Successos

Evi Anna és la noia de Portbou

Trenta-dos anys després, els periodistes aconsegueixen posar nom a la misteriosa noia trobada penjada a Portbou el 1990

És una estudiant italiana que va desaparèixer de Florència i la seva família la va buscar sempre

Evi Anna Rauter, de 19 anys, una estudiant de Lana (Bolzano, nord d’itàlia) que va desaparèixer de Florència el 3 de setembre del 1990, és la misteriosa noia que va ser trobada penjada el matí del 4 de setembre del 1990, només un dia després, a Portbou. La noia de Portbou ha deixat de ser un no name (“sense nom”) gràcies a la persistència periodística d’aquest diari, de la perícia de l’equip del programa Crims i de la difusió del cas a la televisió austríaca.

Una turista italiana, veïna de Lana, que era de vacances a Viena va identificar Evi Anna quan la va veure a la pantalla al programa Ungelöst (“no resolt”) del canal privat ATV i després es va localitzar la seva germana, que ja ha ratificat que és ella davant del jutge de Figueres i de la Guàrdia Civil. “Aquest cop, el periodisme ha arribat on no ha arribat el sistema”, remarca el forense Narcís Bardalet, l’home que va embalsamar el cos de la noia, que després els operaris del cementiri de Figueres van llençar a la fossa comuna.

Evi Anna Rauter vivia a Lana amb els seus pares, havia acabat un grau de formació professional de l’especialitat de comptabilitat, parlava quatre idiomes (italià, anglès, alemany i francès) i havia trobat feina en una empresa d’exportació. Havia de començar l’11 de setembre. L’estiu del 1990 havia fet un viatge a Irlanda amb dos amics i de tornada, abans de començar la feina, va anar a passar uns dies a Florència, on vivia la seva germana gran, que estudiava a la universitat. Va fer el trajecte de Lana a Florència (400 km) en tren i va arribar a casa de la germana el divendres 30 d’agost. Les dues germanes van passar el cap de setmana juntes, visitant la ciutat i sortint a fer una pizza als vespres, ritual ben italià. El dilluns dia 3 de setembre van esmorzar juntes a les vuit del matí a l’apartament de la germana, que va marxar a les nou per anar a la universitat. Evi Anna encara no s’havia vestit i li va dir que ja li deixaria una nota dient què faria durant el dia, quan ho tingués clar.

“He anat a Siena”, va trobar escrit en un paper la germana quan va tornar. Era un dels llocs on li havia dit que li agradaria anar. Tot normal. Però al vespre Evi no va aparèixer. Es va preocupar. I encara més quan l’endemà al matí no va aparèixer. Va trucar als seus pares a Lana, però ells no en sabien res. Va contactar amb els amics (un noi i una noia) que hi havien fet el viatge a Irlanda i tampoc tenien notícies de la noia. I el dia 6 va anar a la comissaria de Florència a presentar la denúncia de desaparició. Va descriure la seva germana com una noia que feia 1,70 d’alçada, amb els cabells castanys clars, els ulls grisos blavosos, de constitució normal, pell clara i, després de repassar la roba que faltava a la maleta, va poder explicar que anava vestida amb una samarreta blau turquesa, uns pantalons texans amb cosset, una sandàlies negres de plàstic i rellotge digital de la marca Casio.

Exactament la indumentària que duia la noia que, el dimarts dia 4 a dos quarts de vuit del matí, una veïna de Portbou va veure penjada en un pi de la pujada del Mirador, a prop del cementiri de Portbou. El que no va trobar la Guàrdia Civil quan va fer l’aixecament va ser la carta d’identitat, el carnet del tren i les 60.000 lires que segons la seva germana duia Evi Anna. La noia de Portbou era un cadàver sense identificar. Comptant que aviat apareixeria una família per identificar-la, el forense Rogelio Lacaci, que a priori va determinar que la causa de la mort era un trencament cervical i que la noia no tenia cap lesió externa, el cas es va inscriure a les diligències policials i judicials com un suïcidi. La Guàrdia Civil va preguntar en hostals i pensions de Portbou, però ningú coneixia la misteriosa noia penjada del pi. La Guàrdia Civil va passar les fotos, les dades morfològiques i les empremtes de la noia a la Interpol perquè comprovés si era reclamada a l’estranger. I va difondre les fotos als mitjans de comunicació per demanar ajuda ciutadana. El 8 de setembre del 1990, els diaris de Catalunya ja treien la imatge de la noia morta a Portbou, mentre al nord d’Itàlia els cartells amb la cara de la desapareguda Evi Anna eren als carrers de les ciutats i a les comissaries i als cotxes patrulla. El cas d’Evi Anna va aparèixer en diferents diaris durant setmanes mentre el cos de la noia de Portbou continuava al dipòsit de Figueres, sense que arribés cap dada de la Interpol ni de la ciutadania per posar-li nom. I el 30 de novembre, el jutjat de Figueres va ordenar que s’inscrivís la defunció al registre civil de Portbou i que s’inhumés el cos, que va ser embalsamat. I el 5 de desembre, el cos de la noia sense nom de Portbou va ser dipositat al nínxol número 134, al cinquè pis del departament primer del cementiri de Figueres, amb l’anotació que estava subjecte a les diligències 2475/90 del jutjat número 1 de Figueres. L’any 2001, la Guàrdia Civil, que estrenava el programa Fènix, va demanar autorització per exhumar el cos de la noia per agafar mostres d’ADN, una tècnica que no existia el 1990. Van obtenir l’autorització judicial, però els empleats del cementiri els van dir que com que havien transcorregut 10 anys, basant-se en la normativa municipal, el 22 de febrer del 2001 havien llençat el cos a la fossa comuna. Inaudit. Era un cos a disposició judicial. I no es va poder incloure l’ADN al banc de dades policial.

