Medi ambient

medi ambient

La posidònia, amenaçada pels fondejos dels vaixells en zones protegides

L’extensió de Posidònia oceànica ha disminuït entre un 13 i un 38% des dels anys 60

Experts de l’Institut d’Ecologia Literal d’Alacant (IEL) han advertit del mal provocat aquest estiu per les àncores de les embarcacions en els fondejos sobre les praderies de posidònia oceànica, unes zones especialment protegides per tractar-se d’una espècie essencial per a l’ecosistema Mediterrani.

“Els fondejos dels vaixells provoquen l’aixafament, la ruptura de fulles per l’arrossegament de la cadena, la mort d’individus i l’obertura de clars en la prada”, ha alertat el científic de l’Àrea Marina del IEL Santiago Jiménez sobre un dels principals problemes als quals s’enfronta aquesta espècie i que ocorre majoritàriament “en petites cales”, alguna cosa que augmenta en aquesta època de l’any.

D’acord amb un informe de la fundació Aquae, es calcula que en les agrupacions de Posidònia, que van des de la superfície als 40 metres de profunditat, habiten més de 400 tipus de flora diferent i mil espècies de fauna.

“A Espanya la seva extensió està al voltant de 1.159 quilòmetres quadrats, 300 dels quals, un 25% del litoral mediterrani, estarien en la Comunitat Valenciana”, ha explicat el biòleg marí, qui ha assegurat que “constitueix un dels ecosistemes més productius de la mar”.

Espècie en perill

“A València i Castelló les praderies han sofert una important regressió en les últimes dècades”, ha indicat el biòleg, que assegura que això és degut als impactes que causen algunes de les diferents activitats dutes a terme per les persones, la qual cosa ha causat “àmplies superfícies cobertes per mata morta”.

A l’ancoratge diari de centenars d’embarcacions se li sumen altres amenaces, com els efectes produïts per les obres costaneres, com les de dics o ports, la contaminació per abocaments, la pesca i l’entrada d’espècies exòtiques i invasores al Mediterrani.

Jiménez ha ressaltat que “la pesca d’arrossegament és una de les majors causants de la regressió de les praderies” en tractar-se d’“una pràctica il·legal que ha causat la destrucció mecànica de destacades extensions d’aquesta planta”.

El canvi climàtic és una altra de les amenaces per a la posidònia en el Mediterrani a llarg termini, i, encara que no se sap amb certesa com afectarà, “s’ha arribat a relacionar esdeveniments d’escalfament extrem de la mar amb un augment de la mortalitat de l’espècie”.

Mesures de protecció

“L’ecosistema que formen aquestes praderies està protegit a escala europea”, ha indicat el biòleg marí, qui ha afegit que “Balears i la Comunitat Valenciana han fet un pas endavant mitjançant decrets de protecció”.

Altres mesures que, segons el parer de l’investigador, poden ser importants són l’ordenació i gestió del turisme nàutic instal·lant fondejos ecològics, el desenvolupament de protocols de bones pràctiques i programes de vigilància per a complir les normatives.

Una de les majors aportacions que la posidònia fa és l’oxigenació de la mar, ja que cada metre quadrat de praderia pot arribar a generar entre quatre i 20 litres d’oxigen diaris, alguna cosa que sumat a la seva absorció de CO2, resulta crucial per a regular els nivells d’àcid de la mar.

Així i tot, Jiménez ha explicat que “des dels anys 60, l’extensió de Posidònia oceànica ha disminuït entre un 13 i un 38%”, alguna cosa que ha fet que hagi disminuït la quantitat de CO2 que captura.

Un altre de les funcions més rellevants i que, segons el biòleg, “sembla ser una molèstia per als banyistes” és l’acumulació de les fulles d’aquesta planta en la riba, un fet que protegeix la platja perquè “esmorteeix l’impacte de les ones, evita la pèrdua de sorra i la regressió de la línia de costa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MAHAMADOU DAMBELLEH
ESTUDIANT I NEDADOR INVIDENT

“Si existís una operació per recuperar la vista, no me la faria”

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
societat

Una concentració a Sant Jaume reivindica el dret a la vida per a les dones de l’Iran

Sota control l’incivisme i la degradació dels gorgs

Les Planes d’Hostoles

Un 36% més de casos nous de salut mental en infants i joves

girona

Sánchez Llibre porta a judici l’Assemblea

barcelona

Colau replica als qui “difamen” Barcelona

barcelona

Històrica missió de la NASA per desviar la trajectòria d’un asteroide

WASHINGTON

Parc Tramuntana demana a la UE que s’agilitin els tràmits

BRUSSEL·LES

Cotxe compartit, a Sant Feliu de Guíxols

sant feliu de guíxols