CAROLINA MARTÍ
DOCTORA I DELEGADA DE LA UDG PEL TERRITORI I LA SOSTENIBILITAT
“Cada estufa privada és un risc”
Martí reclama la implicació de tota la comunitat educativa de la UdG perquè el pla doni fruits amb rapidesa
L’opció de més teletreball o classes virtuals s’ha descartat expressament per no reviure el 2020
Pedala amb l’exemple
Martí, doctora en geografia i especialitzada en territori i medi ambient, compagina la docència en graus de Geografia, Ciències Ambientals, Turisme i tres màsters amb la supervisió del pla ambiental de la UdG, on arriba sempre que pot en bicicleta des de Llambilles, una alternativa al vehicle privat.
El pla d’emergència aparca el pla ambiental?
No necessàriament. L’objectiu de reduir emissions el 2030 en un 50% és coincident, però es prioritzen accions per aplicar-les ara o començar-les amb urgència, amb implicació de tothom.
Ja hi ha hagut queixes per la restricció de calefactors entre el professorat i el PAS.
Poden semblar mesures dures, però és el que moltes famílies han de fer a les seves llars. I cada estufa privada al campus és un risc, perquè poden sobrecarregar la xarxa o generar un incendi. Però no és només això, ja que observem que el consum es manté en un 20% durant la nit perquè hi ha petits frigorífics funcionant per deixar-hi carmanyoles, ordinadors engegats tot el dia i que no s’apaguen al final de la jornada, llums que queden encesos...
Caldria millorar aïllaments?
Volem assegurar el confort tèrmic, i és cert que hi ha casos en què la climatització falla, i es pot solucionar movent espais de treball, revisant instal·lacions i aïllaments, posant-hi més termòstats... Però també concentrant activitats dins d’un centre, o entre diversos centres. No és sostenible, segons com, mantenir dos edificis oberts, amb climatització i enllumenat funcionant, en una franja en què potser només cal fer servir vuit aules.
Durant el confinament, el consum va davallar. El teletreball i més classes a distància serien una altra opció.
L’opció del teletreball i la no presencialitat, volgudament, s’ha descartat en el pla d’emergència. No es tracta de cap excusa per enviar la gent a casa seva, sinó d’estalviar. I, inversions a banda, queda clar que cal conscienciació, corresponsabilitat i esforç de la comunitat.. Vam recollir idees en una reunió amb unes 400 persones, i moltes van coincidir que la implicació individual és cabdal.
Quant a obres, per on començaran?
Preveiem un milió d’euros i hi ha projectes en curs, com ara les plaques fotovoltaiques, més llums LED, la sectorització de la calefacció i la davallada d’intensitat lumínica, així com l’apagada automàtica allà on no hi hagi activitat.
Les qüestions de mobilitat i residus passaran a un segon terme?
S’hi continua treballant, amb punts de càrrega per a vehicles elèctrics i més aparcaments per a bicicletes, i també patinets. S’ha reduït l’ús de paper, també amb la digitalització arran de la pandèmia, però cal anar més enllà. I no parlem de l’aigua, però estem en plena sequera i també serà una prioritat.
La pandèmia ha servit per estalviar paper i desplaçaments. I ara la guerra, per estalviar energia. Les crisis són bones?
Tot i ser dos episodis dramàtics, és cert que han estat factors inductors de grans canvis. Cal fer ajustos i saber-s’hi adaptar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