A Itàlia, la policia mai no va trobar cap rastre bo d’Evi Anna, i el 2011 la família va fer el tràmit legal de sol·licitud de defunció. Oficialment era morta però ells no en tenien constància.

LES DATES

03.09.90
Evi Anna
era al pis de la seva germana quan aquesta va marxar, a les nou, i li va deixar una nota: “Me’n vaig a Siena.”
04.09.90
Una veïna
de Portbou veu, a dos quarts de vuit del matí, que hi ha una noia penjada d’un pi prop del cementiri.
23.04.22
Una espectadora
de la televisió austríaca identifica la noia com Evi Anna Rauter, veïna de Lana, el seu poble.

Ficció, difusió i identificació

Tura Soler

Segona dècada del segle XXI. Evi és oficialment morta a Itàlia i la noia sense nom de Portbou, literalment llençada a la fossa comuna, però a Catalunya la misteriosa noia va continuar en la memòria col·lectiva. Els guàrdies civils que la van despenjar del pi afectuosament la van anomenar “la núvia”, no perquè portés vestit de casar sinó pel seu aspecte immaculat. Narcís Bardalet, el forense que la va embalsamar, cada diada de Tots Sants explicava el seu cas davant del nínxol 134 (encara que ja no hi fos) al públic que visitava el cementiri de Figueres. Aquest diari va incloure el cas i la seva fotografia en nombrosos reportatges sobre desaparicions i cadàvers sense nom. I el reportatge Sense nom publicat el 26 de juliol del 2015 en aquest diari va inspirar la novel·la de ficció La núvia morta al país del vent, de l’inspector de la Policía Nacional Rafael Jiménez, on la protagonista era la ja popularment anomenada “la noia de Portbou”. La novel·la incorporava també la fotografia de la noia sense nom. La misteriosa noia de Portbou també va ser personatge del relat de ficció Pell de gallina inclòs al compendi Terra de crims, on l’autora (Tura Soler) justament convertia la jove misteriosa en una estudiant italiana, tot i que siciliana. Les publicacions de ficció van mantenir viu el cas real. L’aparició de Rafael Jiménez a la televisió va fer sorgir una possible candidata: la Francisca, una noia que va marxar d’Alburquerque (Badajoz) pels volts del 1990 i mai més va aparèixer. Per les empremtes, el 2018 la Guàrdia Civil va descartar que fos ella. El 2020 encara van estirar un altre fil davant la sospita que pogués ser Christina Hermert, una noia de 22 anys que va desaparèixer a Halle (Alemanya) el 20 de gener del 1990. Altra vegada, les empremtes ho van descartar. També es va investigar la possibilitat que es tractés d’una noia danesa... Els intents d’identificació fallaven, però l’interès pel cas de la noia de Portbou continuava viu i l’equip de Crims va decidir dedicar-li un episodi. Primer a la ràdio, ja emès, i després a la televisió, previst per aviat. Gràcies al treball d’investigació i als contactes de Carles Porta, el programa Ungelöst (“no resolt”) del canal privat ATV va emetre les imatges de la noia de Portbou el 23 d’abril. Una espectadora, una italiana que la fortuna va fer que fos de vacances a Viena i mirés la televisió, va enviar un missatge al programa, dient que coneixia la noia, que era del seu poble, Lana, i que es deia Evi Anna. Van contactar amb la germana, que va veure les fotos i ho va tenir clar: “És ella. A més en una de les fotos em va semblar veure’m a mi mateixa”, diu la germana, un any i mig més gran que Evi Anna. Un cop la va haver identificat, es va ocupar de preparar els pares, ara octogenaris, per donar-los la notícia. Evi Anna era morta a Portbou.

Incògnites: com va fer 1.000 km en 20 hores, de Florència a Portbou?

La noia de Portbou ja té nom. Els seus pares i la seva germana l’han identificat sense cap dubte, encara que s’haurà de validar la identificació judicialment i científicament. I fer-ho per ADN serà difícil sense tenir el cadàver, que els operaris van llençar fraccionat a la fossa comuna. I trobar mostres biològiques o empremtes en objectes seus que guardi la família tampoc resultarà fàcil 32 anys més tard, i queda la possibilitat de fer una pericial de reconeixement facial a través de les imatges fotogràfiques.

La identitat és clara però queden altres incògnites difícils. Com va recórrer Evi Anna els gairebé 1.000 quilòmetres que separen Florència de Portbou, tenint en compte que des del darrer cop que la seva germana la veu, a les nou del matí del 3 de setembre, quan encara no s’ha vestit, fins que la veïna la veu penjada només passen 22 hores? I per què va anar a parar a Portbou? Ella no hi havia estat mai ni n’havia parlat mai, explica la seva germana, que remarca que ni tan sols havia estat mai a Espanya. No sap segur tampoc si va arribar a anar a Siena com va deixar dit. “Jo em penso que no!, afirma la germana. En cas que hi hagués anat, la ruta fins a Portbou encara seria més llarga. Ara Google fixa, sobre el mapa, que es tarda 12 hores per carretera de Florència a Portbou i almenys 15 en tren. La germana creu que només és possible que hi arribés amb cotxe. Però Evi no tenia vehicle. Podia haver-hi anat amb la furgoneta d’un grup de nois austríacs que acampaven prop d’on era penjada? La germana diu que no havia quedat amb ningú a Florència i que no tenia coneguts austríacs, i aquells joves, que havien arribat a Portbou a les tres de la matinada, van assegurar que ells no en sabien res, del cas. I com va acabar penjada? La germana assegura que Evi tenia feina, pensava reprendre els estudis, no estava depressiva i no va tenir cap desengany amorós. “I ens ho explicàvem tot”, remarca. Què va passar?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia