Sense justícia social no hi ha benestar
Vint anys després, l'Estat espanyol és un dels pocs que encara no l'ha signat
Recomana polítiques eficaces per a la cohesió social
Des del 2007, l'ONU ha establert el 20 de febrer com el Dia Mundial de la Justícia Social. Volem destacar el comunicat difós fa pocs dies per Càritas Europa, en relació amb la proposta feta pel secretari general del Consell d'Europa que es reconegui la Carta Social Europea com la constitució de l'Europa social i se la consideri com a base per al pilar europeu de drets socials. El comunicat afirma que, per lluitar contra la pobresa i l'exclusió, la UE no es pot centrar només en el creixement econòmic, sinó que ha d'impulsar de manera clara el creixement social, i que cal posar fi a la regressió social que han experimentat en l'última dècada els residents de la UE. Càritas Espanyola recorda que l'Estat espanyol és un dels països de la UE que no ha ratificat la Carta Social Europea i el Protocol Addicional de 1998. Al document Propostes de Càritas davant les eleccions generals, que va ser compartit amb tots els grups polítics abans de les darreres eleccions, es feia aquesta petició expressa, considerant que gairebé 20 anys després resulta imprescindible adequar el marc normatiu de reconeixement de drets socials que ja han ratificat 33 membres dels 47 del Consell d'Europa.
A La justícia social i la igualtat a Europa, full de ruta de Càritas, es planteja un enfocament integrat per millorar el benestar de les persones. Les recomanacions poden ajudar a dissenyar polítiques adequades en les tres àrees clau (família, mercat laboral i polítiques de protecció social) per construir de manera eficaç solidaritat i cohesió social.
Es proposa adoptar una ajuda mensual per a fills a càrrec amb un augment per a les famílies amb pocs recursos, assegurar la igualtat salarial entre homes i dones, garantir que l'ingrés mínim d'inserció estigui per sobre del llindar de la pobresa, protegir els drets socials fonamentals incorporant-los com a drets humans a les constitucions nacionals i permetre als estats membres que la inversió social quedi fora del càlcul de les despeses pressupostàries nacionals.
