Administracions

Jordi Masquef

Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

“Ens falta encara molt per teixir i relligar perquè es pugui extreure tot el gran potencial que té la ciutat de Figueres”

“Venim d’un error de platejament de l’anterior govern que va ser no respectar la llista més votada, que érem nosaltres”

Els veïns volen que es desencallin els temes actuals, però no volen que oblidem els reptes que tenim Una de les accions més importants que farem serà posar càmeres lectores de matrícules
La conselleria de torn, i això no va de colors polítics, ha de posar més mossos al territori

L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef (Junts per Figueres), governa en solitari amb una aclaparadora, i insòlita en els temps polítics que corren, majoria de 13 regidors. Una responsabilitat, diu, que és molt gran, però que en cap cas l’intimida. Destaca que el seu projecte és sòlid i que està desglossat i repartit en tres àmbits d’actuació, a curt, a mitjà i a llarg termini. En un moment en què, remarca, la població ja no vol només que es facin grans obres i s’asfaltin carrers, sinó que busca un projecte de ciutat il·lusionant, i Junts fa bandera de la seva aposta. Tot això implica ordenar i recosir Figueres, que admet que fa temps va entrar en un procés de decadència; la seguretat, un dels pilars del seu programa, en què no fa curt per reclamar més efectius dels Mossos i, finalment, la neteja.

