Medi ambient

Volen criteris per fixar un límit nou d’immersions a les Medes

Ho demanen tots els centres de submarinisme de l’Estartit, que lamenten la retallada del nombre d’immersions sense que el pla de gestió de les Medes reculli cap altra mesura

Els centres de submarinisme de l’Estartit reclamen canviar els criteris per fixar el nombre màxim d’immersions anuals a les illes Medes. El límit es va posar en 75.000, condicionat a la fragilitat i l’estat de conservació de cada zona de l’arxipèlag. El sector lamenta, però, que per preservar l’ecosistema es retallin immersions i que el pla de gestió de les Medes no reculli cap altra mesura. Més encara quan s’ha demostrat que en l’última dècada s’han reduït fins a un 30% el nombre de contactes dels submarinistes amb el fons. I que el canvi climàtic també afecta les Medes.

De nord a sud de la Costa Brava hi ha 55 centres d’immersió; la majoria, al Baix Empordà. El sector ja voreja xifres prepandèmia, però no ha recuperat del tot el turista francès.

El pla rector d’ús i gestió (PRUG) de les illes Medes estableix que, com a màxim, es podran fer 74.876 immersions a l’àrea protegida. El nombre final de les que s’autoritzen, però, va en funció dels resultats del seguiment científic que es fa a l’arxipèlag. En aquelles zones de les Medes on es detecta que l’estat de conservació ha empitjorat, la quantitat d’immersions es redueix, i en aquelles altres on hi ha millora, se’n permeten més.

Els centres d’immersió de l’Estartit veuen, però, com cada any la xifra final acaba anant a la baixa. Per posar-ne un exemple, el 2021 la Generalitat va permetre 70.754 immersions a les Medes, i aquest 2022 en són 70.628. La presidenta de l’Associació Costa Brava Sub, Míriam Prat, lamenta que, a l’hora de preservar els hàbitats i la biodiversitat, el PRUG no prevegi altres mesures que no siguin retallar el nombre d’immersions.

“Es va establir que s’haurien de reduir si es detectava que l’estat de conservació del fons marí empitjorava”, explica Prat. “Però en aquell moment no es va tenir en compte que el canvi climàtic podria afectar de manera significativa els resultats del seguiment marí, i repercutir sobre la nostra activitat encara que la causa no es pugui atribuir als submarinistes”, hi afegeix la presidenta.

“Amb aquest escenari, el dany al medi ambient hi serà sempre”, concreta. Per evitar que això derivi en successives retallades “sense sentit”, els centres reclamen un canvi de criteri a la Generalitat. Ja han pres la iniciativa per impulsar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró

El camí de ronda, un regal

s’agaró
Claudio Grande
Cap de l’oposició de Llançà per Alternativa per Llançà (AxL)

“El govern de Junts i el PSC està fent una política continuista”

Llançà
Vicissituds abans, durant i passada la guerra
MOMENTS DIFÍCILS

Vicissituds abans, durant i passada la guerra

Terramar, precedent avantatjat i inconclús
SITGES

Terramar, precedent avantatjat i inconclús

Estratègia comercial pionera
PROMOCIÓ INTENSA

Estratègia comercial pionera

Obres pel nou horitzó
REURBANITZACIÓ

Obres pel nou horitzó