Successos

Clam a Figueres per endurir la llei contra la inseguretat

L’alcalde de Figueres i el delegat d’Interior volen més eines judicials per lluitar contra el conreu de marihuana

La proximitat de la frontera és un factor agreujant

A 25 km d’aquí –a l’Estat francès– el Codi Penal és molt més dur

Els cossos policials actuen i s’obtenen resultats, però no ho resoldran tot si no s’acompanya d’un seguiment judicial i d’un enduriment del Codi Penal. Aquest va ser el missatge que l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, i el delegat d’Interior a Girona, Albert Ballesta, van donar ahir després d’una nova junta de seguretat centrada en la problemàtica dels talls de llum, el frau elèctric i el cultiu de marihuana al sector oest de la capital empordanesa. A la reunió hi van assistir representants de l’Ajuntament, dels cossos policials, dels jutjats de Figueres i d’entitats veïnals.

“Els talls de llum continuen afectant el barri del Culubret –admet l’alcalde–, però hi ha menys habitatges afectats.” Segons Masquef, això és degut en part al fet que Endesa ha dut a terme algunes de les actuacions que s’havia compromès a fer, bàsicament monitoratge dels controls i sectorització dels habitatges afectats. Però quan hi ha més pressió policial, els talls de llum disminueixen, hi afegeix l’alcalde. Un exemple clar d’aquesta lògica és quan aquesta setmana passada es va desmantellar una plantació de 850 plantes de marihuana. Qui més insisteix en la feina feta pels cossos policials –i més concretament dels Mossos d’Esquadra– és Albert Ballesta, que ahir va fer balanç de les actuacions al sector oest de Figueres en l’últim any: 50 operacions (quasi una per setmana, recalca el delegat d’Interior), 725 inspeccions i 170 fraus detectats.

“Hi ha una feina acreditada, seguirem treballant-hi, però necessiten eines mes importants”, diu Ballesta. A tall d’exemple, explica que el Codi Penal francès és molt més dur que l’espanyol: el conreu de marihuana allà se sanciona amb 20 anys de presó; a l’Estat espanyol, amb 15 com a màxim. “I si hi ha frau elèctric la sanció encara és més alta a França. A 25 km d’aquí és diferent, i això explica per què aquest conreu es fa a l’Alt Empordà i no pas a l’Estat francès”, conclou Ballesta.

En el mateix sentit, l’alcalde afegeix que la reunió ha servit per interpel·lar “tots els actors” d’aquesta problemàtica, entre ells el jutge degà. “La justícia és independent, els criteris dels jutges varien, però hem de poder fer les investigacions policials que toquen i poder entrar als domicilis que cal inspeccionar”, diu Masquef. De passada, interpel·la també la Guàrdia Civil i la Policía Nacional, deixant entendre que possiblement podrien actuar més del que actuen. “Tenen els mitjans, l’experiència i les competències; sembla que la responsabilitat ha de ser només per a la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, no és del tot just”, hi afegeix. La junta de seguretat també va servir per admetre algunes realitats; referint-se a l’agreujant de la proximitat de la frontera, Masquef conclou: “Ens n’avergonyim però no ens n’amaguem: la zona nord-oest de la ciutat, amb gent del país veí que ve a comprar, és com un supermercat de droga.”

LES XIFRES

50
operacions policials
s’han dut a terme durant el 2018 al sector oest a Figueres, gairebé una a la setmana.
725
inspeccions
s’han fet l’últim any, i han permès detectar 170 casos de frau elèctric en aquest barri.
Sils

Una quinzena de robatoris en dos mesos a les urbanitzacions

j. ferrer

Representants veïnals de Sils s’han queixat de l’increment de robatoris i assalts en cases del poble. Segons Javier Sanguino, president de l’associació de les Comes, “des del novembre hi ha hagut una vintena de robatoris, i la majoria han estat a [Santa Eulàlia de] Vallcanera i a les Comes [a la foto de Quim Puig]”. La quinzena de robatoris han provocat “por i molt nerviosisme” als veïnats –entre tots hi viuen gairebé un miler de persones–. Sanguino reconeix que se senten “vulnerables i desprotegits”.

Fa unes setmanes, veïns de les dues urbanitzacions, que són a uns 3 quilòmetres del nucli urbà de Sils, es van trobar amb responsables municipals. La policia local –afirma Sanguino– té un agent més al cos, però això no és suficient. “Hi hauria d’haver més mossos d’esquadra”, afirma. Aquesta demanda ja va sorgir en la reunió a la seu del Consell Comarcal de la Selva del 22 de gener, en què va participar el director territorial d’Interior, Albert Ballesta.

Per tot el que ha passat, avui a la tarda (a les 19 h) els veïns de les Comes, Vallcanera i Mallorquines han convocat una concentració de protesta davant de l’ajuntament amb el lema “Volem més seguretat!”.

La Jonquera

Vint-i-tres noves càmeres de videovigilància

acn

L’Ajuntament de la Jonquera ha instal·lat 23 noves càmeres de videovigilància (deu de les quals de lectura de matrícules) als principals accessos del municipi per blindar-los i millorar la seguretat. Aquests dispositius se sumen als set que hi havia a l’N-II i al Pertús. En declaracions a l’ACN, l’alcaldessa, Sònia Martínez, ha explicat que l’objectiu d’aquesta mesura, anunciada de fa temps, és lluitar contra la sensació d’inseguretat que pateixen els veïns i dissuadir de conductes delictives. Els dispositius s’han col·locat a dotze punts d’entrada i sortida de la població, la majoria al carrer Major, i en zones conflictives. L’actuació ha costat 120.000 euros i els aparells es posaran en funcionament quan s’acabi d’instal·lar la fibra òptica, amb la qual s’enviaran les imatges al punt de control. Els últims anys una sèrie de robatoris i baralles havien mobilitzat els veïns contra la inseguretat. Martínez assegura que la situació s’ha estabilitzat i que les darreres setmanes han estat relativament “tranquil·les”, però que la prioritat és garantir la seguretat i que continuaran personant-se com a acusació particular en casos de robatoris.

Veïns agraïts per la feina, però el problema continua

“Tothom treballa, els donem les gràcies, però els talls de llum continuen i els que ho patim som els pocs veïns que queden al barri”, diu Enrique Reina, portaveu de la plataforma dels veïns del Culubret. La plataforma va organitzar el 12 de gener passat una manifestació pels carrers de Figueres per denunciar els talls de subministrament al barri. L’últim tall va ser aquest diumenge passat, durant tres hores, explica Reina, que ahir era un dels representants veïnals que van assistir a la junta de seguretat de Figueres. No nega la feina que s’està fent, les xifres ni el balanç d’actuacions que els han presentat; observa que tothom vol col·laborar però no els han solucionat el problema. Segons Reina, qui més hauria de tenir responsabilitat en aquesta situació és la proveïdora Endesa. “Ells saben on es punxa la llum, saben on es carrega la línia i on peten els fusibles”, insisteix. També retreu a la companyia el servei d’atenció als usuaris, quan truquen per avisar d’un tall de llum: “Pot passar una hora per explicar a una operadora que sembla que és a Sud-amèrica com s’escriu Figueres o el nom del carrer afectat, i per fer venir un tècnic que potser és a deu minuts d’aquí”, s’indigna el portaveu de la plataforma. Admet que els talls poden ser menys freqüents tenint en compte que s’han desmantellat cultius importants, però insisteix que la problemàtica continua i no li serveix “que es passin la pilota entre policia, Ajuntament i jutges”. “Esperarem una mica però no gaire”, conclou, deixant clar que no es descarten noves mobilitzacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia