Medi ambient

El delta de l’Ebre continua desprotegit

El pla anunciat per l’Estat després del ‘Glòria’ no s’ha executat

Un nou temporal complicaria més la situació

Fa uns dies un estudi de la NASA fet amb fotografies dels satèl·lits Landsat 5 i Landsat 8 del 1984 i 2021 posava en evidència el retrocés del litoral del delta de l’Ebre i l’enfonsament del tram final del riu. L’erosió i la falta d’aportacions de sediments que queden retinguts als embassaments riu amunt i els canals de regadiu que han provocat la reducció del 40% del cabal representen una amenaça per a la subsistència del delta que totes les administracions indiquen que cal corregir. Ara bé, el pla de protecció anunciat i presentat pel Ministeri per a la Transició Ecològica el 2020 després del Glòria encara no s’ha posat a caminar. Cal també que la Generalitat abordi les necessitats de protecció que tenen els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000.

Encara no s’ha executat el traspàs de sorra per reforçar els punts del litoral més erosionats, que era una de les actuacions d’urgència anunciades, amb l’aportació de 380.000 m³ a càrrec de la direcció general de Costes de l’Estat. És per això que des del territori denuncien que si hi tornés a haver un temporal de les característiques del Glòria els efectes serien un cop més devastadors. Els experts asseguren que garantir una amplada suficient a les platges del delta permetria dissipar l’energia d’un temporal i minimitzar els danys que pogués causar i mantenen que les solucions són tècnicament senzilles. La dificultat rau a posar d’acord les administracions amb competències al territori.

El delta del Llobregat és un altre dels espais costaners fràgils, amb l’afegit que es tracta d’una de les zones del país que concentra infraestructures sensibles. Un estudi recent demostra que el delta de Llobregat ha reculat en la desembocadura 900 metres en un segle i ho continuarà fent si puja el nivell del mar, que afectarà a més el nivell freàtic de les aigües subterrànies, que passaran a ser més superficials. La canalització del delta dificulta l’arribada de sediments, l’efecte contrari al que va experimentar la Tordera arran del Glòria, que li va permetre guanyar una llacuna i una barra de sorra a la desembocadura.

Un projecte discutit per a les platges del Maresme

T.M

L’any 2010 les forces polítiques del Maresme van pactar amb Madrid una solució duradora contra la degradació del litoral que obligava any rere any a invertir milions d’euros en el transvasament puntual de sorra a cada platja. El projecte que va ser aprovat pel Ministeri de Transició Ecològica preveu la construcció de 28 espigons entre Malgrat i Montgat i una inversió de 50 milions d’euros i s’ha d’executar per trams. Tractant-se d’una obra d’enginyeria de tant calat, alguns ajuntaments afectats es van desmarcar del projecte en considerar-lo poc sostenible. L’obra ha de començar aviat a Premià de Mar i només es farà en aquells municipis que hi han donat el vistiplau, com Cabrera o Vilassar de Mar. A més, l’alcalde de Cabrera, Jordi Mir, va anunciar una inversió de quatre milions d’euros del pressupost de l’Estat per regenerar les platges del municipi i de Vilassar de Mar mentre s’esperen les obres del Ministeri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dies d’estiu

Barcelona
societat

Guillem Costa, nou degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Barcelona
societat

Un mort en un accident entre dos camions a l’AP-7 a l’Ametlla de Mar

L’Ametlla de Mar
societat

Ferrocarrils restablirà demà el servei de trens entre Sant Boi i Molí Nou

Barcelona
societat

El govern insta l’Aragó a decidir-se sobre un acord pels JJOO

Barcelona

El 40è Festival Ésdansa recupera el format habitual

LES PRESES

Baixa el nombre de denúncies per LGTBIfòbia el 2021 a Catalunya

Barcelona

La Fundació Dalí liderarà un projecte europeu

BARCELONA
el temps
servei meteorològic de catalunya

Continua la calor

girona