Administracions

la lluita contra el despoblament

El Parlament aprova implicar-se en l’Agenda Rural

El ple del Parlament va ratificar dimecres, amb els vots de tots els grups tret de Vox, la creació d’una comissió específica de seguiment del desplegament de l’Agenda Rural, amb l’objectiu bàsic d’analitzar la implantació de les 892 accions recollides en aquest full de ruta de polítiques transversals contra el despoblament que el govern va aprovar el maig del 2022. La comissió, que previsiblement es constituirà al gener i es reunirà cada dos o tres mesos, també es proposa fer el seguiment de les accions d’altres ens i administracions i de la societat civil, i igualment podrà ser un marc que ajudi a debatre i orientar la planificació de polítiques en el món rural. L’òrgan podrà sol·licitar així compareixences d’experts i es preveu que abans d’acabar la legislatura, a finals del 2024, presenti un informe de conclusions.

“Tornem a situar el ruralisme al centre del debat parlamentari”, es felicitava en el debat Alba Camps, d’ERC, grup d’on va partir la iniciativa i que probablement presidirà la comissió. La diputada també indicava que aquest pot ser l’espai on reti comptes el grup motor d’entitats de la societat civil que en paral·lel està ja constituït per fer aquest seguiment, i que es reuneix periòdicament amb el govern, que al seu torn ja treballa “per introduir la perspectiva rural en totes les seves polítiques”, remarcava Camps. “Hem d’assegurar que l’agenda s’implementi, ja que és un instrument àmpliament consensuat”, concloïa.

El PSC, Junts, la CUP i els comuns, amb qui es va presentar conjuntament la proposició, es van felicitar també pel fet de tenir un nou marc per donar veu al món rural, tot i que van coincidir a demanar més celeritat al govern en la implantació de les mesures, ja que creuen que està sent massa lent. A més, van reclamar un calendari i dotació pressupostària per a les accions, i que la legislació s’adapti a la realitat del territori per afavorir-hi el repoblament, tal com pretén també l’Estatut del Municipi Rural, que l’executiu està acabant de pactar amb el món local abans d’entrar el text per al debat i aprovació final al Parlament.

La llei de muntanya, tard

Precisament, en una interpel·lació abans a la consellera de Territori, Ester Capella, el diputat de Junts Jordi Fàbrega va retreure el retard en l’aprovació d’una altra d’aquestes eines contra el despoblament, la renovació de la llei de muntanya, que data del 1983 i que el govern s’havia compromès a dur a la cambra abans d’acabar el 2023 en una moció votada al març per unanimitat en el ple. “Amb aquests terminis, ja no serem a temps d’aprovar-la aquesta legislatura, quan hi ha el consens dels grups, i això ens dol”, incidia Fàbrega, que lamentava que també va tard la llei de territori, un altre text que ha d’adaptar a la realitat rural la normativa urbanística i paisatgística. Junts, a més, tem que la llei de muntanya sigui una excusa per carregar-se l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (Idapa), l’únic ens oficial que segons el diputat ara representa tota la vegueria, quan encara no s’hi han desplegat la majoria dels serveis territorials propis.

Capella responia que la llei està en fase de consultes als consells d’alcaldes per incorporar les sensibilitats del territori, tot i que evitava donar un termini. A més, va negar les acusacions sobre l’Idapa i va defensar precisament que “se li han de donar totes les eines possibles”, que amb l’actual llei no té, perquè un ens del Pirineu “pugui prendre les decisions sobre allò que l’afecta”.

El govern augmentarà el Fons de Cooperació Local

El govern preveu augmentar la dotació del Fons de Cooperació Local el 2024, segons han confirmat a El Punt Avui fonts de Presidència i d’Economia. La quantitat final dependrà de les negociacions en curs per al pressupost, però els responsables han constatat la voluntat de donar així més autonomia –es tracta de fons discrecionals, no finalistes– sobretot als municipis petits que així ho reclamen, ja que tenen pocs recursos propis. Aquesta és la resposta que planteja el govern, a més, a la demanda que arriba des del món municipal –a l’octubre, així ho exigien públicament, per exemple, els alcaldes de l’arc metropolità– de poder disposar de més recursos mentre no es resolgui el clam històric per l’infrafinançament municipal, fet que es vol afrontar ara amb la llei de finances i governs locals que la Generalitat té en preparació. Fonts consultades, això sí, ja avisen que amb el sistema de finançament autonòmic vigent el govern té poc marge de maniobra, fins i tot amb un nou text normatiu.

Enguany, el fons de cooperació ha pujat a 145 milions, 9 més que l’anterior: 98,5 per distribuir entre els municipis, 44,5 per a les comarques, 2 per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 0,4 per a entitats municipals descentralitzades (EMD). L’Aran, això sí, manté el seu propi Fons de Finançament Incondicionat, que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, explicava dimecres al Parlament que proposarà que pugi a 36 milions d’euros en els pressupostos del 2024. Si es confirma, la dotació creixeria així en 11 milions des dels 25,1 del 2021.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

El simulacre de risc químic amb sirenes a les Terres de l’Ebre i Tarragona es farà el 24 d’abril

barcelona
societat

El 63% dels docents asseguren haver patit una agressió física o verbal per part d’alumnes, segons USTEC

BARCELONA

El #wasteinprogress 2024 tanca amb un nou rècord de visitants

GIRONA

El cartell del ’Temps de Flors’ és un mosaic floral de formes geomètriques

GIRONA

El Govern inverteix 685.000 euros en l’abocador clausurat

LES LLOSES

Regalen 2.000 banderes de la ciutat perquè es pengin per les Fires

figueres

Dotze serveis municipals ja han fet el trasllat temporal a la FACT

TERRASSA

Augmenten les peticions voluntàries per ser atesos a Support-Girona

girona
societat

L’erosió d’un barranc genera esquerdes a edificis de Salàs de Pallars

SALÀS DE PALLARS