Les reserves d’aigua van de baixa

Els embassaments de les conques internes catalanes han reduït en prop d’un 18% el volum d’aigua el darrer any i estan ara al voltant del 65% del total de la seva capacitat. Als aqüífers també es nota la davallada. La disminució dels nivells d’aigua dels de Carme-Capellades, a l’Anoia, i del Fluvià-Muga, que abasteix 22 municipis de l’Alt Empordà, ha portat a declarar la situació d’alerta per sequera en tots dos casos, ja que s’ha arribat a estar per sota del 40% de les reserves. Aquest és el primer pas que marca el pla de sequera a fi d’anticipar-se i fixar mesures per alentir el descens de les reserves d’aigua.

Les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes arribaven ahir fins als 452,24 hm³, quan ara fa un any eren 577,18 hm³. La xifra actual està lleugerament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys, que se situa en 487,07 hm³, segons dades recollides per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Als pantans situats en territori català que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hi ha embassats 1.040,5 hm³ d’aigua, una xifra que representa el 55,81% de la capacitat total. Fa un any eren 1.268,2 hm³, el 68,02% de la capacitat.

Situacions diferents

Jordi Molist, director de l’Àrea d’Abastament d’Aigua de l’ACA, explica que les conques internes de Catalunya es divideixen en 18 unitats d’explotació i cadascuna té uns indicadors de sequera. “La situació de les 18 és diferent, però el darrer any pluviomètric ha estat escàs en termes generals, ha plogut entre el 50 i el 70% del valor mitjà”, manté. Aquesta manca continuada de pluges es trasllada a la situació de les reserves d’aigua, però no ho fa igual a totes les unitats. En cada cas depèn del sistema i de les capacitats de regulació. De moment, només han traspassat el llindar d’alerta dues unitats que s’abasteixen amb aigua subterrània de dos aqüífers. La resta tenen nivells de reserva diferents. Les unitats que abasteixen més població, que són les que depenen dels embassaments dels rius Ter i Llobregat, tenen un nivell de reserves bo, estan al 69%, i per tant estan molt lluny d’arribar a una declaració d’alerta. Molist aclareix que en les dues unitats que han arribat a l’alerta “la situació no és preocupant a curt termini perquè els aqüífers han tingut una disminució però no han assolit nivells que siguin alarmants a afectes que s’assequin els pous dels municipis”. De moment s’han pres mesures preventives per intentar alentir el descens, però no afecten els ciutadans, sinó que són reduccions de consum no imprescindibles. Si en els propers mesos i fins a la primavera seguissin baixant els nivells, s’hauria de passar a una nova fase, que seria la d’excepcionalitat, si les reserves es redueixen fins al 25%, o d’emergència, si baixen per sota del 16%.

Vuit prealertes

A hores d’ara les conques internes de Catalunya tenen 8 unitats en prealerta, un estadi en què encara no es prenen mesures de restricció. Aquestes majoritàriament són unitats que depenen de diferents aqüífers locals i també n’hi ha dues que depenen dels embassaments de Darnius-Boadella, que a hores d’ara està al 38,13% de la seva capacitat, i del de Riudecanyes, que està al 25,8%. Molist reitera que, de moment, no hi ha situacions preocupants. Si bé és cert que el nivell dels aqüífers es va ressentint de la manca de pluges, el volum dels embassaments assegura el subministrament fins a final d’any i el vinent sense haver d’entrar en alerta per sequera. “Seria molt improbable arribar a una situació d’alerta”, indica.

L’any 2020 va ser un any excepcional en l’aspecte hidrològic. El temporal Glòria hi va contribuir d’una manera decisiva, però també hi va haver altres episodis de pluges. “Es va arribar fins a l’inici d’aquest estiu amb els embassaments plens”, explica el director de l’Àrea d’Abastament de l’ACA, que manté que durant l’estiu s’han fet els desembassaments “estrictament necessaris” i una gestió “acurada” per minimitzar la pèrdua de reserves. El descens gradual del volum d’aigua embassada s’ha produït per un estiu sec i una tardor amb mesos com l’octubre, que ha estat sec o molt sec a gran part de Catalunya, mentre que, segons Molist, les previsions indiquen que el novembre podria ser més aviat humit, i els mesos de desembre i gener el règim de pluges estaria al voltant de la mitjana o seria més sec del que és habitual. “La situació no és extraordinàriament greu”, assegura. La mitjana d’aigua embassada als pantans de les conques internes està lleugerament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys, però no és una situació extraordinària. A finals del 2019, ara fa dos anys aproximadament, abans dels aiguats del Glòria del gener del 2020, s’havia arribat al 55% de les reserves. “Amb un episodi de pluja intensa es pot recuperar un 20% de les reserves d’aigua embassada”, manté.

Consum responsable

“A hores d’ara no hi ha cap situació de risc. La majoria de les unitats estan lluny d’haver de declarar l’alerta i a les que s’hi ha declarat ha estat amb un objectiu preventiu”, indica, ja que és el que marca el pla de sequera, que pretén garantir l’abastament d’aigua i fa que s’actuï de manera preventiva amb mesures. Fa una crida a l’ús responsable de l’aigua, tot i que reconeix que el consum a les unitats familiars és ja molt raonable. “En totes les sequeres que hi ha hagut des del 2008, que va ser la més intensa, s’han anat consolidant els usos de molta menys aigua”, comenta, i recorda que a l’hivern el consum d’aigua per a usos exteriors als habitatges és menor.