Han passat l’equador del que serà el primer any d’alcalde. Com el valora?
Des de la prudència i la humilitat, estic molt satisfet d’aquest primer mig any de mandat. Satisfet perquè el nou govern i els tècnics municipals s’han alineat per complir el que són els objectius i les prioritats que ens hem fixat i que recull el nostre programa electoral.
Quines són aquestes prioritats?
La seguretat i la neteja. I ben segur dic que les hem aconseguit desencallar. Em considero una persona propera, i quan vaig pel carrer, o a través dels diversos canals de comunicació que tenim, els comentaris que m’arriben són molts positius. I això és bo perquè anem atenent temes, sense desvirar-nos dels nostres tres grans objectius.
I aquests són...
Plantejar l’acció a curt, a mitjà i a llarg termini. Els veïns volen que es desencallin els temes actuals, però no volen que oblidem els reptes que tenim i que cal platejar a curt i a llarg termini. Però, ja sap, en l’acció que fa un govern, i com diu la dita, les notes es posen a final de curs.
Deixem de banda la humilitat de què feia gala al principi i parlem del resultat. Tretze regidors. Majoria absoluta. Figueres sempre ha estat una capital de gent d’ordre. Això ha ajudat Junts. Però quin creu que va ser el detonant d’aquest èxit?
Diria que venim d’un error de plantejament de l’anterior govern, o de part d’alguns que en formaven part, que és el de no respectar la llista més votada, que també va ser la de Junts. No es va respectar la voluntat majoritària de la gent. Primer de tot, cal que ens plantem el maig del 2019. Aleshores, un candidat nou guanya amb escreix unes eleccions: vuit regidors i a les portes del novè. Això ens avisa que l’electorat va parlar clarament sobre quina era l’opció política i el projecte que havia escollit. Aquell tripartit que es va formar, i que va evitar que tinguéssim l’alcaldia, era legítim? Sí, per descomptat. Ara, tenia la legitimitat moral per governar? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer en primer lloc. És molt clar que ells sumaven onze regidors. El que dic és que no es pot anar contra la voluntat majoritària de la gent.
Com valora l’acció del tripartit que es va formar i que li va barrar el pas a l’alcaldia?
Aquesta amalgama de partits polítics, amb les seves respectives línies vermelles, és normal que no s’entenguessin. Tots van haver de cedir en temes importants. I això ens porta al nostre resultat. Per això, nosaltres vam saber mobilitzar la gent explicant el nostre projecte. En el nostre cas, no només es va valorar el cap de llista, que segurament ja coneixen, sinó que crec sincerament que el que va motivar també és l’equip. Honestament, penso que tenim un molt bon equip per afrontar els principals reptes de Figueres, com ja estem fent des del primer minut. Es van donar, doncs, diversos factors: el primer, que no es pot anar contra la voluntat del poble. El segon, que quan arriben al govern no ho fan bé i deceben la gent; i és lògic, perquè es construeix una amalgama de partits amb ideologies molt diferents. I, finalment, la capacitat de generar il·lusió que hem sabut fer. Ara, i també és ben cert, que hi ha una contrapartida important: que hem posat les expectatives molt altes.
Aquesta majoria absoluta, i avui cada dia més difícil d’aconseguir, imposa?
Molt! Especialment arran de les expectatives que la gent ens posa. Ens hi deixarem la salut, ens hi deixarem la pell, i no en sentit figurat, però pensem que paga la pena per tirar endavant el nostre projecte. No és una feina com qualsevol altra. Requereix molta dedicació. Hem d’estar al peu del canó les 24 hores.
Aquesta majoria segur que facilita moltes coses. Però, aturem-nos en l’administració. Cada vegada més alcaldes critiquen el que consideren un laberint burocràtic. Què en pensa?
L’administració, i ho podem veure per exemple en el món de la pagesia, en comptes de simplificar les coses ho posa cada vegada més complicat. Òbviament, el que fa és alentir el procediment i desmotivar. Però la llei s’ha de complir. Jo soc advocat i inspector d’hisenda i ho sé. Ens hem d’adaptar. A més, tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple. No soc el primer a arribar a l’Ajuntament. Hi vaig cap a les vuit, després, dino i torno a la tarda. Però, sí que és cert que la burocràcia és enrevessada.
L’administració ha de ser garantista. Però creu que caldria rebaixar pressió i que fos més àgil?
El Codi Civil, i parlo de memòria, és del 1889; en l’article tercer, parla de la bona fe que sempre se suposa. En aquest procés de complicació de l’administració, no han ajudat certs comportaments que han dut a terme alguns polítics i responsables de les administracions públiques. Tot això ha fet que l’ombra del dubte sempre plani al damunt dels servidors públics. La mala fama s’ha guanyat a pols? Potser sí. Però el que queda clar és que paguem justos per pecadors. I això ens porta al fet que els processos siguin exasperadament garantistes.
Quina Figueres es van trobar quan van arribar al govern i havien de tirar endavant el seu projecte?
Tenim al davant una capital de comarca molt complicada i heterogènia. Si ens fixem en determinats indicadors que es poden trobar a l’Idescat, com ara l’índex socioeconòmic territorial [IST], veurem, a tall d’exemple, que si la mitjana està en 100, la de Figueres se situa en el 76. I això es veu clarament per districtes censals, on trobem alguns dels més desfavorits de Catalunya, com ara els barris de Sant Joan i del Culubret. Aquesta és una realitat que no es pot obviar.
Amb gent empobrida?
Tenim gent empobrida, amb pocs estudis i poca qualificació professional. Som una ciutat amb 90 nacionalitats diferents i un índex d’immigració d’aproximadament el 30%. Des del punt de vista social, és complex. I des del punt de vista de les finances, l’Ajuntament està en una situació molt i molt fràgil. Per tant, hem de fer equilibris pressupostaris. També vull dir que la gestió econòmica anterior no ha estat, penso, la correcta. I tot el que dic són dades totalment objectivables.
Diuen que el que puja, baixa. Creu que Figueres, capital de comarca, va iniciar un procés de decadència i ara és quan més es veu?
Estem en aquest punt. La gent venia a comprar aquí abans que a Girona. És cert. Teníem un potencial enorme, que encara hi és. Qui pot dir que té un museu Dalí, la casa natal del pintor i un castell de Sant Ferran, una de les fortificacions militars més importants del sud d’Europa? Això ja ho tenim.
El que diu és cert. Però tot això està ben lligat o relligat?
No, en absolut! Ens falta molt per teixir i relligar perquè es pugui extreure tot el potencial. I no només en tema cultural, sinó comercial, educatiu i industrial. Són molts els reptes que tenim al davant. El gran salt que va fer Girona va ser arran de la creació d’una universitat. Sempre hi ha factors clau. Aquesta capitalitat educativa també la treballem perquè la volem per a Figueres. Potser no arribarem a l’excel·lència de la UdG, però hem de ser capaços de generar estudis de grau superior i també de formació professional. Els reptes de Figueres no són molt diferents dels de moltes altres poblacions. La feina per fer és molta. Per això, treballem els problemes a curt, a mitjà i a llarg termini. El manteniment del dia a dia és important. La gent, ara, ja no vol només que li asfaltis el carrer i milloris el poble. La gent vol projectes il·lusionants.
Arribem a un tema estrella, molt comentat i debatut en els plenaris i que copa titulars: la seguretat. Quina seria la radiografia?
És un tema que afecta moltes poblacions. Evidentment, una altra cosa és quan ens toca en primera persona. A Figueres, precisament arran d’aquesta complexitat de la qual hem parlat, la seguretat preocupa i molt; especialment, el problema de la multireincidència, que no només implica la delinqüència, sinó també temes d’ordre cívic, i que dona mala imatge i degrada l’entorn. Tot això genera alarma social. Un exemple: els mateixos veïns, comerciants i l’Ajuntament, tots tenim controlades cap a una vintena de persones que acumulen cadascuna més de vint antecedents. En això, no hi podem fer res, tret de demanar un canvi en la llei.
Quines accions han aplicat o pensen dur a terme?
Ja hem fet moltes accions, com ara actuar en problemàtiques d’incivisme, patinets, entre d’altres, aplicant una ordenança i seguir un pla. Ara, una de les accions més importants que impulsarem serà posar lectors de matrícules a les principals entrades, bàsicament en rotondes, de la població. Figueres és una població transfronterera, això és així, i hi ha gent de l’Estat francès que ve a delinquir aquí perquè les penes són més baixes. Estem parlant d’una inversió de mig milió d’euros. Ja estem acabant d’enllestir el projecte, que presentarem pròximament. També tindrem un nou cap de la Guàrdia Urbana, una persona de Figueres, excel·lent professional i coneixedor de la nostra realitat.
Una Guàrdia Urbana amb les que competències que té, tot sigui dit.
Aquest és un tema que cal abordar, posar sobre la taula i parlar entre tots. La Guàrdia Urbana i totes les policies locals tenen unes competències limitades, bàsicament, a fer d’acompanyament, en temes de trànsit i de convivència. Els Mossos d’Esquadra, que fan una excel·lent tasca, són els que realment tenen les competències en seguretat. El que demano és que la conselleria de torn, i això no va de colors polítics, posi més agents dels Mossos al territori, que insisteixo fan un treball magnífic, perquè són ells que tenen les competències en matèria de seguretat. Però tot això va lligat a moltes coses: a crear oportunitats, a saber generar habitatges per a tothom, a l’educació, a la integració, a la contundència en l’aplicació de les normatives, sense que et diguin que tens un discurs xenòfob, al comerç, a la indústria, a ordenar la població i a la neteja.

