La convenció constituent posa fil a l'agulla
La plataforma Reinicia convoca 300 entitats pel dret a decidir per posar els fonaments del debat constitucional
La plataforma Reinicia Catalunya va presentar ahir en societat les parets mestres de la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC), un espai de participació i deliberació sobre com ha de ser el futur país i que es perfila com a alternativa del sobiranisme a l'eventual neutralització de la comissió parlamentària del procés constituent pel Tribunal Constitucional.
Prop de 300 entitats i organitzacions amb el denominador comú del dret a decidir –“la roca mare”– es van reunir al paranimf de la Facultat de Medicina de la UB. Volen ser moltes més. L'organització va posar molt èmfasi en el fet que el procés és “obert” a totes les entitats del país, encara que no siguin independentistes.
Sense anar més lluny, ahir hi havia una nodrida representació de l'entorn de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP), des del president del grup parlamentari, Lluís Rabell, fins al coordinador d'EUiA, Joan Josep Nuet, compartint fòrum amb el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol; l'impulsora de Procés Constituent, Teresa Forcades, i el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer. “Ho trobem molt positiu, ens va agradar molt la idea de generar espais oberts de trobada –va afirmar Rabell– en línia amb la comissió parlamentària sobre el procés constituent [de la qual CSQP també forma part].”
Més que una Constitució
Després d'un any de treball, Reinicia, integrada originalment per una quinzena d'entitats, va convocar-ne prop de 300 per compartir la iniciativa. “Fem una crida a les entitats i organitzacions perquè s'incorporin en aquesta segona fase del dret a decidir, que és el procés constituent”, va explicar un dels portaveus de Reinicia, el politòleg Jaume López. Volen evitar fins i tot que el nom escollit fereixi susceptibilitats i esdevingui un impediment perquè algú no s'hi afegeixi. “Ens podríem dir Convenció per un país millor o Congrés de Cultura Catalana segona part”, suggeria López.
La iniciativa transcendeix l'elaboració d'una constitució, com era la idea fundacional del grup, tot i que la feina conclourà amb un informe constitucional que podria actuar de base per a una llei de lleis catalana. La convenció va començar a treballar ahir mateix per mitjà de catorze grups temàtics i es vol disseminar en forma d'assemblees locals arreu del territori durant el pròxim any i mig. “L'objectiu final és dotar de contingut el futur país”, va resumir López. L'organització preveu que la fase actual de debats temàtics i territorials en precedeixi una altra d'iniciativa institucional i que tot plegat desemboqui en l'exercici de la democràcia directa: votar en referèndum el text constitucional català.
