Concerts educatius: un dret fonamental

Llegim a la premsa que, en el marc de la negociació pressupostària, la CUP vol 150 milions més en matèria d'educació per “protegir” l'escola pública en detriment de les concertacions. El govern “considera inviable qualsevol reforma en relació amb els concerts escolars”, però admet que “alguna concessió, per petita que sigui, acabarà sent necessària per garantir el suport dels anticapitalistes”. Mentrestant, les escoles concertades cristianes ens preguntem quina podria ser aquesta “necessària concessió” i, encara més, quins podrien ser els interessos que definissin aquesta concessió com a “necessària”.

Recordem que el concert educatiu és la figura que, al nostre país, articula el dret a escollir centre educatiu d'acord amb les pròpies conviccions i criteris. És a dir, és l'expressió d'un dret fonamental que permet que pares i mares, de la mateixa manera que actuen quan trien escola, decideixin amb el seu vot la formació política que s'avé més als seus interessos o ideologia. En un context de societat en llibertat, doncs, el concert és una manifestació més del dret a escollir.

Els autoproclamats “defensors de l'escola pública” no són sinó valedors de l'escola única, ja que a l'escola pública la volem defensar tots i ningú discuteix que l'Estat hagi de garantir una educació de qualitat per a tothom. Però alguns volen que, a més de garantir-la, la monopolitzi, és a dir, que l'Estat s'erigeixi en el primer i únic agent educatiu de nens i joves, oblidant que aquesta primera responsabilitat correspon als pares i que els diferents col·lectius sorgits de la iniciativa social tenen alguna cosa a dir-hi i aportar-hi, perquè, no ho oblidem, les escoles concertades també formem part del servei d'educació de Catalunya, resultat de la tradició educativa i social del país.

Per això pensem que no pot haver-hi concessions, per mínimes que aquestes es puguin considerar, que afectin, en limitar-la, l'expressió dels drets fonamentals. Actuar contràriament seria una profunda injustícia, particularment envers els pares i mares que, com en qualsevol societat democràtica que s'apreciï, participen dels principis essencials de la democràcia i que, creient en la llibertat i en la pluralitat, fan lliure exercici del dret a escollir escola. I perquè no es pot admetre que en la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya un país pròsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu pugui dur a terme lliurement el seu projecte vital, tinguin cabuda les exclusions, les discriminacions o les imposicions ideològiques fruit del “pensament únic”.