L’Ajuntament de Girona dona un nou impuls al projecte de la Vora
S’ha posat a licitació un contracte d’assistència tècnica i coordinació del projecte
La Vora vol habilitar una anella de 600 ha d’espais verds a la perifèria de la ciutat
La iniciativa es va presentar el 2014
-
El sector de Prats d’en Colomer a la part alta de la ciutat de Girona on s’han fet les primeres actuacions de gestió diferenciada del medi ESTUDI MARTÍ FRANCH ESTUDI MARTÍ FRANCH. -
L’àrea de Prats d’en Colomer i la mina d’aigua en una imatge aèria amb la ciutat de Girona de fons ESTUDI MARTI FRANCH ESTUDI MARTI FRANCH.
La Vora de Girona torna a l’actualitat. Aquest ambiciós projecte que planteja habilitar una anella verda de 600 ha d’espais naturals al voltant de la ciutat per a ús de la ciutadania va néixer el 2014 per iniciativa de l’arquitecte paisatgista Martí Franch (vegeu peça a la plana següent). El 2015 es van fer les primeres actuacions pilot parcials a la part alta de Girona (les Pedreres, muntanya de la O), i el 2018 es va presentar formalment el projecte . Ara, però, l’Ajuntament fa un pas més posant a licitació un contracte de “servei d’assistència tècnica, assessorament, redacció, coordinació i seguiment de projectes de la Vora de Girona”.
Gestió diferenciada
Amb un pressupost de 208.641 euros (IVA inclòs) i una durada de quatre anys, aquest contracte tindrà l’encàrrec de redactar el full de ruta per a l’execució del conjunt de projectes i actuacions que formen la Vora. “S’han anat fent coses allà on s’ha pogut, però és cert que estava una mica encallat”, admet Martí Terés, regidor de Sostenibilitat. “Però s’hi creu i el que es fa precisament contractant aquest servei d’oficina tècnica és donar un nou impuls a la Vora per garantir que no es quedi en un document més en un calaix i vetllar perquè es vagi fent”, hi afegeix.
Un dels al·licients del projecte, explica Terés, és que es tracta d’una operació low cost, gairebé no hi ha obra pública: no es tracta d’una proposta “claus en ma” com passa en el cas d’un parc urbà o una plaça, sinó d’incorporar noves pautes de treball.
De fet, l’execució (tant en les proves pilot que s’han fet fins ara com en el futur), és a càrrec dels serveis i equips de jardineria de l’Ajuntament. Són les mateixes brigades municipals les que remodelen i fan una actuació paisatgística en espais fins avui inaccessibles i que s’obren a la ciutadania. No es defineix una actuació global per al conjunt, sinó una “gestió diferenciada”, adaptada a cada un d’aquests espais: segar un prat, deixar créixer la vegetació, ordenar-la, segons cada cas i instal·lar un mínim de mobiliari (com ara bancs o un mirador), que també pot realitzar la brigada municipal.
Un altre aspecte que recalca Terés és la participació ciutadana: a la Vora de Girona s’han incorporat les propostes recollides a través de la federació d’associacions de veïns per connectar els barris de la ciutat i els espais naturals perifèrics a través de camins, senders o vies per a bicicletes.
Biodiversitat
Finalment, una altra dimensió que s’incorpora al projecte de la Vora i que li dona un caràcter més transversal és que també preveu mesures per potenciar la biodiversitat (com per exemple instal·lant un refugi per a ratpenats) i per a l’educació mediambiental de la ciutadania. En aquest sentit, tant el regidor de Sostenibilitat com l’arquitecte i paisatgista Martí Franch, que va concebre el projecte de la Vora, coincideixen a valorar el “canvi de percepció” que hi ha hagut l’últim any entre la població: la pandèmia i els períodes de confinament van propiciar que la ciutadania sortís a descobrir espais naturals que tenia a tocar de casa i que fins aquell moment havien estat ignorats o infravalorats per a l’us públic.
L’impuls que vol donar l’Ajuntament a la Vora s’emmarca en aquesta dinàmica, obrint a la ciutadania el que fins ara eren franges exteriors i emboscades de la ciutat per fer-ne espais naturals de proximitat i assequibles.
Anella verda de 600 ha, 13 bucles i 30 parcs ‘naturbans’ a les vores de la ciutat
L’ambiciós projecte, concebut per l’arquitecte paisatgista Martí Franch, vol multiplicar per 8 la superfície d’espais verds assequibles per a la ciutadania
E.C
“Si s’arriba a les 600 ha serà el major equipament de la ciutat i multiplicarem per vuit la superfície d’espais verds”, diu Martí Franch. L’arquitecte paisatgista defineix la Vora , que va idear com “una anella verda concebuda com una cadena amb baldes, que són 13 zones d’espais naturals que s’enllacen”. Dins d’aquests espais (Campdorà, les Deveses del Pont, Montjuïc, Sant Daniel, les Pedreres, Girona Est, Montilivi, Boscos de Palau, Güell-Masrocs, Hortes de Santa Eugènia, Deveses de Domeny, Riera de Bullidors i Fontajau-Sant Ponç) s’han identificat 30 parcs naturbans. El concepte de naturbà fa referència a espais que són un entremig entre els parcs urbans i els espais naturals boscosos perifèrics. Franch rep amb “molta il·lusió” el fet que es rellanci ara aquest projecte. El va concebre el 2014 arran d’una beca emmarcada en els seus estudis de doctorat i el va posar a disposició de l’Ajuntament, que per la seva banda hi posava l’execució mitjançant les brigades de jardineria municipal. “No és un luxe, les proves que s’han fet han donat molt bons resultats”, diu Franch, que calcula que les actuacions que s’han fet fins ara poden representar unes 75 ha de les 600 previstes.
El projecte de la Vora de Girona ha obtingut diferents reconeixements internacionals: el 2020 el premi Landezine International Landscape Award 2020; aquest mes d’octubre la Vora ha quedat entre els 11 finalistes (de 69 projectes internacionals presentats) en la Biennal Internacional del Paisatge , organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya.
