Medi ambient

L’extinció no és la solució

L’onada de grans incendis forestals que amenaça Catalunya i tot Europa avança estimulada pel canvi climàtic i la tímida reacció de l’administració

Els experts reclamen més gestió del territori i menys extinció

L’any 2019, a Europa hi va haver més morts en incendis forestals que en atacs terroristes. Però la inversió pública per mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els boscos va ser ridícula comparada amb la que es va destinar a la lluita contra el terrorisme. Han hagut de passar tres anys i milers d’hectàrees cremades, algunes en països de més del nord on mai es pensaven que arribaria el foc, perquè les autoritats europees s’hagin començat a posar les piles per plantar cara a una emergència que no té retorn i que només es pot frenar gestionant el paisatge des d’una òptica allunyada del conservacionisme irracional i nostàlgic. A partir d’avui i durant els tres propers diumenges d’agost, El Punt Avui publicarà una sèrie dedicada a analitzar i reflexionar sobre la situació en què ens trobem i cap on anem, amb les veus autoritzades dels millors experts en extinció d’incendis i planificació i gestió del territori.

Un nou escenari

Els efectes del canvi climàtic, principalment l’increment de la temperatura del planeta i l’abandonament del camp, ens han situat en un nou escenari d’incendis difícils de gestionar des de l’emergència de l’extinció: hem passat d’un règim de molts incendis de mitjana o petita envergadura, que durant la dècada dels noranta vam aconseguir controlar amb uns serveis d’extinció proporcionats, a un de menys focs però molt intensos i devastadors que superen la capacitat d’extinció. Són els anomenats incendis de sisena i setena generació, que, estimulats pels efectes del canvi climàtic, tenen una capacitat destructiva molt superior i es propaguen a una velocitat inabastable per als equips d’extinció. “El canvi climàtic ha fet aflorar totes les vergonyes que hem estat tapant durant anys”, asseguren els experts en l’anàlisi d’incendis i gestió forestal.

Gestionar el territori

Precisament, la gestió forestal i la planificació i ordenació del territori a partir de la realitat del règim d’incendis són dos factors clau per prevenir i minimitzar els efectes d’aquests grans focs, però el cert és que en aquest terreny s’avança molt tímidament. Les administracions continuen amb la inèrcia de fa una dècada, donant prioritat a l’emergència de l’incendi quan es produeix i oblidant-se de l’amenaça latent quan ja està apagat o el risc és baix. La màxima que els incendis s’apaguen a l’hivern és cada cop més recurrent entre els responsables polítics de la gestió del territori i les emergències, però malauradament entre les paraules i els fets encara hi ha un abisme. “És com si afrontéssim la pandèmia de la covid només posant més llits als hospitals quan el que necessitem són vacunes”, assenyalen els experts. I la vacuna contra els grans incendis no són més mitjans per extingir el foc, sinó la gestió del paisatge a través del foc controlat que permet reduir la massa forestal que avui s’acumula com un polvorí a les més de dos milions d’hectàrees forestals que hi ha a Catalunya (un 64% del total del territori).

Els experts insisteixen que, com a societat, ens cal adquirir una nova cultura forestal per deixar de veure el bosc com un espai a protegir associat només a activitats d’oci. Els ecosistemes són vius i hem d’assumir que la sobreprotecció no és la solució, sinó precisament l’origen del problema. Però qui és el valent que assumeix aquest discurs i actua en conseqüència?

LES XIFRES

1.750
hectàrees
es van cremar en l’incendi del Pont de Vilomara el mes de juliol passat.

