Societat

L'AMPA es reivindica

Les associacions de mares i pares tenen un paper clau en l'educació dels nens i s'han convertit en un factor de correcció de les desigualtats aquests anys de crisi

Les famílies reclamen participar més en el debat pedagògic als centres i les federacions han esdevingut actors importants en la lluita contra les retallades, la llei Wert i per l'escola en català

“Les AMPAs'encarreguen de serveis que hauria de gestionar l'administració”, diu el president de la Fapac

El curs escolar va començar fa tot just un mes, però no ha estat fins fa pocs dies que els estudiants catalans no han integrat en els seus atapeïts horaris les activitats extraescolars que completen les seves rutines setmanals. L'encaix del trencaclosques familiar només és possible, en molts casos, gràcies a les associacions de mares i pares (AMPA), que amb la seva feina desinteressada permeten que els escolars comencin la jornada a una hora compatible amb els horaris dels pares, dinin a l'escola i facin esport a un preu assequible.

“El que passa aquí és una anomalia dins d'Europa. Les AMPA s'encarreguen d'uns serveis que haurien de gestionar l'administració”, diu Àlex Castillo, president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac). Segons el Llibre Blanc de la participació de les famílies a l'escola, publicat per la Fundació Jaume Bofill l'any 2014, el 97% de les associacions de mares i pares ofereixen serveis bàsics per a les famílies com l'acollida matinal, el menjador i la biblioteca, que, aquests anys de crisi, tenen un paper clau en la correcció de les desigualtats. En molts casos –explica Castillo–, les AMPA s'han convertit en una “semiempresa de serveis” que inclou tasques com la gestió d'activitats extraescolars, la reutilització de llibres de text i sessions de formació de pares.

Les famílies, però, cada cop reclamen més protagonisme en l'educació dels seus fills i algunes federacions d'AMPA, aplegades en plataformes diverses, han esdevingut els darrers anys importants agents de mobilització contra les retallades en educació, en defensa de l'escola en català i en l'oposició a la reforma educativa. Ara, les famílies comencen a reclamar més protagonisme en l'educació dels seus fills.

“Abans, la funció de les AMPA se centrava a reivindicar serveis i equipaments per a les escoles; després, a oferir serveis complementaris, i ara els pares cada cop volen intervenir més en el debat pedagògic”, sosté el president de la Fapac.

De fet, la Fundació Jaume Bofill ja va desmuntar en l'estudi Com participen pares i mares a l'escola? molts tòpics a propòsit de la presumpta falta d'implicació de les famílies en l'educació dels seus fills. Entre altres coses, el treball revelava que tres de cada deu pares participen de manera activa en l'escola dels seus fills i que les AMPA reclamen ocupar-se de més activitats.

Tot i això, moltes associacions de mares i pares es queixen que els falten mans. “Ara hi ha una mica més de voluntaris perquè la situació econòmica és pitjor i s'han de fer feines que abans feia algú altre –explica Castillo–. Estaria bé que quan la situació evolucioni la gent mantingui el compromís amb la col·lectivitat.”

L'escola El Sagrer, de Barcelona, és un exemple d'implicació de les famílies amb el centre. Els 67 voluntaris de l'AMPA no només s'encarreguen de coordinar serveis com el menjador, l'acollida matinal, les activitats extraescolars i casals d'estiu, sinó que les gestionen directament i tenen contractades 45 persones, entre les quals un mestre d'anglès, un de plàstica i un responsable de la biblioteca. Les famílies paguen una quota d'“innovació pedagògica” de 65 euros l'any, a més de l'ordinària de 30, per disposar d'aquests serveis dels quals el centre es beneficia. “L'escola i l'AMPA anem a l'una”, expliquen els membres de la junta directiva de l'AMPA, que dediquen, de mitjana, cinc hores a la setmana a aquesta tasca, que asseguren que compensa.

En alguns casos, l'AMPA s'ha convertit en impulsora de projectes innovadors del centre com el de l'escola de la Concepció, de Barcelona, que el curs 2013/14 van fer un hort vertical a l'escola i el passat van redissenyar els espais comuns en
col·laboració amb els nens de primer i segon estudiants de l'Escola Superior de Disseny de Barcelona (IED) i estudiants de l'escola OTIS, de Los Angeles. “De vegades costa obtenir la col·laboració dels pares”, admet Bet Cantallops, una de les impulsores del projecte, que creu que una de les claus per aconseguir-ho és “fer les coses més àgils, sense un excés de reunions”. A l'AMPA d'El Sagrer n'afegeixen una altra: respectar els “diferents graus d'implicació” dels pares i mares.

2
anys
fa que es va aprovar la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe). La llei Wert dóna un paper consultiu a les famílies i al Consell Escolar i atorga el poder a la direcció del centre educatiu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

FIGUERES

Es duplica en 6 anys el nombre de diagnòstics d’AOS severa a l’Alt Empordà

FIGUERES
sanitat

Els hospitals també gestionaran baixes i altes per cirurgia ambulatòria i parts

barcelona
Infraestructures i Serveis

Aposten per desdoblar una línia de mercaderies Saragossa-Tarragona amb estació a Lleida

Lleida
GIRONA

Detecten 555 casos de càncer de còlon en 10 anys amb el cribratge

GIRONA
Societat

Entitats i plataformes es manifesten contra la planta de Lotte

Mont-roig del camp
Societat

Els pastissers preveuen vendre unes 800.000 mones de Pasqua

Barcelona
canvi climàtic

El desglaç polar per la crisi climàtica alenteix la rotació terrestre

barcelona
societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Un estudi de l'IDIBGI i l'ICO identifica un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT