SEQUERA
Comptadors d’aigua intel·ligents, clau per multar
-
Aspersors en marxa, de nit, en una comunitat sancionada de Calella de Palafrugell –esquerra– i el parc de Sant Ramon de s’Agaró, municipal i sec AJ. PALAFRUGELL / E.A. -
Aspersors en marxa, de nit, en una comunitat sancionada de Calella de Palafrugell –esquerra– i el parc de Sant Ramon de s’Agaró, municipal i sec AJ. PALAFRUGELL / E.A.
Un centenar llarg de municipis gironins haurien de complir els deures que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) els ha posat per rebaixar els consums diaris per habitant, sota el límit dels 230 litres que fixa l’estat d’excepcionalitat, una xifra que es rebaixa fins als 200 litres diaris per cap en els 22 en situació d’emergència concentrats a l’Alt Empordà. Les sancions han estat un recurs mediàtic i efectiu per mantenir els consums a ratlla a Palafrugell, que els havia reduït dels 264 litres diaris del juliol del 2022 fins als 177, aquest juny, i Begur, de 502 un any enrere als 324 de fa dos mesos. Davant l’amenaça d’una sanció municipal per part de l’ACA, tenien el punt fort de disposar de comptadors intel·ligents a les connexions –amb consums monitorats al minut– i el feble d’estar sota la lupa de ser municipis turístics de manual. I la pressió els està ajudant a complir amb els objectius, i traslladar la càrrega econòmica als veïns que no compleixen amb una ordenança ja vigent, en el cas de Palafrugell, i una de nova aprovació i aplicació a Begur. El resultat: desenes de sancions en curs.
A Palafrugell, el regidor de Medi Ambient, Xavier Rangel, admet que la potestat sancionadora depèn de la posició de cada secretari i d’“una sobrecàrrega dels serveis tècnics i cossos com ara la policia local”, però els han permès sancionar cinc piscines més, “advertides que no es podrien emplenar” –la primera de les quals, detectada a partir d’un camió cisterna– i set propietats que regaven extensions de gespa, situacions prohibides per la norma, de la mateixa manera que tres empreses de rentat de cotxes que no recuperen l’aigua. I a Begur, l’alcaldessa, Maite Selva, coincideix amb Palafrugell en el suport que el control constant de les lectures dels comptadors electrònics, “analitzades setmana a setmana”, han situat en l’objectiu una quarantena de propietats, majoritàriament privades, que havien fet cas omís de les restriccions.
A Torrent es preparen
Dels diversos alcaldes i edils consultats, només el de Torrent, Josep Maria Ros, explica que ja han aprovat una inversió extraordinària de 30.000 euros per dotar totes les llars i subministraments amb comptadors electrònics, primer pas per planificar altres actuacions i dissenyar una ordenança en què es volen inspirar en la de Begur, però perfeccionada. Ho tenen fàcil, en ser una població amb uns 170 habitants censats, però que a l’estiu creix: hi ha una dotzena de grans parcel·les enjardinades de grans dimensions i la distorsió afegida del Mas de Torrent, 39 habitacions en un resort de cinc estrelles que demana a l’ACA que quedi al marge dels còmputs. El municipi ha retallat amb escreix consums, de 1.699 litres diaris per càpita fins a la darrera dada de 699, però els queda marge per recórrer. I després dels advertiments per carta, esperen acabar-se de dotar d’eines per poder sancionar, després d’haver pogut, com a molt, reduir pressió de subministrament.
Però pocs municipis més es plantegen, per ara, desplegar la normativa sancionadora. Els menys poblats, per manca de recursos humans o tècnics de control. I ni tan sols aquells que disposen de més infraestructura. L’alcalde de Castell d’Aro,Castell i Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, argumenta que igual que l’ACA sanciona els ajuntaments, “la Generalitat hauria de ser l’ens que fiscalitzés els consumidors”. En el seu cas, la nova concessió del servei d’aigua inclou desplegar el 100% de comptadors electrònics a curt termini, tot i que a partir del setembre –un cop acabada la temporada alta turística, en què hi ha excepcions– no descarta haver d’accelerar un nou règim sancionador. És una situació similar a l’expressada pels consistoris de poblacions turístiques i amb un pes notable dels residents habituals, com ara Blanes, Lloret o Sant Feliu de Guíxols, que de moment tenen els consums mitjans diaris també a ratlla i han deixat fer, més enllà de les notificacions i advertiments que en la majoria de casos han estat acatats. A Santa Cristina d’Aro també han recorregut a un ban municipal per recordar les limitacions, davant les queixes pel reg en altres zones.
Incloent-hi Palamós, només Lloret ha vist repuntar els consums per sobre del límit a la primavera. El recurs per donar exemple ha estat deixar de regar zones enjardinades públiques. I començar a estudiar l’obertura de nous pous, i ordenances fins i tot en poblacions encara no afectades per les restriccions, com ara Forallac o l’Escala, al Baix Ter.
El barem de població, discutit
Un dels aspectes que contribueixen que els municipis destacats del litoral compleixin amb els volums diaris d’aigua és l’estimació poblacional plantejada per l’ACA, que fa elevar la població diària en el cas dels turístics sobretot al litoral, però també discutida perquè es calcula massa teòricament, sobre les places hoteleres i les segones residències, però no s’ajusta a la realitat. La distorsió, per exemple, castiga encara Torrent, i mitiga la situació d’altres poblacions, com ara Castell i Platja d’Aro, a l’estiu, però si la temporada s’allarga, els pot perjudicar encara. Al marge queden, però, el reg de jardins i altres trampes, com ara el reompliment de piscines en temporada baixa que alguns veïns de Torrent han fet passar com fuites fortuïtes en els últims anys. Són aspectes que els comptadors electrònics permetran controlar amb més detall.
Malestar entre finques limítrofs
L’aturada del reg ha estat una qüestió discutida en moltes comunitats i propietats amb zones de gespa natural, fet que en alguna ocasió ha ocasionat disputes i ordres contradictòries entre administradors i jardiners –que argumentaven les restriccions– i presidents de comunitats i veïns –que defensaven fer els ulls grossos i evitar ressembres futures–. Amb les primeres multes, a Palafrugell o Begur, la situació s’ha revertit, encara que no reverdeixi la gespa. I ara les queixes de veïns sancionats o amb la gespa engroguida, se centren en la de veïns o altres zones que encara tenen zones verdes esponeroses. Mentrestant, el recurs alternatiu a les grans extensions de gespa que caldria replantar és la gespa artificial, i la introducció de vegetació floral mediterrània, amb menys demanda d’aigua, un cop es puguin refer els jardins malmesos.
