Estudien com millorar la salut dels sòls agrícoles
Dos projectes de l’IRTA monitoraran l’impacte de tècniques com les cobertes vegetals, la fertilització orgànica o la reducció del treball del sòl en una xarxa de finques amb conreus
Investigar l’augment de la resiliència del sòl agrícola davant d’esdeveniments climàtics extrems i el segrest de carboni. Aquest és l’objectiu de dos projectes que ha iniciat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) i la Universitat de Lleida (UdL), en què es pretenen identificar les millors pràctiques agrícoles que permetin incrementar els serveis ecosistèmics del sòl en diferents cultius i condicions climàtiques i agrícoles.
Els projectes AgriRegenCat i AgriCarboniCat monitoraran l’impacte d’un conjunt de tècniques, com ara les cobertes vegetals, la fertilització orgànica o la reducció del treball del sòl, en una xarxa de finques dels conreus més representatius arreu de Catalunya, com ara blat, arròs, pomera, vinya, horta i pastures. En cada cultiu s’aplicaran diferents tècniques i se n’avaluarà la viabilitat ambiental, agronòmica i econòmica. Tant en parcel·les de l’IRTA com en explotacions comercials, moltes de les proves donaran continuïtat a projectes de recerca precedents.
AgriRegenCat treballarà aspectes com són la fertilitat i la biodiversitat del sòl i la seva capacitat per resistir esdeveniments climàtics extrems.
Un altre element central en l’equació de la sostenibilitat de l’agricultura és el carboni. Absorbit de l’atmosfera en la fotosíntesi, el carboni entra al sòl quan les plantes moren i és alliberat pels organismes descomponedors. El maneig agrícola pot intervenir en aquest cicle, per exemple, augmentant la quantitat de carboni al sòl, fent que sigui difícil de descompondre’s i que quedi sota terra. AgriCarboniCat emprarà les dades recopilades sobre el terreny a fi de crear indicadors i testar models predictius. Partint dels històrics disponibles i de variables físiques o biològiques, es podria mesurar l’evolució del carboni. A més, el projecte proposa integrar-la en el càlcul de la petjada de carboni i l’anàlisi de cicle de vida de productes alimentaris. De fet, la retenció i estabilització de carboni sota els camps de cultiu és capital per descarregar l’atmosfera. S’estima que el segrest net de carboni en sòls agrícoles podria compensar el 4% de les emissions anuals de gasos amb efecte d’hivernacle.
Els projectes, pressupostats en 2,6 milions –dos milions d’euros per al d’agricultura regenerativa i 600.000 euros per al centrat en el carboni–, es finançaran a través del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
