“Si Colom hagués llençat un plàstic a l’Orinoco, avui no estaria eliminat”

No n’hi ha per a tant. Cal advertir, prendre consciència de quina és la situació, però això no vol dir que hi hagi perill a l’hora de banyar-se. La nostra missió com a investigadors és advertir d’allò que descobrim quan estem investigant.

Hi ha residus plàstics de mida molt petita, microplàstics, en la primera capa d’aigua de mar, en els primers 20 centímetres. Però no només en la superfície, perquè també hem rastrejat el fons marí del tram de costa que va des de la punta de la Mora fins la Pineda. A la sorra del fons hi trobem les mateixes fibres. No ens estem referint a una ampolla de plàstic, són microplàstics, partícules que no arriben als cinc mil·límetres, una mida minúscula.

Nosaltres ho coneixem com a columna d’aigua i no puc respondre a la pregunta perquè no l’hem analitzat. Però sí que hem investigat la sorra de la platja.

A la sorra de la platja hi predomina un altre tipus de fragment de plàstic, és diferent de les fibres que trobem a l’aigua. La sorra és porosa; presumim que el microplàstic hi és, però a mig metre de profunditat. S’ha enfonsat. Les nostres mostres les prenem a una profunditat de cinc centímetres.

Hi ha diferents tipus de plàstic en cada compartiment ambiental, sí. Són de diferent composició i de diferent estructura, però tots tenen el mateix risc. Si la fibra és a la superfície i també al sediment marí, això vol dir que es barreja amb el plàncton i pot ser ingerida pels peixos. Quan li deia que nosaltres avisem del que veiem quan investiguem, doncs aquest és un dels avisos que fem.

Hi ha diferents fonts d’aportació. Un origen pot ser un macroplàstic que ha estat abocat al mar, els corrents l’arrosseguen i es va fragmentant. Molts plàstics no són biodegradables i poden romandre fins a 600 anys a l’aigua. Tenen una estructura molt difícil de degradar. Si Cristòfol Colom hagués llençat un plàstic a l’Orinoco, avui encara no s’hauria eliminat.

Posem per cas que aquell plàstic que va llençar al delta de l’Orinoco fos una ampolla. Avui, no la trobaríem intacta com el primer dia, però fragments d’aquella ampolla encara resistirien. La mala gestió dels residus, combinat amb riuades i l’efecte dels corrents, acaba portant els plàstics al mar. I fer una bona gestió dels residus no vol dir només llençar la brossa a la paperera mentre estem prenent el sol a la platja, vol dir prendre’n consciència i fer un bon triatge des de casa.

La roba està feta d’un percentatge de cotó i d’un altre percentatge de polièster, de plàstic. Una rentadora allibera moltes fibres i les depuradores no estan concebudes per eliminar els microplàstics. Llavors, quan fem una rentadora estem aportant fibres al medi marí o al riu, depèn d’on aboqui la depuradora de la teva zona. Pensem, també, en les cremes que exfolien la cara. L’exfoliant porta petits trossos de plàstic i, quan et rentes la cara, aquestes partícules es barregen amb l’aigua. Una depuradora no ho filtra, això.

Aquesta és la tasca dels investigadors, veure què passa amb aquest microplàstic i verificar quina afectació té en l’ambient. Només d’aquesta manera serem capaços de tenir una idea de la magnitud de toxicitat del microplàstic.

No, és clar que no. Les fonts d’aportació són diverses. Les activitats portuàries hi tenen una incidència gran i l’ús industrial dels plàstics, també. Pensem en la quantitat de vessaments que es produeixen.

Com més petites són aquestes partícules, pitjor. Perquè són més fàcils de digerir pels peixos i moluscos. Si se les mengen i el seu organisme no les excreta, el plàstic pot entrar en la cadena tròfica. És perillós quan l’acumulació és molt alta. A més, el microplàstic també pot transmetre d’altres contaminants.

S’està tractant de restringir els plàstics d’un sol ús, però no hi ha una llei restrictiva.

La roba està feta d’un percentatge de cotó i d’un altre percentatge de polièster, de plàstic. Una rentadora allibera moltes fibres i les depuradores no estan concebudes per eliminar els microplàstics. Llavors, quan fem una rentadora estem aportant fibres al medi marí o al riu, depèn d’on aboqui la depuradora de la teva zona. Pensem, també, en les cremes que exfolien la cara. L’exfoliant porta petits trossos de plàstic i, quan et rentes la cara, aquestes partícules es barregen amb l’aigua. Una depuradora no ho filtra, això.

Aquesta és la tasca dels investigadors, veure què passa amb aquest microplàstic i verificar quina afectació té en l’ambient. Només d’aquesta manera serem capaços de tenir una idea de la magnitud de toxicitat del microplàstic.

No, és clar que no. Les fonts d’aportació són diverses. Les activitats portuàries hi tenen una incidència gran i l’ús industrial dels plàstics, també. Pensem en la quantitat de vessaments que es produeixen.

Com més petites són aquestes partícules, pitjor. Perquè són més fàcils de digerir pels peixos i moluscos. Si se les mengen i el seu organisme no les excreta, el plàstic pot entrar en la cadena tròfica. És perillós quan l’acumulació és molt alta. A més, el microplàstic també pot transmetre d’altres contaminants.

S’està tractant de restringir els plàstics d’un sol ús, però no hi ha una llei restrictiva.