successos
“Els deia que ja em podien matar perquè de caixa forta no en tinc”
Quatre encaputxats van robar al mas de cal Sardà de Rupià, on van lligar la propietària, de 85 anys, i la cuidadora
Van sostreure joies, un portàtil, mòbils, càmeres i van subjectar les dones amb cinta aïllant i trossos d'una manta
-
Els delinqüents van irrompre al mas Sardà dimarts, quan passaven uns deu minuts de les nou del vespre. L'habitatge està situat al camí de Corçà, a uns 200 metres del nucli urbà. G.PLADEVEYA. -
Els Mossos custodiant ahir l'immoble de les víctimes. A la foto, el gendre de la propietària (a la dreta) parlant amb els agents, així com el primer tinent d'alcalde, Moisès Ferran (a l'esquerra). G. PLADEVEYA. -
La propietària del Cal Sardà, Teresa Valls Coromina, de 85 anys, sent abraçada per un dels seus fills. Just al cantó de Valls, la seva cuidadora, Gina Quispé, qui viu amb l'anciana de manera gairebé permanent des de fa cinc anys. TÀNIA TÀPIA (ACN) .
“Els lladres portaven un ganivet de poc més d'un pam”
“No m'ha quedat por al cos, però estic una mica xafada”
Lluny d'esvair-se, l'alarma generada per l'onada de robatoris violents en habitatges de les comarques gironines continua agreujant-se per la successió de casos, que estan afectant especialment el Baix Empordà. Dimarts, quan passaven uns deu minuts de les nou del vespre, quatre encaputxats van assaltar cal Sardà, a Rupià. Es tracta d'una masia situada al camí de Corçà, a uns 200 metres del nucli urbà. A l'interior hi havia la propietària, Teresa Valls, de 85 anys, i una seva cuidadora, Gina Quispe, d'origen bolivià. Totes les finestres i portes de la casa estaven tancades, a excepció de l'entrada principal, que era oberta per als gossos. Els desconeguts van irrompre corrents a dins, de dos en dos. L'anciana mirava les notícies a la televisió i estava acabant de sopar, ja que s'estava pelant una poma per postres. Com que no va veure entrar els delinqüents, quan un d'ells la va abordar per darrere va pensar que un dels gossos se li havia tirat a sobre perquè va notar “una pota aspra a la cara”. En creure que es dirigia a un dels animals, va dir “vés-te'n, vés-te'n”, però en aixecar la mirada va observar “un noi tot emmascarat, prim i musculós”.
Anaven armats amb un ganivet de poc més d'un pam, parlaven amb accent marroquí i portaven la cara tapada, deixant a la vista només els ulls i la boca. Van lligar de mans les dues dones amb cinta aïllant, mentre exigien a la mestressa que els revelés on era la caixa forta. Aquesta vegada, però, els lladres es van equivocar perquè no n'hi havia. Com que no s'ho creien, van col·locar el ganivet al coll a la propietària per fer-la parlar. La Teresa, però, va demostrar la seva gran valentia i fins i tot els va plantar cara dialècticament. “Els vaig insistir que s'emportessin tot el que vulguessin, com ara les peces de plata. M'amenaçaven amb matar-me si no els donava diners. Els vaig contestar que si volien em matessin i que ja podien començar, però que jo no tenia diners a casa. Mentre no em fessin patir, igualment m'he de morir d'aquí a poc.”
Neguitosos, van esparracar una manta. Amb els trossos, van lligar de peus Quispe i li van tapar els ulls. I, a l'anciana, li van posar cinta aïllant a la boca. “Jo li demanava a la senyora que callés, però ella els repetia que era vella, que no tenia diners i que quan n'hi calen truca a una seva filla i n'hi porta”, recordava Gina Quispe, que fa 5 anys que treballa per a la família. La cuidadora va ser la que va viure pitjor el greu succés, ja que quan van fugir els lladres va tenir un atac d'ansietat i va ser atesa en un CAP.
Una hora regirant la casa
Els individus van estar una hora escorcollant el domicili. El van deixar regirat, i amb tot de papers escampats. Durant el saqueig, una filla de la propietària, que viu molt a prop, va trucar per telèfon. Quan els lladres ja eren fora, la dona, preocupada, va intentar contactar de nou amb la seva mare o amb Quispe. La cuidadora va moure el cap, se li va afluixar la cinta de la boca, va poder despenjar el telèfon i va començar a plorar i a cridar per tal que la filla de Valls la sentís.
La filla i el seu marit es van dirigir ràpidament a l'immoble i van avisar els Mossos d'Esquadra, que van prendre declaració a les víctimes i van dur a terme la inspecció ocular a la finca. Els afectats també van comprovar ahir al matí què els van sostreure. Els han desaparegut joies antigues de la família, tres mòbils, un ordinador i càmeres de fotos. “A casa hi havia 200 euros, però no em va donar la gana de donar-los-els perquè no s'haurien cregut que era tot el que tenia”, va admetre Valls. Els assaltants també van estirar un collaret amb una perla que duia l'anciana, qui no tenia por, però després de l'ensurt estava “una mica xafada”.
En l'últim mes i mig, és el segon episodi violent en un habitatge que ha viscut Rupià, on hi ha 240 veïns empadronats. El 12 de desembre, quatre encaputxats van accedir al pati de la masia can Bona. Van lligar el masover, Florencio Sala, i el van agredir amb un bastó. Casualment, va acudir al domicili una furgoneta de repartiment i els delinqüents van escapar per la possibilitat de ser descoberts. El tinent d'alcalde, Moisès Ferran, va lamentar els fets i va considerar que els lladres devien conèixer on actuaven. Al mas Sardà, hi van entrar just el dia de festa de la cuidadora. Aquest dimarts, però, Gina Quispe va canviar-se'l per dimecres. A banda, Ferran va assenyalar que a Rupià hi ha moltes masies senyorials, a les quals ara hi viu “gent normal i treballadora”. “De fora tenen un aspecte molt maco i, en estar aïllades, les van a buscar els lladres.” També va demanar més reforç policial i va apuntar que, sinó, “la millor solució” potser seria que els veïns patrullessin pel poble per defensar les propietats i intentar evitar nous robatoris.