LES DATES

397
hectàrees
es van cremar a Corbera d’Ebre en l’incendi que va començar el 17 de juny i va cremar deu dies.
2.700
hectàrees
es van cremar en l’incendi de Baldomar, al municipi d’Artesa de Segre, el 15 de juny passat.
164
hectàrees
es van cremar en l’incendi d’Olivella el 18 de juny passat, a les quals es van afegir 123 hectàrees a Ribes tres dies després.
08.04.22
L’incendi a Sant Pere de Ribes
crema 32 hectàrees de massa forestal de Ribes i el municipi veí d’Olivella.
21.02.22
L’incendi del cap de Creus
crema 433 hectàrees al parc natural, en ple hivern, i s’atura a la vinya del celler Espelt.
Les contradiccions de la llei

Pasturar sota l’ombra dels arbres no dona dret a ajuts

L’aplicació de la normativa comunitària encaminada a incentivar l’activitat agroforestal per mitigar l’impacte dels grans incendis és plena de paradoxes i contradiccions difícils d’entendre en ple segle XXI. Com per exemple el dret que tenen els ramaders a acollir-se a ajuts econòmics a canvi de portar el seu ramat a pasturar camps per reduir la vegetació que pot donar lloc a un incendi. El cas és que els ramaders catalans que acostumen a portar el seu ramat a pasturar sota l’ombra dels arbres no es poden acollir a aquests ajuts perquè la normativa, pensada pels països del nord d’Europa, no preveu aquest tipus de pastura. Increïble però real. Els experts es posen les mans al cap i, de fet, aquesta mateixa setmana, diversos col·lectius relacionats amb la gestió del territori –el Col·legi de Geògrafs i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, entre d’altres– han fet públic un manifest en què denuncien aquesta situació incomprensible i demanen compensacions econòmiques per als pastors, pagesos i gestors del territori que amb la seva activitat ajuden a reduir el risc de foc.

Focs al nord d’Europa

Els incendis pugen més amunt dels Pirineus

Les 20 hectàrees cremades prop de zones urbanitzades de l’àrea metropolitana de Londres, les evacuacions forçades a Brandenburg en un incendi que crema més de 850 hectàrees i les més de 30 hectàrees que han cremat aquest estiu a la República Txeca i Saxònia proven els canvis en el comportament del foc a causa de l’emergència climàtica. Tanmateix, a Catalunya, ho hem viscut amb incendis d’hivern com els del cap de Creus i Sant Pere de Ribes. El problema del foc ja no és local ni estacional. I els cossos d’emergència de tot Europa ho saben i comencen a treballar en programes de gestió del paisatge per prevenir i evitar imatges com les d’Austràlia i Califòrnia.

La falta de consciència ciutadana

Nou de cada deu incendis els causa l’activitat humana

Nou de cada deu incendis forestals estan causats per l’activitat humana, segons dades del cos d’Agents Rurals de Catalunya. I no sempre es tracta d’incendis intencionats. Aquesta setmana, una avaria en un autobús va provocar un incendi que va cremar cinc hectàrees a l’Alforja, al Baix Camp. Fa uns dies, els Agents Rurals van denunciar el responsable d’un incendi que es va declarar a Sant Climent de Llobregat per ús de pirotècnia en un moment de risc elevat. Hi ha milers d’exemples que demostren que hi ha una falta de consciència ciutadana respecte al risc i la vulnerabilitat del bosc, i més en un context extrem de canvi climàtic. No debades, la Generalitat ja va començar a restringir els accessos als parcs naturals del país quan el risc d’incendi era elevat. Aquesta mesura, heretada dels Estats Units, on funciona des de fa dècades amb èxit, ha rebut les crítiques dels qui consideren que es retalla un dret. La restricció d’accés als parcs no només redueix el risc d’incendi, sinó que evita que els equips d’emergència hagin d’evacuar persones que hi puguin quedar atrapades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

El Manhattan mataroní

mataró

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual

Societat

Els sindicats tornaran a plantar el govern aquest dimarts

Barcelona
societat

König i La Puntual, entre els establiments guardonats en la Nit del Comerç

girona
FIGUERES

Una lletrada denuncia que el bloqueig a la presó li impedeix veure un representat

FIGUERES
SALUT

Reforma del sistema sanitari a partir d’eixos d’hospitals

Barcelona