Medi ambient

Crida dels científics a un “principi de precaució” per no danyar el golf de Roses

La jornada científica organitzada per la Càtedra Oceans de la UdG posa de manifest la biodiversitat de l’àrea i el possible impacte d’un parc eòlic marí

La riquesa de la biodiversitat i del fons marí entre el cap de Creus i el golf de Roses constitueix un patrimoni excepcional per al conjunt de la Mediterrània i justifica que s’apliqui un “principi de precaució” amb relació als possibles danys que podria provocar la implantació d’un macroparc eòlic marí. Aquest és el principal missatge que van transmetre ahir a Roses els investigadors i científics –del CSIC i la UdG– als responsables polítics amb qui van compartir un debat –organitzat per la Càtedra Oceans i Salut Humana: Mar, Salut, Ciència i Societat.

Patrimoni únic

L’acte, al Teatre de Roses, es va iniciar amb les dades aportades per Rafael Sardà (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) i Josep Maria Gili (Institut de Ciències del Mar).

Van explicar per què aquesta àrea és excepcional: una combinació entre els corrents que porten les aigües del Roine, un fons marí peculiar i l’acció dels vents, que facilita que entre la frontera i el golf de Roses s’hagin identificat 2.200 espècies, un terç de les espècies conegudes al Mediterrani, i es confia a poder-hi situar un 50% de la biodiversitat coneguda al Mediterrani, desapareguda en molts altres llocs: concentracions de coralls, gorgònies, plàncton, krill, larves d’anxoves i ous de sardines, peixos, cetacis, etc.

En aquest espai s’està desenvolupant un pla de gestió. Per tot plegat, els científics veuen contradictori i fora de lloc que l’administració de l’Estat espanyol hagi determinat que aquí hi ha lloc per a un parc eòlic marí. Més encara tenint en compte que no hi ha estudis ni exemples de parcs similars.

“No podem comprometre aquest patrimoni, i les directives de les Nacions Unides ens demanen que s’apliqui el principi de precaució. Sí a la transició energètica, però no a qualsevol preu ni en qualsevol lloc”, diu Sardà.

Amb aquestes dades a la mà, el director de la Càtedra Oceans –i moderador del debat–, Josep Lloret, va demanar als representants polítics i administratius presents de pronunciar-se. Anna Barnadas, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, va recalcar que de moment no hi ha res decidit, que la competència al mar és de l’Estat espanyol, i que la feina de la Generalitat ara és influir en les bases del concurs que farà el ministeri per introduir-hi garanties i alternatives. Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, va recordar que inicialment l’Estat volia reservar per a parcs eòlics uns 1.000 km² i que es va aconseguir reduir-ho a uns 250 km². Sílvia Paneque, portaveu en la comissió d’Acció Climàtica al Parlament, va lamentar que es “tirin pilotes fora” culpant el govern estatal i va criticar retards a Catalunya pel que fa a l’emergència climàtica. També va avisar que “la transició energètica tindrà un cost”.

No repetir errors dels 60

Finalment, Dani Cornellà, president de la comissió d’Acció Climàtica al Parlament, va deixar clar que, segons ell, els macroparcs no són compatibles amb la sostenibilitat i la proximitat que reclama Europa de cara a la transició energètica. També va lamentar que la unanimitat dels partits polítics en l’àmbit local contra el macroparc no es traslladi al Parlament.

El debat continua obert. En conjunt, però, tothom va coincidir en el prec que havia fet l’alcalde de Roses, Joan Plana, en l’obertura del debat: aconseguir que amb la transició energètica i les renovables no es tornin a cometre els errors i abusos urbanístics que es van cometre als anys seixanta i setanta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una de cada quatre persones grans a Catalunya no pot accedir a Internet

Barcelona

El 31,8% de la població catalana té estudis superiors, mentre que el 17,7% disposa com a màxim d’educació primària

Barcelona

El volcà manté una forta activitat sis setmanes després de l’erupció

Santa Cruz de La Palma

Creixen els ingressos amb els indicadors estabilitzats

barcelona

El govern retornarà les 23.000 multes pagades del primer estat d’alarma, uns 4 milions

barcelona
Infraestructures

Aprofitar la nit per fer via

barcelona

Renfe vol agilitzar la neteja de grafits als trens

Barcelona

Dones que han canviat la història, a l’especial de Fires

girona
MONTSE I MERCÈ RODRÍGUEZ
Impulsores del menjador social Gregal

“La nostra idea no era donar menjar deu anys o tota la vida”

barcelona