L’estudi per a la variant de Figueres, prioritat a l’N-II
El subdelegat del govern no hi posa data però considera que aquest punt i les obres entre Maçanet i Tordera són compromisos clau del pressupost 2022
El subdelegat del govern de l’Estat a Girona, Albert Bramon, defensa que el pressupost general de l’Estat (PGE 2022) garanteix intervencions clau per desencallar la millora de l’N-II a la demarcació de Girona: “Acabem el tram entre Tordera i Maçanet, s’aposta per l’enllaç de l’A-2 a Vidreres –tot i que serà complicat, admet– i es farà l’estudi per adaptar la variant de Figueres a dos carrils per banda, que ha de ser la prioritat per a la millora de la part nord de l’N-II”, diu Bramon.
Estudis
Mirant el detall de les partides, però, si bé entre Maçanet i Tordera el PGE incorpora dotacions d’execució d’obres (10,3 milions), a la part nord de l’N-II el pressupost només planteja “la redacció d’estudis i projectes de futures actuacions”: 200.000 euros el projecte per allargar el desdoblament de l’N-II fins a l’enllaç d’Orriols des de la riera de Cinyana; 700.000 euros per continuar la redacció de tres projectes per al tram de la variant de Figueres, projectes per als quals el subdelegat admet que no s’ha concretat data. En conjunt l’Estat destina 108,13 milions d’euros a la demarcació de Girona (en l’actual s’havien pressupostat 170 milions).
Sobre les persones
Fent una valoració global d’aquests comptes, però, Bramon considera que a més de l’apartat d’ inversions en infraestructures el PGE 2021 és també un compromís de millora “sobre les persones”, posant l’exemple de les partides per a beques a joves o gent gran, o recalcant que les inversions en rodalies i en el corredor mediterrani “també beneficiaran la població gironina”. El subdelegat del govern defensa que el pressupost per al 2022 de l’Estat es caracteritza per l’objectiu de “la recuperació econòmica i social i la voluntat de no deixar ningú enrere”. En recalca l’aspecte “verd, feminista, de cara als joves i l’era digital, juntament amb la necessitat de garantir l’estabilitat pressupostària; no tirem la casa per la finestra”, valora Bramon.
Cabines de peatges i frontera
Referint-se a la demolició de les cabines dels peatges de l’AP-7, Albert Bramon admet que el procés s’ha endarrerit (inicialment s’havia parlat de tres mesos). Amb tot, confia que les cabines dels peatges “estaran fora abans d’un any”. Queda per definir, però, com quedarà l’últim peatge nord abans de la frontera. En aquest punt s’està estudiant mantenir “algun tipus d’estructura”. Bramon ho justifica per si es dona la necessitat de restablir puntualment controls, no només de seguretat amb relació a la frontera, sinó també “en cas de circumstàncies excepcionals com s’ha vist amb la pandèmia o nevades.
