Successos

L’ofegament de Santa Eugènia, a judici

El jutge ha de resoldre la indemnització per la mort d’un nen dins d’una bassa

La petició d’indemnització de la família del nen de deu anys que va morir ofegat en una bassa de les hortes de Santa Eugènia de Girona el juny del 2017 ha arribat a judici, segons informa l’Agència Catalana de Notícies (ACN).

El jutjat contenciós número tres va celebrar ahir la vista, per la qual han passat diversos pèrits i un testimoni. Durant la sessió, els pèrits proposats per la família i el testimoni van defensar que el dia que el menor va morir l’espai no estava correctament senyalitzat, no hi estava prohibit expressament el bany i, fins i tot, convidava a entrar-hi. “Era una trampa mortal”, va dir un d’ells. A més, van aportar un informe avalat davant notari que demostraria que després de l’accident es van reforçar les mesures de seguretat. El pèrit aportat per l’Ajuntament, en canvi, va defensar que l’espai estava correctament senyalitzat, tot i que va admetre que va fer l’informe un any després dels fets. El cas que ha arribat a judici es remunta al 14 de juny del 2017 a la tarda. El nen de 10 anys va anar a la zona de les hortes de Santa Eugènia, on hi ha una bassa artificial. Hi va acudir amb dos menors més. Van ser ells els que van donar l’avís i van explicar que el menor havia entrat a l’aigua i que ja no n’havia sortit. Els bombers van treure la víctima de l’aigua; però, malgrat les maniobres de reanimació, no van poder salvar-li la vida.La família de la víctima va encarregar un informe pericial –i signat davant notari- de l’estat de la zona just uns dies després dels fets i va presentar una reclamació a l’Ajuntament, que va desestimar-ho, i finalment, van portar-ho al contenciós. Consideren que el consistori és responsable patrimonial de la mort del nen perquè hi va haver negligència i no s’hi prohibia expressament el bany, malgrat el perill que hi havia. Per això, li reclama una indemnització de 340.000 euros.Pel judici que s’ha celebrat aquest dijous al Contenciós 3 de Girona hi ha passat tres pèrits –dos proposats per la família del menor i un per l’Ajuntament- i un testimoni que es trobava a la zona el dia dels fets.El testimoni, que ha estat el primer a declarar, ha manifestat que no va presenciar l’accident però ha defensat que la zona no estava suficientment senyalitzada i que, de fet, era habitual veure-hi gent banyant-s’hi. També ha explicat que sovint hi apareixien animals morts que no n’havien pogut sortir i que, per això, no hi deixava acostar massa els seus gossos, amb qui hi passeja diàriament. “Amb gent dels horts ho havíem parlat moltes vegades que un dia hi hauria una desgràcia”, ha afirmat.A més, ha detallat que tot i que hi havia una tanca perimetral, hi havia zones on l’accés era molt senzill i que després de la mort del menor, es va reforçar el tancat i la senyalització.La jutgessa ha fet comparèixer els tres pèrits junts i els ha emplaçat a fer un acarament per debatre sobre les conclusions dels seus informes. El pèrit aportat per l’Ajuntament ha admès que va elaborar l’informe un any després dels fets però s’ha refermat en la seva posició, malgrat la insistència de la jutgessa. “No he vist cap variació des del dia de l’accident, un any després estava quasi idèntic”, ha assegurat.En aquest sentit, ha insistit que l’espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000, que “fixa” com han de ser aquestes zones, i que l’única part transitable del recorregut és el camí verd, que està delimitat per unes tanques de fusta.Els altres dos pèrits, un d’ells expert en seguretat d’aquest tipus d’espais i l’altre en la construcció de basses, han discrepat i s’han viscut diversos moments de tensió. Tots dos han assegurat que l’espai no estava correctament senyalitzat i que, de fet, les tanques perimetrals que hi havia a la zona eren “discontinues”, facilitant-hi el pas.També han coincidit a dir que la bassa artificial podia tenir una aparença de natural a ulls d’un nen i que era una “trampa mortal” perquè la lona de la qual està recobert el fons és llisa i impedeix sortir-ne. La profunditat, d’uns tres metres, a més, va fer “impossible” que el menor pogués sortir-ne.El perit especialitzat en el disseny de basses ha assegurat que l’espai estava mal dissenyat. No només perquè no comptava amb mesures correctores que en facilitessin la sortida en cas de caiguda o accident com ara escales, sinó també per la profunditat que té. “És com si en una zona urbana poses un pou de tres metres sense tanques”, ha dit.A més, tots dos han recordat que quan va passar l’accident a la zona hi havia uns bancs –que ja no hi són- que donaven a entendre que es tractava d’un espai d’esbarjo i que en el punt on es va trobar la roba del menor hi havia una espècie de “platja”. En aquest sentit i a preguntes de la jutgessa, un d’ells ha admès que l’accident podria haver passat igual amb les mesures que es van aplicar després –amb tanques de filferro- però que era més “difícil” perquè el menor hauria vist clarament que estava entrant en una zona prohibida i hauria hagut de fer un esforç per accedir-hi.Davant les discrepàncies, la jutgessa ha decidit traslladar la prova pericial a la zona on va tenir lloc el tràgic succés a petició de la jutgessa, que volia veure ’in situ’ l’espai.L’advocada de la família, del bufet Vosseler Advocats, Mònica Santiago, ha insistit en declaracions a l’ACN que el dia que va morir el nen no estava senyalitzada la prohibició d’accés i que esperen que el cas serveixi perquè les administracions públiques “prenguin consciencia de la responsabilitat que tenen a l’hora de construir instal·lacions que pretenen que siguin d’oci i d’esbarjo”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia