 de juliol del 1997 va cometre el que va ser l'últim dels seus 77 segrestos, el del regidor del PP a l'Ajuntament d'Ermua, Miguel Ángel Blanco, al qual va assassinar 48 hores després enmig d'una commoció popular sense precedents. La reacció popular per l'assassinat va fer sorgir l'anomenat «esperit d'Ermua».

El 16 de setembre del 1998 va arribar una altra treva, la de Lizarra, després d'un pacte secret amb el PNB i EA. El 3 de novembre del mateix any, el llavors president del govern espanyol, José María Aznar, va autoritzar els contactes amb ETA, que van tenir lloc a Suïssa. Un anys després, el 3 de novembre del 1999, ETA va trencar la treva després d'haver acusat el PNB i EA de trencar el pacte sobre «la construcció nacional» d'Euskal Herria.

ETA va tornar a assassinar, però cada vegada estava més pressionada policialment, políticament i socialment.

En la vessant política, el 2002 es va il·legalitzar Batasuna, la qual va influir i influeix directament en la seva projecció pública i en les finances de l'esquerra abertzale.

El 2005 es va gestar l'última negociació. el Congrés va aprovar una resolució que avalava el diàleg del govern amb ETA si abandonava les armes, i l'organització va anunciar un alto el foc a partir del 24 de març del 2006. Les converses, aquesta vegada amb el govern socialista, van fracassar i el 30 de desembre del 2007 ETA va tornar a matar dues persones en un aparcament de l'aeroport de Barajas.

Unes hores abans de complir mig segle, ha tornat a atemptar, primer a Burgos i després a Mallorca. Així, ETA continua el seu camí sense perspectives de fi, ja que dins l'organització sempre han guanyat les pistoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.