Medi ambient

Litoral amenaçat

La regressió de la costa catalana posa en perill infraestructures, ecosistemes i el model turístic

El temporal ‘Glòria’, ara fa dos anys, va evidenciar la fragilitat i la necessitat de començar a actuar per evitar mals majors

Ara fa dos anys, el temporal Glòria va posar en evidència la fragilitat del litoral català. Van ser cinc dies amb una combinació letal de forts vents, pluges torrencials i un onatge extrem que van causar danys per valor de més de 75 milions d’euros en ports, platges i passejos marítims. Va representar, sobretot, un toc d’atenció que va fixar la mirada de molts en la vulnerabilitat d’unes platges que són també un dels actius econòmics més importants del país. El 2019 el turisme representava el 12% del PIB català i aquell mateix any Catalunya va rebre 19,4 milions de visitants estrangers, dels quals un 90% es van allotjar en municipis del litoral.

Tot i que el litoral només representa el 6,7% del territori català, hi viu el 43,3% de la població. Els experts fa anys que alerten dels efectes que el canvi climàtic té en la pujada del nivell del mar i en la proliferació de temporals cada cop més agressius a la Mediterrània. A la fragilitat de la costa, hi contribueixen també factors humans com ara la urbanització intensiva a primera línia de mar, la canalització de rius i rieres que impedeixen la baixada de sediments que podrien contribuir a regenerar les platges i la construcció de ports que frenen la dinàmica de les sorres. És per això que el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va decidir impulsar la redacció de l’informe Un litoral al límit, publicat l’any passat, amb recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana i que va ser concebut abans del Glòria. De fet, la idea va sorgir després de la publicació de l’informe Una mar de canvis, sobre la gestió sostenible del medi marí i costaner.

Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), explica que el toc d’alerta que va donar el Glòria el 2020 va ajudar a posar el focus en una necessitat d’actuar que des de l’ens ja veien necessària amb anterioritat. “Volem adreçar el document a tot el govern de manera transversal perquè entengui que cal actuar a curt i a mitjà termini, amb la col·laboració de tots els sectors i amb intel·ligència col·lectiva”, assegura el director del CADS, que il·lustra amb xifres incloses en el document la urgència del repte. “La sorra és un dels principals actius econòmics del nostre país, i amb la crisi climàtica està en qüestió”, assenyala per indicar la necessitat d’encetar una reconversió del model turístic del país.

De passes per frenar la fragilitat litoral, se n’han començat a fer. N’és una prova l’aprovació de la llei 8/2020 de protecció i ordenació del litoral, i a hores d’ara la Generalitat treballa en el desenvolupament del Conservatori del Litoral, que ha d’estar a punt el juliol d’aquest any. També van en aquesta línia documents com ara el pla de protecció de la Costa Brava, projectes sectorials i territorials i el pla de protecció i ordenació del litoral, que es va començar a redactar ara fa un any i que està en la fase de treball inicial del document.

Adaptar la costa a la transformació que ja es comença a percebre és la solució que assenyalen els experts per mirar de minimitzar els efectes d’uns canvis que són imparables. Per fer-ho possible, calen nous models de desenvolupament econòmic i buscar fórmules d’adaptació al canvi climàtic. Carles Ibáñez, ponent de l’informe Un litoral al límit i director científic del Centre en Resiliència Climàtica (CRC), assenyala que una de les causes de la regressió litoral es va començar a gestar ara fa 60 anys, amb la construcció dels primers embassaments que retenen els sediments. “A mesura que passen les dècades, es va notant més, perquè es va acumulant més el dèficit”, argumenta.

La pujada del nivell del mar prevista, segons les projeccions que assenyala l’estudi, és d’un metre de cara a final de segle, cosa que representaria, explica Ibáñez, la pèrdua de 100 metres d’amplada de les platges. Només amb un retrocés de 50 metres, la majoria de les platges perdrien la pràctica totalitat de l’amplada de sorra que tenen ara. L’opció d’anar-hi afegint sorra procedent d’altres espais “no és viable”, segons el director científic del CRC, que apressa les autoritats a començar a fer accions per mitigar la regressió.

Purificació Canals, membre del CADS i ponent de l’informe Un litoral al límit, celebra que hi hagi un debat de fons sobre què cal fer i que s’estigui abordant des de cada territori. “La regressió no és una línia fixa al litoral”, manté, i assegura que les afectacions dels darrers temporals han evidenciat quins són els punts més vulnerables de la costa. “El nivell més rellevant per als canvis tangibles, que és el municipal”, sosté, i hi afegeix que les revisions de plans urbanístics “són bones oportunitats per fer canvis que siguin específics en coses que fins ara no s’han tingut en compte”. L’estat de conservació de cada tram de costa determina el risc d’inundabilitat i de destrosses. “Les platges s’han inundat tota la vida quan hi ha hagut temporals, aquest no era el problema perquè mantenien un sistema dunar a la part del darrere, que avui dia és a sota dels passejos marítims”, explica. La pèrdua d’actius naturals també ha estat considerable. De fet, un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins estan en un mal estat de conservació i més del 28% dels 133 hàbitats salins, litorals i marins existents a Catalunya estan amenaçats. Canals advoca per apostar per les solucions basades en la natura, però adverteix que no sempre la restauració de l’ecosistema frenarà la regressió, també caldrà altres tipus d’actuacions.

El coneixement detallat de l’estat de cada tram permet actuar amb encert. El que cal són més estudis parcials, reconeixen els experts. “S’hauran de prendre decisions difícils, perquè, si no, la natura imposarà la seva realitat. Cal anticipar-se a aquesta realitat”, sentencia el director científic del CRC.

LA FRASE

La sorra és un dels actius econòmics del nostre país, i amb la crisi climàtica està en qüestió
Arnau Queralt
director del Cads

LA XIFRA

75
milions d’euros
és el cost estimat dels danys provocats pel ‘Glòria’ en platges, passejos marítims i ports.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un jutge investiga un regidor de Colau per la cessió d’un local ocupat

Barcelona
estats units

L’actor Matthew McConaughey diu que els tirotejos són “una epidèmia que podem controlar”

Miami

Campanya per trencar amb els tabús de la menstruació

girona

Denuncien el mal estat de la comissaria de Lloret de Mar

lloret de mar

El CAP de Torroella duplica la superfície i incorpora una base SEM

Torroella de montgrí

El risc d’addició al joc amb diners s’ha gairebé duplicat en tres anys entre els alumnes majors d’edat

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols i alguns ruixats a l’est

barcelona

Educació vol negociar però demana als sindicats “renúncies” davant el “cansament” dels docents

barcelona
estats units

La reacció d’Steve Kerr, entrenador de l’NBA, es fa viral després de la massacre de Texas

WASHINGTON