El perfil

Un home d’ordre per a Figueres

Jordi Masquef Creus (Figueres, 1980) denota tot el que s’espera d’una persona d’ordre; si més no, és la que mostra en la faceta més institucional. La seva cara amable, fins i tot extremadament juvenil, les seves maneres galants i la seva simpatia no són en cap cas un miratge. Però el personatge va molt més enllà d’aquesta certa aparença de persona que no ha trencat mai un plat. Darrere, tenim un home format, segur d’ell mateix; fins i tot certs cabdills de l’oposició, que hi discrepen per qüestions d’ideologia, en cap cas li critiquen la formació i la dedicació. També és cert que l’elegància política i les formes en els plenaris figuerencs, a vegades exasperants, donen uns debats rics. Advocat de formació i inspector d’hisenda, aquestes són part de la seva base formativa. La política la té garantida arran de l’experiència. I, per cert, en té força. Es va estrenar com a regidor a l’Ajuntament el 2015. Tres anys després, va ser alcalde quan va deixar l’alcaldia Marta Felip. Tot va quedar a casa i el camí per al relleu natural quedava obert. Masquef, però, tot i fer un molt bon resultat de vuit regidors –es va quedar fins i tot a les portes del novè–, va quedar aturat en sec arran d’una aliança entre ERC, el PSC i Guanyem. Va tocar fer, disciplinadament, sense estridències, amb el seu tarannà suau, però sense apartar-se del guió, estada a l’oposició. Diuen que a l’oposició hi fa molt de fred. En el seu cas, després de quatre anys, va treure tretze regidors, un més dels que va aconseguir el populista i, també, liberal Santi Vila. Un darrer detall: a la Viquipèdia, en ocupacions, a banda dels mencionats, hi posa la de futbolista. El que no sabem és quin estil de jugador té.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Protesta contra la possible implantació d’una planta de biogàs

Camarles

Desnonen una família amb una filla de cinc anys a Tarragona

Tarragona

La unitat de drons dels Mossos a l’aeroport entrarà en servei aquest any

figueres
medi ambient

Barcelona triplicarà l’energia fotovoltaica en tres anys

barcelona
societat

Hortolans de Manresa, indignats pel tall d’aigua per regar

Manresa
SALUT

El Trueta incorpora un TAC que ofereix imatges durant la intervenció

GIRONA
Salut

Balcells assegura que l’assistència mèdica al Baix Segre està “garantida”

Lleida
GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró