Les receptes dels experts per fer front al canvi climàtic

Parlar amb Marc Castellnou d’incendis i gestió forestal és sempre garantia de tenir titulars per triar i remenar. Ha acumulat tanta quantitat de coneixement, formació i experiència en aquesta matèria que s’ha convertit, sens dubte, en un referent mundial que tothom escolta i consulta, des de Califòrnia fins a Xile, passant per Austràlia, Grècia i Portugal. Diuen que ningú no és profeta a la seva terra, però el temps ha demostrat que l’opinió i la coherència d’aquest expert en incendis són clau per afrontar el futur, també, i sobretot, a Catalunya.

Castellnou és un bomber atípic que fa més de cinc anys que intenta evangelitzar els incrèduls insistint que la solució per afrontar els nous incendis forestals no és invertir en extinció, sinó en gestió del paisatge. “Abans que res, ens cal un canvi cultural. Com a societat, hem d’entendre que els boscos són ecosistemes vius i complexos que necessiten créixer i morir per tornar a néixer adaptats al nou clima”, assenyala el cap del Graf, posant èmfasi en el fet que “el conservacionisme és el principal enemic, perquè crea boscos estàtics i frena el seu procés natural d’adaptació a la nova realitat climàtica”. El preocupa relativament poc que aquest discurs incomodi o fins i tot indigni determinats sectors de l’ecologisme de despatx més romàntic i urbanita. “L’única via per conservar la biodiversitat és gestionar el paisatge, i això requereix sacrificar coses per salvar-ne d’altres. Qui no ho vulgui entendre s’està enganyant i enganya els altres. Quan un incendi crema un bosc, no estem perdent un tros de paisatge, sinó decidint quin paisatge futur creixerà en aquesta zona. Necessitem que el bosc actual mori i en creixi un de nou adaptat a la nova realitat climàtica. El concepte de l’ecologia forestal hauria de ser una assignatura obligatòria en totes les escoles per fer entendre que protegir un bosc és el primer pas per matar aquell bosc, perquè no el deixem créixer i evolucionar per adaptar-se”, raona Marc Castellnou.

Tots els grans incendis que estem veient aquests últims anys i que ja afecten fins i tot els països tradicionalment més freds del nord són, paradoxalment, el procés natural perquè els boscos s’adaptin al canvi climàtic, assenyala el cap del Graf. El problema, afegeix, és que aquests grans incendis fan miques l’economia i l’estructura del país, però “sense entendre el problema real és impossible plantejar solucions”.

I, en aquesta línia, Castellnou fa una defensa aferrissada del sector primari, que creu que actualment està sent castigat tant des del punt de vista legislatiu com social. “El primer que cal és reconèixer el nostre sector primari com un sector terciari, de serveis. Els nostres pagesos i els nostres ramaders estan gestionant el paisatge i protegint-nos dels grans focs, però en comptes d’incentivar-los o premiar-los per aquest servei, els penalitzem.” Quan un pagès o un ramader abandona la seva activitat, diu Castellnou, aleshores reclamem que l’administració gestioni aquest paisatge i ens garanteixi la protecció davant d’un foc. I si l’administració està disposada a fer-ho, per què no invertir-hi abans i ajudar el pagès o el ramader a mantenir la seva activitat i incentivar el consum del seu producte? “Catalunya és encara un país imaginari i, mentre no assumim aquest canvi de mentalitat, continuarem posant pegats a un problema que és global i inevitable.”

“Som un país mediterrani i, històricament, els països mediterranis són objecte de sequeres severes i foc.” Així de concloent es mostra Robert Savé per contextualitzar les seves propostes per fer front a l’emergència climàtica. La principal proposta és tornar a tenir un territori habitat i viu on es gestioni el bosc i es limitin les zones forestals amb activitat agrícola. “En aquest moment, el 20% de l’aigua no arriba al riu, quan un bosc gestionat amb unes densitats relatives permetria tornar a tenir un territori viu, amb aigua en alguns rius.” Però, per gestionar els boscos, “no n’hi ha prou a posar-hi ramats d’ovelles: hi ha tanta llenya als nostres boscos que les ovelles no ho poden assumir”.

Segons Savé, és important que “tothom entengui que tot el país és de tots”, i això vol dir incorporar la gestió del bosc al sistema fiscal. “A Nova York, amb la taxa d’aigua, els ciutadans paguen la gestió d’una massa forestal que tenen a quilòmetres de casa seva”, diu Savé. Ell proposa copiar models que ja funcionen. A Catalunya, tenim un país basat en una gran regió metropolitana i “hem de ser conscients que hem de defensar tot el que és fora d’aquesta gran regió: les dues parts s’han de posar d’acord”. Per ell, és necessari que la legislació respongui a la nova realitat, introduint el concepte d’informació i formació de les persones perquè tothom entengui que “hi ha una doble responsabilitat, en el sentit que el que cultiva un camp ha de garantir que sigui funcional per al conjunt de la població, i la població s’ha de comprometre a garantir-li el futur consumint el seu producte”. Per Savé, tenir un paisatge viu vol dir incentivar la ramaderia extensiva, donar valor a la carn de xai i recuperar l’agricultura de secà tradicional: garrofers, magraners, cereal d’hivern... Idees i conceptes aplicables i lligats a la gestió del bosc.

Eduard Plana és una de les veus catalanes més autoritzades per parlar de gestió forestal i de la cultura del risc, i una de les més escoltades a Europa. Fent gala del seu tarannà pragmàtic i resolutiu, Plana creu que amb la legislació i els recursos actuals es poden fer avenços importants en l’estratègia per afrontar els efectes del canvi climàtic. “El primer que hem d’assumir és que el canvi climàtic no és un futurible: ja ens està atropellant de ple i hem de ser capaços de reaccionar per minimitzar-ne el risc”, assenyala el responsable de política forestal del CTFC, que destaca l’impacte que les grans emergències, com els incendis, ja tenen en un sector econòmic tan potent com és el turisme. “Hi ha episodis d’emergències, ja siguin focs o riuades, que són extraordinaris i que superen la capacitat de reacció, i hem d’assumir que això serà així, que no ho podem aturar, i cal preparar-nos per adaptar-nos-hi”, explica Plana, que troba incomprensible que avui dia les assegurances excloguin de les seves cobertures els efectes d’un incendi forestal, quan en canvi sí que preveuen els efectes d’una riuada, per exemple. Preparar-nos vol dir implantar els plans i les normatives europees que des de fa pocs anys ja focalitzen la seva acció en la prevenció i la gestió del paisatge més que no pas en l’estratègia d’extinció. Per aquest expert, la cultura del risc hauria de ser una assignatura troncal perquè la nova ciutadania prengui consciència del seu entorn i actuï en conseqüència. De la mateixa manera que als Estats Units moltes cases tenen un refugi per protegir-se dels tornados, per què aquí no tenim refugis per protegir-nos dels focs o de les riuades?, es pregunta Eduard Plana. I insisteix que la planificació urbanística i la gestió del paisatge són la clau per reduir els principals factors de risc.