Traïdoria o bogeria

L’acusat Mohamed Regrag sabia que el ganivet que va fer servir, de grans dimensions, de 32 cm en total, amb una fulla metàl·lica punxeguda de 21 cm de llarg per 4 cm d’ample, que havia comprat el dia anterior per a aquesta il·lícita finalitat, era el mitjà idoni per posar fi a la vida d’una persona”. Així refereix el fiscal Enrique Barata la intenció premeditada que tenia Regrag quan el vespre del 29 d’abril del 2018 se’n va anar a la Rambla de Figueres per matar una persona. El ganivet, tal com relata el fiscal, l’havia comprat el dia abans amb la finalitat explícita de “matar una persona”. Una persona que triaria sobre la marxa, però procurant, com va declarar el mateix Regrag, que fos “un català i veí de Figueres”, perquè d’aquesta manera, li semblava, cridaria l’atenció i es revenjaria perquè els serveis socials ja no li donaven més ajudes. I l’escollit va ser Juan Luis Fornieles Belmonte, un home que estava assegut en un banc de la Rambla conversant tranquil·lament amb uns amics. Per sorpresa, li va clavar el ganivet al coll i li va causar la mort sense que Fornieles tingués ni temps d’adonar-se de l’atac i encara menys de defensar-se. La fiscalia li imputa un delicte d’assassinat perquè va actuar amb evident traïdoria i també li aplica l’agreujant de reincidència, ja que Regrag, el 2006, ja va matar la dona que li tenia llogada una habitació. En canvi, el fiscal no ha considerat atribuir a Regrag un delicte d’odi per la seva manifestació de voler matar un “català de Figueres”. I tampoc ho fa l’acusació particular, exercida pel lletrat Antoni Quera en representació dels fills i la dona de Fornieles, tot i que en un principi s’ho havia plantejat. Quera fa els mateixos plantejaments que el fiscal, però la seva petició de presó s’eleva a 25 anys.

El fiscal Barata i el lletrat Quera tampoc mencionen, en el seu escrit de qualificació, cap circumstància sobre la salut mental de Regrag que pogués suposar una atenuant o una eximent completa com se li va tenir en compte en la sentència que va dictar l’Audiència de Girona el maig del 2018, que va decretar la seva absolució però una mesura de seguretat d’internament psiquiàtric per un màxim de 14 anys. És el que proposa per aquest segon homicidi la defensa de Regrag, exercida per Xavier Rollon. La defensa considera que el dia que Regrag va atacar Fornieles a la Rambla de Figueres, ho va fer amb les seves facultats cognitives i volitives totalment anul·lades per culpa de l’esquizofrènia paranoide que ja es va reconèixer que tenia en la sentència del 2008, malaltia que, remarca la defensa, “no té cura”. Per això la defensa, considerant els fets un delicte d’homicidi i Regrag, l’autor, demana que, com l’altra vegada, se li apreciï una eximent completa, es dicti sentència absolutòria i s’apliqui una mesura de seguretat d’internament psiquiàtric. Quan va perpetrar l’assassinat a la Rambla de Figueres, Regrag feia poc que havia sortit de l’internament psiquiàtric imposat per la sentència perquè els especialistes que el tractaven van considerar que podia viure en llibertat i no suposava cap perill. I els forenses que van examinar-lo un cop detingut tampoc li van diagnosticar que tingués cap trastorn mental que li impedís conèixer l’abast dels seus actes. Aquesta vegada, després de ser arrestat per la mort de Fornieles, tot i que la seva defensa va demanar que l’ingressessin en un psiquiàtric, el jutjat de Figueres el va fer empresonar. De fet ell mateix, fent ús del seu darrer torn de paraula davant del jutge, va demanar anar a la presó, no pas al psiquiàtric.

Un jurat popular tindrà la responsabilitat de discernir en un judici a l’Audiència de Girona, fixat per a l’octubre, si Regrag, com indica el fiscal, va actuar amb ple ús de raó i amb premeditació i traïdoria o si no sap el que es fa perquè encara l’afecta l’esquizofrènia paranoide, o, dit d’una altra manera, bogeria.